tag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.comments2013-08-02T08:52:05.168+02:00amb sienci i amb fermesaAssumpció Cantalozellahttp://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-27319003405789319262013-08-02T08:52:05.168+02:002013-08-02T08:52:05.168+02:00Doncs, una cosa molt últil és rebotar el que escri...Doncs, una cosa molt últil és rebotar el que escrius al bloc a les xarxes. Jo ho faig i he vist a les estadístiques que funciona, que entra més gent. Al capdavall, escrivim per a ser llegides.Dolors Jimenohttps://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-88078092941137979602013-05-04T17:27:05.046+02:002013-05-04T17:27:05.046+02:00Primer: per parlar d'Història, cal saber Histò...Primer: per parlar d'Història, cal saber Història. La mala sort és que "España" (vull dir l'estat i molta part de la cultura provinent del franquisme) ha amagat la història dels diversos "Estats" -per dir-ho amb paraules de l'historiador francès Pierre Bonnassie i d'altri-. (S'utilitza anacrònicament Estat pel símil que podem fer amb els d'ara, és a dir, països sobirans que no havien de demanar res a ningú de fora per a fer la seva política--molt intensa, per cert. <br />Per tant, al final del ràpid i intens procés de feudalització iniciat cap al 1020, segons els historiadors que s'han apropat a Catalunya -per mala sort cap dels espanyols de cultura castellana--, Catalunya passa a ser un territori "sobirà". És cert que, en aquell moment, encara no tenia la forma de l'actual Catalunya, però estava estesa cap a més enllà del Pirineu, cap a les terres de l'actual Catalunya Nord i Carcassona i Rasés. Als inicis del 1.100, Catalunya s'estén avall i aviat té la superfície actual. (forma que tenia abans d'entrar els sarraïns durant l'època visigòtica i abans).<br /><br />"Un conjunt de comtats", els agrada dir als espanyols que corren per Viquipèdia --no fer cas de Viquipèdia si no està contrastada--. A l'inici, és cert. Quan Carlemany fa fora els sarraïns del territori franc fins a Barcelona (amb tota la part nord), forma aquí un conjunt de comtats que reparteix --COM A TOT L'IMPERI CAROLINGI- a diferents comtes. Els primers comtes catalans són procedents de Carcassona. <br /><br />Aquest sector lateral de l'Imperi, era una MARCA, com ho era Àustria. Marca és el territori fronterer de l'imperi carolingi, que té un sentit de fortificació. S'anomenava "Masca Hispànica", que la península, des dels romans, era anomenada Hispània.<br /><br />I...aquí s'inicia l'època de formació del que seria un territori sobirà, ja que al 900, els comtats de Barcelona i tots els altres comtats avui catalans, es fan independents de l'imperi. El centre, quedava lluny i el rei Carles(carolingi) va deixar sols els comtes catalans davant d'una incursió d'Almansur a Barcelona, i des d'aquell moment el comte de Barcelona ---el comtat més important i emparentat amb els altres -- es considera SOBIRÀ, i els comtats lliures dels carolingis, que ja anaven en declivi.<br /><br />I així enllacem amb l'any 1000, el moment, com he dit, de la formació d'un territori sobirà, que parlava català i aviat escrivia en català.<br /><br />Més o menys, com la història dels comtats del nord d'Hispània (Espanya), però sense els Carolingis.<br /><br />Bé...això sí que ho reconeix tota la historiografia actual.<br /><br />Si tu --la primera persona que m'ha escrit(la segona ni flowers)-- ignores tot això, et puc recomanar tota una sèrie d'obres moltes i moltes i profundament informades.<br /><br />Continuaré....<br /><br />(Per cert, ara mateix, pel canal Història del Plus, estan fent "la chanson de Roldand", i expliquen l'entrada de Carlemany, que en un inici va agafar tot el Pirineu, però que aviat va ser vençut pels "valents i intrèpids guerrers de l'actual Aragó i els homes bascos, Com són les coses, oi? )Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-62703149060093015042013-01-26T19:13:25.238+01:002013-01-26T19:13:25.238+01:00Alguien que escribe exclavitud, justifica la exist...Alguien que escribe exclavitud, justifica la existencia de la palabra nazionalismo: es idota,ágrafo y tiene "constipada" la poca sesera heredada, por mas boinas que sus abuelas le hayan tricotado y mandadado de los pueblos de mala muerte de los que su familia ha emigrado tiempo ha, temiendo que sólo de piojos no hay ser que viva...pfffffffff<br />Que artura de "plantaciones" simiescas de la peninsula ha tenido que soportar historicamente catalunya, por Dios...