dimarts, 20 d’abril del 2010

HEM VISCUT PER SALVAR-VOS ELS MOTS


Ens volen prendre la nostra llengua mil.lenària.
No saben que existim com a poble
des de mil anys ençà.
No saben que hem resistit les armes i els decrets.
Que hem resistit 40 anys de franquisme,
i encara som un poble,
amb una cultura i una llengua pròpies.

No ho saben perquè mai no ens han mirat,
encegats com estan amb l'esplendor
d'alguna cosa existent,
només, en llurs ments.
Una cosa que anomenen
amb un nom que res no vol dir.

No ho saben, però aviat en tindran notícia.

7 comentaris:

Jenny Llopis ha dit...

Hola, Assumpció! Jo també hi vaig ser a la mani de Brussel·les. Sóc una gran admiradora de la teva obra, m'has fet aprendre molt i m'encanta que siguis tan amant de la nostra terra i tan lluitadora per la nostra llibertat. Salut, companya!

Assumpció Cantalozella ha dit...

Jenny, al costat d'una bona colla de ciutadans, com tu!!!

Assumpció Cantalozella ha dit...

Gràcies! Assumpció. Ara sóc a Facebook i a Twitter

Assumpció Cantalozella ha dit...

2012,després de 11 de setembre, Diada de Catalunya, quan vam ocupar tota la ciutat de Barcelona amb 1 milió i mig de catalans demanant la INDEPENDÈNCIA. Els 11 de setembre es commemora la pèrdua del nostre estat(amb paraules d'ara) nascut embrionàriament el s. IX, després de Crist, i organitzat definitivament per la casa de Barcelona durant els anys 1000 - 1100, quan Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, la seva esposa, infeuden tots els comtats i castells de Catalunya sota la seva casa, la casa de Barcelona, que encapçala d'aleshores ençà tots els comtats catalans, erigint-se Sobirans de tots ells. Comtes originaris dels carolingis, aviat estenen els seus dominis fina a la Catalunya contemporània estricta més alguns feus de terres occitanes de Tolosa de Llengua d'Oc i Carcassona-Rasès. L'Historiador Pierre Bonnassie i d'altres, defineix Catalunya com "un Estat amb totes les característiques" als finals del segle XI (1040-58), després del procés de feudalització, consistent en un escala feudal al capdamunt de la qual hi ha el comte de Barcelona com a Sobirà, els vescomtes com a representats territorials, els castlans, responsables dels castells sota els vescomtes, els veguers, administradors del Sobirà, responsbles administratius dels territoris i els batlles (abans bonshomes). Sota l'escala esmentada, hi havia els pagesos que treballaven sota els vescomtes, amb qui tenen establerts contractes de vassallatge amb 3/4 parts de la producció (en general). L'Església cobrava el delme (10%) sobre la producció agrícola. Les ciutats, com Barcelona, eren franques d' "impostos" als poders intermigs. Només depenien del Sobirà a qui pagaven "les contribucions". Barcelona, al s. XI (100-1099) oferia aspectes del capitalisme, segons l'historiador Ruiz Domènech, tant per la circulació de la moneda com per les pràctiques especulatives de béns immobles.

Anònim ha dit...

Nch, así que unos condados situados en la marca hispánica tenían rasgos de estado hacia el 1000 dC, vaya, que novedad, es algo tan y tan exótico en la península ibérica en la misma franja temporal...Ante esta gran cosa, este hecho histórico tan increíble, este descubrimiento historiográfico sin parangón las preguntas que se suscitan son muchas y de distinta naturaleza, en contexto de historia de la política podríamos preguntarnos, que clase de estado era? la respuesta sería clara: feudal, así que significaría una clara división de clases sociales de forma piramidal dentro de un estado patrimonial en la que una gran masa trabajaría en situación de servidumbre-remença, cuando no de exclavitud, para que unos escasos privilegiados (rey, nobleza y altos estamentos eclesiásticos) disfrutaran de prebendas, que en el caso de Catalunya contemplaron los famosos "malos usos"... así que la siguiente pregunta, esta más en el contexto de las ideas, es... porque ciertos nazionalistas tienen como gran referente un momento de la historia en la que parte (algo más de la mitad) de lo que actualmente es Cataluña era un protoestado feudal en el que unos pocos explotaban a muchos y disfrutaban de unos privilegios amplios que incluían el derecho de maltractandi, el de remensa, el de cugucia, etc ?
Hay dos posibles respuestas:
la primera es que los que buscan justificación histórica para la independencia de una región que nunca ha sido estado no pueden encontrarla en otro periodo... se ven obligados a retroceder mil años para encontrar un antecedente, que ni siquiera es muy potable ni territorialmente, ni políticamente... nch, pero que le vamos hacer, si no usan a los berenguer ramon, y a los ramon berenguer solo les queda ir al fossar de las moreras donde están enterrados catalanes y castellanos por igual por que por igual lucharon en las murallas de Barcelona por el rey de España y se inmolaron considerándose grandes patriotas mientras el instigador se iba a casa con un tiro en el culillo a esperar el perdón real y la devolución de sus haciendas.
la segunda respuesta és que hay muchos de nazionalistas que desean volver a los modos de una época histórica en la que unos pocos dictaban y otros muchos acataban sin derecho a réplica; y en la que los que dictaban tenían derecho a obligar a los que acataban ha hacerlo y en caso de desobediencia los podía castigar duramente sin problemas e impunemente.
En el caso de Cantalozella, tan poética y tan romántica y con un taranà tan trasversal y plurietnicocultural... cual debe ser la respuesta a esta fascinación por una época tan y tan lejana? yo creo que le debe tirar más el rollo de princesitas vestidas de brocado siendo cortejadas por las poesías hermosas de viriles juglares que saben de lo imposible de su amor cortés... en fin, que la boina la lleva para que no se le constipe el vacío... jajajja

