Els macroestats, on es perden les cultures i
personalitats dels pobles, no tenen cap funció en els moments de
mundialització.
Perduts tots plegats en una massa informe, necessitem explicar-nos el nostre "jo" col•lectiu.
Els vells pobles, vius encara ben a prop nostre, ens ofereixen la identificació, esdevinguda identitat col•lectiva.
Només si som un ésser col.lectiu podrem pacter amb altres col.lectivitats sense ser-hi engolits.
El
poble català , amb la identitat mai no perduda, se sent salvat amb una
comunitat propera i coherent, amb una terra petita i abastable, que toquem amb
les mans.
Amb la resultant del nostre treball estesa al taulell: el treball
científic, el de formació cultural, l'artístic, l'industrial, el d'atenció als
malalts i els impedits...El treball de productes industrials, productes d'intercanvi.
Toquem amb les mans el tu, el tu amb el jo, l'ell i l'ella amb el nosaltres. I recuperem la dimensió humana d'assumir el món.
octubre 2012
camí de "el nou estat català unit a Europa"
Entrades
1 comentari:
Tothom parla, en les trobades d'amics, a les taules d'aquests dies de Tots Sants, pel carrer. "A qui votarem?", enceta la conversa, i tot seguit apareixen els dubtes, els arguments a favor d'uns partits o dels altres.
El dubte s'articula entorn de CIU. Podem creure que seran capaços de tenir prou força per a resistir les increïbles pressions que ens vindran d'arreu. En canvi, la majoria de gent confia amb el President, Artur Mas.
La cruïlla amb dues direccions: 1.Votar en Mas per tal que la majoria absoluta li doni força per a fer els contactes polítics que li caldran. --però Mas passa per CIU, i un personatge fosc, Duran Lleida. 2. La segona opció és votar els independentistes declarats, ERC, SÍ, CUP. En Mas no pot tenir majoria absoluta, diuen, ja que CIU el farà desdir. Amb els indepes necessaris, anirem a l'Estat independent català....Uff!!! Que passin corrents, aquests dies!
Publica un comentari a l'entrada