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-54708393022479302842013-01-05T10:27:02.189+01:002013-01-05T10:27:02.189+01:00Nch, así que unos condados situados en la marca hi...Nch, así que unos condados situados en la marca hispánica tenían rasgos de estado hacia el 1000 dC, vaya, que novedad, es algo tan y tan exótico en la península ibérica en la misma franja temporal...Ante esta gran cosa, este hecho histórico tan increíble, este descubrimiento historiográfico sin parangón las preguntas que se suscitan son muchas y de distinta naturaleza, en contexto de historia de la política podríamos preguntarnos, que clase de estado era? la respuesta sería clara: feudal, así que significaría una clara división de clases sociales de forma piramidal dentro de un estado patrimonial en la que una gran masa trabajaría en situación de servidumbre-remença, cuando no de exclavitud, para que unos escasos privilegiados (rey, nobleza y altos estamentos eclesiásticos) disfrutaran de prebendas, que en el caso de Catalunya contemplaron los famosos "malos usos"... así que la siguiente pregunta, esta más en el contexto de las ideas, es... porque ciertos nazionalistas tienen como gran referente un momento de la historia en la que parte (algo más de la mitad) de lo que actualmente es Cataluña era un protoestado feudal en el que unos pocos explotaban a muchos y disfrutaban de unos privilegios amplios que incluían el derecho de maltractandi, el de remensa, el de cugucia, etc ?<br />Hay dos posibles respuestas:<br />la primera es que los que buscan justificación histórica para la independencia de una región que nunca ha sido estado no pueden encontrarla en otro periodo... se ven obligados a retroceder mil años para encontrar un antecedente, que ni siquiera es muy potable ni territorialmente, ni políticamente... nch, pero que le vamos hacer, si no usan a los berenguer ramon, y a los ramon berenguer solo les queda ir al fossar de las moreras donde están enterrados catalanes y castellanos por igual por que por igual lucharon en las murallas de Barcelona por el rey de España y se inmolaron considerándose grandes patriotas mientras el instigador se iba a casa con un tiro en el culillo a esperar el perdón real y la devolución de sus haciendas.<br />la segunda respuesta és que hay muchos de nazionalistas que desean volver a los modos de una época histórica en la que unos pocos dictaban y otros muchos acataban sin derecho a réplica; y en la que los que dictaban tenían derecho a obligar a los que acataban ha hacerlo y en caso de desobediencia los podía castigar duramente sin problemas e impunemente.<br />En el caso de Cantalozella, tan poética y tan romántica y con un taranà tan trasversal y plurietnicocultural... cual debe ser la respuesta a esta fascinación por una época tan y tan lejana? yo creo que le debe tirar más el rollo de princesitas vestidas de brocado siendo cortejadas por las poesías hermosas de viriles juglares que saben de lo imposible de su amor cortés... en fin, que la boina la lleva para que no se le constipe el vacío... jajajjaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-3957147849780416702012-11-02T21:35:33.421+01:002012-11-02T21:35:33.421+01:00Tothom parla, en les trobades d'amics, a les t...Tothom parla, en les trobades d'amics, a les taules d'aquests dies de Tots Sants, pel carrer. "A qui votarem?", enceta la conversa, i tot seguit apareixen els dubtes, els arguments a favor d'uns partits o dels altres.<br />El dubte s'articula entorn de CIU. Podem creure que seran capaços de tenir prou força per a resistir les increïbles pressions que ens vindran d'arreu. En canvi, la majoria de gent confia amb el President, Artur Mas.<br />La cruïlla amb dues direccions: 1.Votar en Mas per tal que la majoria absoluta li doni força per a fer els contactes polítics que li caldran. --però Mas passa per CIU, i un personatge fosc, Duran Lleida. 2. La segona opció és votar els independentistes declarats, ERC, SÍ, CUP. En Mas no pot tenir majoria absoluta, diuen, ja que CIU el farà desdir. Amb els indepes necessaris, anirem a l'Estat independent català....Uff!!! Que passin corrents, aquests dies!Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-33340374298670132422012-10-21T12:00:56.744+02:002012-10-21T12:00:56.744+02:002012,després de 11 de setembre, Diada de Catalunya...2012,després de 11 de setembre, Diada de Catalunya, quan vam ocupar tota la ciutat de Barcelona amb 1 milió i mig de catalans demanant la INDEPENDÈNCIA. Els 11 de setembre es commemora la pèrdua del nostre estat(amb paraules d'ara) nascut embrionàriament el s. IX, després de Crist, i organitzat definitivament per la casa de Barcelona durant els anys 1000 - 1100, quan Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, la seva esposa, infeuden tots els comtats i castells de Catalunya sota la seva casa, la casa de Barcelona, que encapçala d'aleshores ençà tots els comtats catalans, erigint-se Sobirans de tots ells. Comtes originaris dels carolingis, aviat estenen els seus dominis fina a la Catalunya contemporània estricta més alguns feus de terres occitanes de Tolosa de Llengua d'Oc i Carcassona-Rasès. L'Historiador Pierre Bonnassie i d'altres, defineix Catalunya com "un Estat amb totes les característiques" als finals del segle XI (1040-58), després del procés de feudalització, consistent en un escala feudal al capdamunt de la qual hi ha el comte de Barcelona com a Sobirà, els vescomtes com a representats territorials, els castlans, responsables dels castells sota els vescomtes, els veguers, administradors del Sobirà, responsbles administratius dels territoris i els batlles (abans bonshomes). Sota l'escala esmentada, hi havia els pagesos que treballaven sota els vescomtes, amb qui tenen establerts contractes de vassallatge amb 3/4 parts de la producció (en general). L'Església cobrava el delme (10%) sobre la producció agrícola. Les ciutats, com Barcelona, eren franques d' "impostos" als poders intermigs. Només depenien del Sobirà a qui pagaven "les contribucions". Barcelona, al s. XI (100-1099) oferia aspectes del capitalisme, segons l'historiador Ruiz Domènech, tant per la circulació de la moneda com per les pràctiques especulatives de béns immobles.<br /><br />Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-35484583109484407492012-09-25T11:40:07.040+02:002012-09-25T11:40:07.040+02:00Gràcies! Assumpció. Ara sóc a Facebook i a Twitter...Gràcies! Assumpció. Ara sóc a Facebook i a TwitterAssumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-20317075727407136432012-02-28T11:33:59.434+01:002012-02-28T11:33:59.434+01:00Jenny, al costat d'una bona colla de ciutadans...Jenny, al costat d'una bona colla de ciutadans, com tu!!!Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-7614538707993963662010-11-14T12:40:23.006+01:002010-11-14T12:40:23.006+01:00Hola, Assumpció! Jo també hi vaig ser a la mani de...Hola, Assumpció! Jo també hi vaig ser a la mani de Brussel·les. Sóc una gran admiradora de la teva obra, m'has fet aprendre molt i m'encanta que siguis tan amant de la nostra terra i tan lluitadora per la nostra llibertat. Salut, companya!Jenny Llopisnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-67214882191413151032010-03-15T21:29:30.208+01:002010-03-15T21:29:30.208+01:00"l'oubli est une deuxième mort"
&quo..."l'oubli est une deuxième mort"<br />"L'oblit es una segona mort=<br />"El olvido es una secunda muerte)<br /> (ELIE WIESEL:prix NOBEL)<br /> ELS FEIXISTES HAN MATAT EL PRESIDENT legitimament elegit LLUIS COMPANYS I JOVER...<br /> Despres la TRANSICIO DEMOCRATIC(o mes aviat:LA TRANSACCIO entre....),en descuidant la memoria d'aquest gran PRESIDENT català ,els responsables politics de CATALUNYA l'han matat una segona vegada ,fent prova d'una irresponsabilitat total.<br /> En tota l'historia de CATALUNYA,<br />d'ESPANYA i del MON<br /><br /><br />era la primera vegada qu'un PRESIDENT llegitim<br />era fusellat per una "soldatesque" franquiste<br />I ES UN PRESIDENT DE MOLT LLUNY DE CATALUNYA:el PRESIDENT indià NEHRU<br />que ha dit d'aquest crim que era<br /> <br /> <br /> "UN CRIM CONTRA L' HUMANITAT"<br /><br /><br />(era la primera vegada qu'aquests mots eran utilitzats)<br /> GLORIA AETERNA AL PRESIDENT MARTIR LLUIS COMPANYS I JOVER<br /> VERGONYA A TOTS ELS POLITICS CATALANS RESPONSABLES D'AQUESTA SEGONA MORT...<br /> VISCA LA REPUBLICA CATALANA<br /> Antoni CASADELLA i REIXACH<br />(fill de refugiats politics catalans qu'han lluitat per la LLIBERTAT DE CATALUNYA)<br /><br /><br /><br /><br /><br />VERGONYA ALS POLITICS CATALANS QUE L'HAN MASSA OBLiDAT!<br /> Antoni CASADELLA REIXACH fill de refugiats politics catalans.<br /> <br />(casadellanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-86871716856396078502010-02-13T02:39:04.151+01:002010-02-13T02:39:04.151+01:00Gràcies a la Imma C. Fins avui noo he trobat el te...Gràcies a la Imma C. Fins avui noo he trobat el teu missatge. Ara no utilitzo el blog, sinó facebook.