Anònim ha dit...

Alguien que escribe exclavitud, justifica la existencia de la palabra nazionalismo: es idota,ágrafo y tiene "constipada" la poca sesera heredada, por mas boinas que sus abuelas le hayan tricotado y mandadado de los pueblos de mala muerte de los que su familia ha emigrado tiempo ha, temiendo que sólo de piojos no hay ser que viva...pfffffffff
Que artura de "plantaciones" simiescas de la peninsula ha tenido que soportar historicamente catalunya, por Dios...

Assumpció Cantalozella ha dit...

Primer: per parlar d'Història, cal saber Història. La mala sort és que "España" (vull dir l'estat i molta part de la cultura provinent del franquisme) ha amagat la història dels diversos "Estats" -per dir-ho amb paraules de l'historiador francès Pierre Bonnassie i d'altri-. (S'utilitza anacrònicament Estat pel símil que podem fer amb els d'ara, és a dir, països sobirans que no havien de demanar res a ningú de fora per a fer la seva política--molt intensa, per cert.
Per tant, al final del ràpid i intens procés de feudalització iniciat cap al 1020, segons els historiadors que s'han apropat a Catalunya -per mala sort cap dels espanyols de cultura castellana--, Catalunya passa a ser un territori "sobirà". És cert que, en aquell moment, encara no tenia la forma de l'actual Catalunya, però estava estesa cap a més enllà del Pirineu, cap a les terres de l'actual Catalunya Nord i Carcassona i Rasés. Als inicis del 1.100, Catalunya s'estén avall i aviat té la superfície actual. (forma que tenia abans d'entrar els sarraïns durant l'època visigòtica i abans).

"Un conjunt de comtats", els agrada dir als espanyols que corren per Viquipèdia --no fer cas de Viquipèdia si no està contrastada--. A l'inici, és cert. Quan Carlemany fa fora els sarraïns del territori franc fins a Barcelona (amb tota la part nord), forma aquí un conjunt de comtats que reparteix --COM A TOT L'IMPERI CAROLINGI- a diferents comtes. Els primers comtes catalans són procedents de Carcassona.

Aquest sector lateral de l'Imperi, era una MARCA, com ho era Àustria. Marca és el territori fronterer de l'imperi carolingi, que té un sentit de fortificació. S'anomenava "Masca Hispànica", que la península, des dels romans, era anomenada Hispània.

I...aquí s'inicia l'època de formació del que seria un territori sobirà, ja que al 900, els comtats de Barcelona i tots els altres comtats avui catalans, es fan independents de l'imperi. El centre, quedava lluny i el rei Carles(carolingi) va deixar sols els comtes catalans davant d'una incursió d'Almansur a Barcelona, i des d'aquell moment el comte de Barcelona ---el comtat més important i emparentat amb els altres -- es considera SOBIRÀ, i els comtats lliures dels carolingis, que ja anaven en declivi.

I així enllacem amb l'any 1000, el moment, com he dit, de la formació d'un territori sobirà, que parlava català i aviat escrivia en català.

Més o menys, com la història dels comtats del nord d'Hispània (Espanya), però sense els Carolingis.

Bé...això sí que ho reconeix tota la historiografia actual.

Si tu --la primera persona que m'ha escrit(la segona ni flowers)-- ignores tot això, et puc recomanar tota una sèrie d'obres moltes i moltes i profundament informades.

Continuaré....

(Per cert, ara mateix, pel canal Història del Plus, estan fent "la chanson de Roldand", i expliquen l'entrada de Carlemany, que en un inici va agafar tot el Pirineu, però que aviat va ser vençut pels "valents i intrèpids guerrers de l'actual Aragó i els homes bascos, Com són les coses, oi? )