<br /><br />Jo també m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres. L'atenció amb què escoltàveu em suggeria paraules!<br />Assumpció CantalozellaAssumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-15761603251454543082009-10-08T11:31:58.806+02:002009-10-08T11:31:58.806+02:00Gràcies per la bona estona que ens vas fer passar ...Gràcies per la bona estona que ens vas fer passar a Tona: vam parlar del teu llibre El falcó del comte, però ens va mostrar una manera de viure i d´escriure.<br />No sóc lectora de novel.les històriques, però me la vaig empassar en un tres i no res: com vas dir és una època apassionant, però l´expliques amb mà mestra.<br />Moltes gràcies<br />Imma C.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-25062829076928919312009-04-18T23:58:00.000+02:002009-04-18T23:58:00.000+02:00Per mi que tota la trepa d'REE estan molt nervioso...Per mi que tota la trepa d'REE estan molt nerviosos. Passen els dies i no es pren cap postura definitiva. Tinc por que, qualsevol moment tot estigui dat i beneït!Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-83870514397584681352009-04-13T12:19:00.000+02:002009-04-13T12:19:00.000+02:00AssumpcióGràcis per adherir-te a www.senyipaisatge...Assumpció<BR/><BR/>Gràcis per adherir-te a www.senyipaisatge.org. Esperem que molts com tu hi donin suport i posem una mica de seny a la preservació del paisatge català.<BR/><BR/>Estic a favor del desenvolupament del pais i de les infraestructures que calen, però, cal trinxar el territori tantes vegades? No podem fer servir el corredor d'infraestructures actual? No ens adonem que és un tresor que hem d preservar pels nostres fills?<BR/><BR/>EnricEnrichttp://www.senyipaisatge.orgnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-87784188826765679922009-04-06T11:24:00.000+02:002009-04-06T11:24:00.000+02:00Assumpció,vaig veure que estaves involucrada en la...Assumpció,<BR/>vaig veure que estaves involucrada en la protesta contra la fundació Príncep de Girona... m'agradaria conèixer els arguments que es fan servir... som molts els que tenim un mal d'estòmac des de que es va constituir i ja és hora que la ciutadania faci saber la seva opinió... m'agradaria que fessis un escrit al respecte en aquest bloc...<BR/><BR/>Inés P.<BR/><BR/>3 / abril / 2009 09:46<BR/><BR/> <BR/> Assumpció Cantalozella ha dit... <BR/>LA MONARQUIA : MEMÒRIA HISTÒRICA<BR/>És pot arribar a entendre que els nostres polítics, en els moments de la transició, ens fessin creure a tots els demòcrates una llarga enumeració de qüestions increïbles. Qüestions que es concreten en aquesta: si no votàvem la Constitució del 1978 “tal com s’havia pactat”, els uniformes militars ocuparien els escons parlamentaris de les Corts de Madrid, que presidiria, és clar, el rei Joan Carles I, coronat rei pel franquisme. <BR/>Amb la Constitució, es votava un pack, mirat amb lupa pels redactors i contemplat amb microscopi per tot l’aparell del règim franquista, militars inclosos. El paquet sine quanon duia incorporades dues qüestions primordials, essencials, bàsiques: Primera, l’articulació político-territorial de l’Estat espanyol. Segona, l’aquiescència a una monarquia coronada per les Corts franquistes tres dies després de la mort de Franco, l’any 1975.<BR/>La primera de les dues qüestions, es conformava en “El Estado de las autonomias” , nom que entusiasmava els defensors d’aquest model, i que consistia en una nova lectura de les ja clàssiques “regiones españolas”. La lectura redistribuïa el territori d’España”, que passava de tenir 15 regions a 17 autonomies. Les autonomies, descafeïnades de tot federalisme, igualaven pobles històrics --Catalunya, Euskadi- amb organitzacions territorials de nova planta, -Castilla-La Mancha, Comunidad de Madrid, Cantabria, etc-. <BR/>El perquè d’aquesta nova distribució político-territorial cal buscar-lo en la reivindicació catalana i basca de les pròpies institucions. Acceptar un estat amb Catalunya i Euskadi articulades amb la resta de l’estat significava reconèixer que Euskadi i Catalunya eren “diferents”. Els grans “Pactes de la Moncloa” van bandejar aquesta possibilitat i es van tancar amb l’esmentat “Estado de las Autonomias”, descrit pels demòcrates com a “café para todos”.<BR/>La segona gran qüestió era la de la monarquia. Franco, qui presumia de deixar-ho tot “atado y bién atado”, va adoptar el nét d’Alfonso XIII, del darrer monarca borbònic. El pare, Joan de Borbó, es trobava a l’exili. Franco estotjà el Príncep a la manera d’un as a la màniga. No l’ensenyava gaire, però el volia com a successor.<BR/>Morí Franco i la figura de Juan Carlos de Borbó s’erigí com a rei en un acte de coronació immediat. Aquesta figura reial va ser la que s’incorporà dins la Constitució del 1978. És a dir que, amb la Constitució, votaves monarquia.<BR/>Remugant i rondinant, els partits que havien sorgit de la resistència al franquisme van avenir-se, finalment, a aquesta solució que, si no funcionava, ja es plantejarien més tard –segons que els membres dels partits anaven fent córrer en veu més o menys baixa. <BR/>La Constitució fou refrendada en sufragi universal. Els militants dels partits vigilaven les urnes. Els militars de l’Estat apuntaven els votants, amb les armes esmolades.<BR/>És pot arribar a entendre que els nostres polítics, en els moments de la transició, ens fessin creure a tots els demòcrates una llarga enumeració de qüestions increïbles. El que ja no es pot entendre és que algú encara digui que la Constitució és intocable i sagrada i que, per tant, la Monarquia és inqüestionable i “El Estado de las autonomies” inviolable. <BR/>I, consegüentment, no es pot entendre que s’accepti la casa reial sense passar per un referèndum amb una única pregunta i dos termes: monarquia o república.<BR/>Perquè, recordem la història contemporània, aquella que mai no ens explicaven a l’escola i que havíem après dels nostres pares, --en el benentès que els nostres pares es veiessin amb cor d’explicar res--: Alfonso XIII fugí corrents a l’exili tan bon punt olorà la república. Abandonà el tron i, amb ell, la continuïtat borbònica, com ens diuen un bon piló d’estudiosos. I la monarquia actual no és res més que una singular restauració borbònica feta amb una maniobra de l’home, Francisco Franco Bahamonte, que es carregà la república proclamada i legalitzada pel poble el 1931, i que ell anà dinamitant durant tres anys monstruosos. Els que van del 1936 al 1939.<BR/>És cert que la figura reial ajudà a la transició cap a la democràcia. És cert que el discurs que va fer el rei després de la coronació sorprengué tota la resistència democràtica, que hi pogué recollir el compromís del rei cap a una obertura. També és cert que la figura reial era una contenció poderosa davant els exèrcits que amenaçaven, des de darrere el teló, la concurrència. <BR/>Tot això és cert. Però tota aquesta actitud del monarca no legitima la monarquia. Potser caldria dir: “gràcies majestat, pels serveis prestats al poble”, però tot seguit s’hauria d’encetar un procés de referèndum que legitimés o no la corona des d’una situació de llibertat. És clar que això ho haurien de fer els que encara creuen en un Estat espanyol.<BR/>(publicat a El Punt, dissabte 4 d'abril, 2009<BR/><BR/>6 / abril / 2009 11:22Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-42738218392369842792009-04-06T11:23:00.000+02:002009-04-06T11:23:00.000+02:00ddAssumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-64331102640193683492009-04-06T11:22:00.000+02:002009-04-06T11:22:00.000+02:00LA MONARQUIA : MEMÒRIA HISTÒRICAÉs pot arribar a e...LA MONARQUIA : MEMÒRIA HISTÒRICA<BR/>És pot arribar a entendre que els nostres polítics, en els moments de la transició, ens fessin creure a tots els demòcrates una llarga enumeració de qüestions increïbles. Qüestions que es concreten en aquesta: si no votàvem la Constitució del 1978 “tal com s’havia pactat”, els uniformes militars ocuparien els escons parlamentaris de les Corts de Madrid, que presidiria, és clar, el rei Joan Carles I, coronat rei pel franquisme. <BR/>Amb la Constitució, es votava un pack, mirat amb lupa pels redactors i contemplat amb microscopi per tot l’aparell del règim franquista, militars inclosos. El paquet sine quanon duia incorporades dues qüestions primordials, essencials, bàsiques: Primera, l’articulació político-territorial de l’Estat espanyol. Segona, l’aquiescència a una monarquia coronada per les Corts franquistes tres dies després de la mort de Franco, l’any 1975.<BR/>La primera de les dues qüestions, es conformava en “El Estado de las autonomias” , nom que entusiasmava els defensors d’aquest model, i que consistia en una nova lectura de les ja clàssiques “regiones españolas”. La lectura redistribuïa el territori d’España”, que passava de tenir 15 regions a 17 autonomies. Les autonomies, descafeïnades de tot federalisme, igualaven pobles històrics --Catalunya, Euskadi- amb organitzacions territorials de nova planta, -Castilla-La Mancha, Comunidad de Madrid, Cantabria, etc-. <BR/>El perquè d’aquesta nova distribució político-territorial cal buscar-lo en la reivindicació catalana i basca de les pròpies institucions. Acceptar un estat amb Catalunya i Euskadi articulades amb la resta de l’estat significava reconèixer que Euskadi i Catalunya eren “diferents”. Els grans “Pactes de la Moncloa” van bandejar aquesta possibilitat i es van tancar amb l’esmentat “Estado de las Autonomias”, descrit pels demòcrates com a “café para todos”.<BR/>La segona gran qüestió era la de la monarquia. Franco, qui presumia de deixar-ho tot “atado y bién atado”, va adoptar el nét d’Alfonso XIII, del darrer monarca borbònic. El pare, Joan de Borbó, es trobava a l’exili. Franco estotjà el Príncep a la manera d’un as a la màniga. No l’ensenyava gaire, però el volia com a successor.<BR/>Morí Franco i la figura de Juan Carlos de Borbó s’erigí com a rei en un acte de coronació immediat. Aquesta figura reial va ser la que s’incorporà dins la Constitució del 1978. És a dir que, amb la Constitució, votaves monarquia.<BR/>Remugant i rondinant, els partits que havien sorgit de la resistència al franquisme van avenir-se, finalment, a aquesta solució que, si no funcionava, ja es plantejarien més tard –segons que els membres dels partits anaven fent córrer en veu més o menys baixa. <BR/>La Constitució fou refrendada en sufragi universal. Els militants dels partits vigilaven les urnes. Els militars de l’Estat apuntaven els votants, amb les armes esmolades.<BR/>És pot arribar a entendre que els nostres polítics, en els moments de la transició, ens fessin creure a tots els demòcrates una llarga enumeració de qüestions increïbles. El que ja no es pot entendre és que algú encara digui que la Constitució és intocable i sagrada i que, per tant, la Monarquia és inqüestionable i “El Estado de las autonomies” inviolable. <BR/>I, consegüentment, no es pot entendre que s’accepti la casa reial sense passar per un referèndum amb una única pregunta i dos termes: monarquia o república.<BR/>Perquè, recordem la història contemporània, aquella que mai no ens explicaven a l’escola i que havíem après dels nostres pares, --en el benentès que els nostres pares es veiessin amb cor d’explicar res--: Alfonso XIII fugí corrents a l’exili tan bon punt olorà la república. Abandonà el tron i, amb ell, la continuïtat borbònica, com ens diuen un bon piló d’estudiosos. I la monarquia actual no és res més que una singular restauració borbònica feta amb una maniobra de l’home, Francisco Franco Bahamonte, que es carregà la república proclamada i legalitzada pel poble el 1931, i que ell anà dinamitant durant tres anys monstruosos. Els que van del 1936 al 1939.<BR/>És cert que la figura reial ajudà a la transició cap a la democràcia. És cert que el discurs que va fer el rei després de la coronació sorprengué tota la resistència democràtica, que hi pogué recollir el compromís del rei cap a una obertura. També és cert que la figura reial era una contenció poderosa davant els exèrcits que amenaçaven, des de darrere el teló, la concurrència. <BR/>Tot això és cert. Però tota aquesta actitud del monarca no legitima la monarquia. Potser caldria dir: “gràcies majestat, pels serveis prestats al poble”, però tot seguit s’hauria d’encetar un procés de referèndum que legitimés o no la corona des d’una situació de llibertat. És clar que això ho haurien de fer els que encara creuen en un Estat espanyol.<BR/>(publicat a El Punt, dissabte 4 d'abril, 2009Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-22597480436366998062009-04-03T09:46:00.000+02:002009-04-03T09:46:00.000+02:00Assumpció,vaig veure que estaves involucrada en la...Assumpció,<BR/>vaig veure que estaves involucrada en la protesta contra la fundació Príncep de Girona... m'agradaria conèixer els arguments que es fan servir... som molts els que tenim un mal d'estòmac des de que es va constituir i ja és hora que la ciutadania faci saber la seva opinió... m'agradaria que fessis un escrit al respecte en aquest bloc...<BR/><BR/>Inés P.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-28019268394249567572009-03-11T11:10:00.000+01:002009-03-11T11:10:00.000+01:00Hola, Assumpció!En un principi jo també havia d'an...Hola, Assumpció!<BR/><BR/>En un principi jo també havia d'anar, però degut al treball i a que divendres havia de participar en una conferència sobre el Vila-real CF no vaig poder desplaçar-me. Llastima!<BR/><BR/>De totes formes estic al corrent del que comentes pels companys i companyes valencians que si van poder assistir. Havia d'anar amb la delegació d'Acció Cultural del País Valencià que, de fet, m'han corroborat que tot plegat ha sigut una gran experiència.<BR/><BR/>Ara només cal esperar que els polítics d'aquest Estat en el que ens ha tocat viure ens escolten i no ens censuren de nou, com estan fent amb el cas de TV3 al País Valencià.<BR/><BR/>En fi, almenys continuarem lluitant amb energia pel nostre país!Xavi Ochandohttps://www.blogger.com/profile/03772632336091057012noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-51151909406230044372009-03-10T11:56:00.000+01:002009-03-10T11:56:00.000+01:00Assumpta,tens molta raó en el teu article del Punt...Assumpta,<BR/>tens molta raó en el teu article del Punt d'avui... com és que els mitjans oficials han donat tan poc ressó a un tema que hauria de ser la prioritat nacional d'aquest país? crec que s'ha menystingut la iniciativa... 10.000 persones anant a Brussel.les per reivindicar un estat propi per Catalunya? 10.000???! que no és com manifestar-se a la plaça de l'església!<BR/>Ara més que mai veig que anem venuts! calen iniciatives ciutadanes, però alhora cal que els ciutadans siguin tan valents com aquest cap de setmana a l'hora de donar vots.<BR/>Una abraçada!<BR/><BR/>MercèAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-25744487591210872602009-02-03T09:12:00.000+01:002009-02-03T09:12:00.000+01:00Salutacions cordials,acabo de llegir el vostre esc...Salutacions cordials,<BR/>acabo de llegir el vostre escrit al Punt d'avui sobre el tema dels 10.000 a Brussel.les i m'ha semblat interessant.. Prou com per fer una cerca per internet i trobar-me amb el vostre bloc (que fins ara desconeixia).<BR/>Sento, malgrat tot, deixar-vos aquest post tan pessimista. I és que veig molt difícil que ens en sortim amb el tema de la sobirania... 10.000 anirem (aniran?) a Brusel.les, però a Madrid encara ens neguen el finançament. La societat civil crema l'enèssima bala organitzant-se per demostrar el que vol, però el Montilla es nega a plantar cara al PSOE. Els sobiranistes fem contactes a tort i a dret al Quebec, Escòcia i on calgui, però ERC i CiU no mouen fitxa i em fa por caure en un esgotament que porti a la depressió i la desaparició...<BR/>Com dic, sento ser tan pessimista, però en llegir l'article del diari (també en forma d'article en el vostre bloc), no he pogut evitar aquella sensació de sobresalt i il.lusió seguida, immediatament, d'un 'fracassarem com sempre...'.<BR/><BR/>Salutacions,<BR/><BR/>Jordi CasalsAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-82960466901839039862008-12-28T13:41:00.000+01:002008-12-28T13:41:00.000+01:00En aquests moments, segons Energia de la Generalit...En aquests moments, segons Energia de la Generalitat, tenen damunt la taula 7 possibilitats. Diuen que descarten la de damunt de Santa Coloma. En Nadal ho va confirmar en una conferència que va fer aquí fa pocs dies. <BR/>Es decanten per soterrar-ne un tros pel costat dels vials de serveis. <BR/>De moment, han demanat a REE que faci noves propostes. <BR/><BR/>El projecte el fa REE i la Generalitat hi dóna el vist-i-plau després de passar per la conselleria de Medi Ambient. De moment, no han acceptat cap de les propostes de REE.<BR/><BR/>Hem aplaçat la conferència informativa per després dels dies de Nadal.<BR/><BR/>Per cert. Fins d'aquí 6 mesos, no se sabrà res en concret. És a dir, que s'han agafat 6 mesos per a repensar el projecte. <BR/>Nosaltres, "ciutadans pel soterrament de la MAT", sabem el que ens expliquen. L'actitud del sotsdirector d'Energia de la Generalitat és participativa del tot. Ara bé, ja se sap que en política...Assumpció Cantalozellahttps://www.blogger.com/profile/12147855392716921593noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-38186638019452299262008-12-27T16:37:00.000+01:002008-12-27T16:37:00.000+01:00Hola Assumpció,Sembla que aquest desembre ens port...Hola Assumpció,<BR/><BR/>Sembla que aquest desembre ens porta bones notícies en relació al soterrament de la Mat: informe del departament de medi ambient perquè s’aprofitin els corredors actuals i se soterri a prop de l’aeroport (Punt Diari, 10-12-08); el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines), durant la Fira ECO-Sí celebrada a Girona del 12 al 14 de desembre de 2008 informà sobre la viabilitat del soterrament de la MAT, la propostes de mesures correctores per evitar l’efecte barrera en el TGV, en l’AP7 i l’A2 i el portal de mobilitat de les comarques gironines; el departament que dirigeix Antoni Castells va dir que estudiaria la proposta del departament de Medi Ambient de soterrar la MAT, però l’inconvenient era l’endarreriment en les obres (El Periódico de Catalunya 11-12-08); L’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) ha decidit anar el 2009 al Parlament de Catalunya per reclamar que la MAT se soterri (El Punt, 12-12-08); etc.<BR/><BR/>Assumpció sembla que l’aposta pel soterrament va guanyant força. Espero que el conseller Castells l’accepti, i no només sigui el tram de l’aeroport sinó que comprengui tot el traçat. Recorda’t que el tram de la MAT de l’Aragó un cop col•locades unes quantes torres es va haver de parar, així a veure si nosaltres també aconseguim el soterrament global de la MAT.<BR/><BR/>Per altra banda el proper 2009 se’ns apropa un nou perill, el sr. Jordi Gironés, exbatlle de Riudarenes, relacionat amb el teu partit, que serà el nou president del Consell Comarcal de la Selva, ja coneixes la seva trajectòria de voler fer abocadors de diversos tipus (tòxics, de runes, etc.) a l’Esparra (Riudarenes), i tot apunta que va demanar la subestació elèctrica per Riudarenes, com es va intuir en un ple municipal celebrat un estiu a Riudarenes on finalment el sr. Gironès va haver d’ensenyar documentació de REE (Red Eléctrica Española) sobre l’esmentada subestació i que aquesta correspondència no passava pel registre de l’ajuntament. Aquesta subestació va crear enrenou entre els seus membres d’equip ja que creien que una subestació del TGV, i així els ciutadans de Riudarenes podrien anar directament amb tren a Atocha (Madrid). Per això et demano si el teu partit pot controlar el sr. Gironès, que no sigui cas que ara demani per la comarca de la Selva una central ...<BR/><BR/>Segons es desprèn del comentari del sr. Nadal, que té algun interès a la zona de l’aeroport de Girona, queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs. Així per regal de Reis et demano quin ramal estant treballant per arribar a la subestació elèctrica de Riudarenes?<BR/><BR/>Salutacions i Bones Festes,<BR/><BR/>Un ciutadà catalàAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-43273837670408965352008-12-27T16:33:00.000+01:002008-12-27T16:33:00.000+01:00Com regal per Reis, segons es desp`ren del comenta...Com regal per Reis, segons es desp`ren del comentari del sr. Nadal queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs, així et demano quin ramal estant treballant?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8652404558704371738.post-43063033936794738552008-12-20T11:55:00.000+01:002008-12-20T11:55:00.000+01:00Realment, sí que és una bona manera de vendre aque...Realment, sí que és una bona manera de vendre aquesta, recordant-nos cada any la imatge del pobre nen Jesús sense casa i sense roba per tal de motivar-nos a comprar cosetes pels més petits, adjudicant-los a ells el protagonisme del nen a l'estable. El més lògic, jo penso, seria que la història del nadó i dels tres reis mags ens portés a pensar amb els nens que realment sí que viuen en la misèria, no?? Que és el que passa aquí? Bé, doncs que mentre jo estic reflexionant sobre aquest escrit de l'Assumpció Cantalozella, ja tinc pensat al cap quin serà el regal que faré a l'amic invisible d'aquest any. Per tant, no només hem de saber el que està passant, sinó també ser-ne conscients. <BR/>S'ha utilitzat una imatge que ens fa sentir debilitat per als més pobres com a excusa per no fer-nos sentir massa malament a l'hora de comprar la bestiesa de regals que estem comprant. I és que mireu que som egoistes, que ara no només volem que els nens petits rebin totes les joguines del món, sinó que també els "grans" volem rebre regals. Però si Maria i Josep no en van rebre pas cap! bé, l'encens l'or i la mirra eren perquè el nen pogués tenir roba i aliment. Fins llavors ningú ela havia regalat res!<BR/>Si ho pensem, només que la meitat dels diners que ens gastem cada persona pels regals la destinéssim a les ONG que ajuden als països subdesenvolupats a crear noves infraestructures (escoles, hospitals, canalitzacions d’aigua, etc), primer de tot, ens acostaríem plenament al missatge cristià de l’ajut als més febles per part dels forts (que no està tant malament) i segon, ara sí que de veritat estaríem ajudant no només a un nen, sinó a uns quants mils.<BR/><BR/>Reflexionem-hi si-us-plau, reflexionem-hi.<BR/><BR/>Molt bon Nadal i feliç any nou!<BR/><BR/>Mar.Anonymousnoreply@blogger.com