amb sienci i amb fermesa

HEM VISCUT PER SALVAR-VOS ELS MOTS

2010-04-20T22:34:00.006+02:00

Ens volen prendre la nostra llengua mil.lenària.
No saben que existim com a poble
des de mil anys ençà.
No saben que hem resistit les armes i els decrets.
Que hem resistit 40 anys de franquisme,
i encara som un poble,
amb una cultura i una llengua pròpies.

No ho saben perquè mai no ens han mirat,
encegats com estan amb l'esplendor
d'alguna cosa existent,
només, en llurs ments.
Una cosa que anomenen
amb un nom que res no vol dir.

No ho saben, però aviat en tindran notícia.

Facebook | Suma Independència (SI)

2010-01-12T13:09:00.000+01:00

Facebook | Suma Independència (SI)

facebook

2010-01-11T14:59:00.003+01:00

En aquests moments ésccric a facebook. Hi tinc molta activitat i veig que, en canvi, el blog no arriba a gaire ningú.
Per tant, seré a facebook.
Estic a punt de publicar "L'amor secret del rei en Jaume". Ja comentaré la data de presentació i la sinopsi.

consultes

2009-12-14T00:20:00.000+01:00

Un 30% dels convidats a votar -amb consultes populars sense ajut mediàtic-han dipositat el vot a les urnes. Un èxit de la participació i mobilització ciutadana!
Un primer pas cap a la independència!!!

2009-09-06T02:23:00.003+02:00

DIUMENGE, 6 / setembre / 2009
VOLEM ESTAT PROPI

El dia 11 de setembre hi haurà una manifestació a Barcelona amb el lema "SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI".
Serà com una continuació de la manifestació de Brussel.les.

Molts i moltes de nosaltres hem arribat a la conclusió que només podrem ser lliures amb un Estat propi dins Europa:
L'Estatut, aprovat democràticament pel poble català es troba al Tribunal Constitucional.

Aquest fet:
és una vexació feta al nostre poble
és una imatge plàstica de poble empresonat
és una mofa a la democràciaHem de dir PROU.

Per dignitat i per justícia.Respectant les opcions que volen seguir per la via de les negociacions, cal que ens manifestem per un Estat Català.

Divendres 11 de setembre, UNIM-NOS per la nostra llibertat.
LA MANIFESTACIÓ S'INICIARÀ A LA PL. D'URQUINAONA DE BARCELONA
L'HORA: LES 5 DE LA TARDA
compta amb l'adhesió de coneguts personatges de la nostra cultura -polítics, esports, art, literatura, empresa-.compta amb l'adhesió d'un gran nombre de ciutadans i ciutadanes.
Enviat per Assumpció Cantalozella a 14:16 0 comentaris
dilluns, 6 / juliol / 2009

facebook

2009-07-06T13:34:00.000+02:00

Aquí teniu la meva adreça de Facebook:
FACEBOOKhttp://www.facebook.com/wall.php?id=103161613145#/profile.php?id=1605433011&ref=name

2009-07-06T13:09:00.001+02:00

http://www.tv3.cat/videos/1331479-és el vídeo sobre la Llei Electoral, editat a TV3-22-06-2009- Àgora"

lluís companys en la memòria històrica

2009-06-14T01:54:00.003+02:00

LLUÍS COMPANYS EN LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Tenia 58 anys. L’havia agafat la Gestapo, al seu exili de França. Un mur li serví d’escenari i el crit de “Per Catalunya” li clogué els llavis per sempre més. Fou assassinat pels tribunals de Franco, el dia 15 d’octubre de 1940.
L'any anterior, el Caudillo havia entrat triomfant a Barcelona, amb la seva guàrdia mora muntada damunt d’esplèndides cavalcadures i vestida amb llargues capes que s’eixamplaven als flancs de sengles cavalls àrabs, seguida en formació per l’exèrcit “nacional”. Avançava, vencedora, la comitiva, per les avingudes barcelonines netejades d’antuvi de cap resta republicana. Avançava, després d'haver ocupat la nostra terra de mica en mica, com ja havien fet dos reis en el passat.
Feia menys d’un any, el Caudillo havia demanat a Hitler que deportés un home singular. La Gestapo resseguí el rastre de l’home fins a fer-lo presoner i lliurar-lo als tribunals franquistes del castell de Montjuïc. L’home es deia Lluís Companys i era el President vençut de la Generalitat de Catalunya de la Catalunya vençuda.
Els rellotges marcaven 2/4 de 7 i, just en aquell instant, un moment del temps que comptem, el magnicidi esdevingué genocidi.
Amb el president de la Generalitat, Catalunya era assassinada.
No ens cal cercar orígens perduts fa 300 anys. Aquella albada de tardor, a plena confrontació europea, el feixisme –aquest feixisme que corre encara per les Corts de l’Estat i per les cantonades de les nostres vides —en assassinar el president de la Generalitat de Catalunya, assassinava el poble que l'havia elegit democràticament.
Però aquest fet s’ha oblidat, o s’ha bandejat volgudament. Fins al punt que el poble català no ha tingut gaire consciència de què significà per a la nostra nació, aquell assassinat. Fins al punt que els grups i grupets polítics més nacionalistes evoquen l’11 de setembre de 1714 com a data en què Catalunya morí, tot deixant de banda la recuperació nacional, tan costosa, del poble català al llarg del dinou i del primer terç del vint. Una recuperació que, en certa manera, es consolidà amb la República.
Les causes de l'oblit es poden trobar en una memòria històrica manipulada. Durant anys i anys, el franquisme només recordava els assassinats que van tenir lloc a la banda republicana en esclatar la revolta franquista i la guerra, el trenta-sis. Mai ningú no esmentà els assassinats perpetrats per Franco i el seu exèrcit vencedor. Ni en la transició, amb l'oblit com a bandera, es recordaren els trets a peu dels murs dels nostres cementiris que Franco mana disparar.
Un oblit que obvià sempre que el causant dels "paseos" fou "el alzamiento nacional". Dels "paseos" i de les morts a peu de les trinxeres i a les ciutats. Fou la rebel·lió d'uns quants generals encapçalats pel Caudillo qui va fer esclatar tots els dimonis arreu d'un estat que, després d'anys d'esforços, havia aconseguit erigir un règim democràtic semblant a molts d'altres del món occidental.
No ens cal pas anar a cercar derrotes de fa 300 anys, als catalans. No ens cal pas cenyir-nos al genocidi del nostre poble en aquell desventurat 11 de setembre de 1714 en què les tropes del primer Borbó consumiren la massacre del nostre antic Estat. Del nostre ja vell poble. L’entrada triomfal de Francisco Franco Bahamonde pels carrers dels nostres pobles i ciutats, pels carrers del nostre cap i casal, les execucions que la seguiren i la deportació del President de Catalunya per ser assassinat després d’una pantomima de judici sense jutges i sense llei és el moment al qual ens hem de remuntar per entendre el perquè de tot plegat. Per a entendre-ho des de la modernitat.
Per entendre perquè en aquests moments tenim l’Estatut de Catalunya als tribunals de l’Estat. Per entendre perquè, en la transició on encara som, no se’ns reconegué com a nació. Per entendre perquè es muntà l’Estat de les Autonomies, que igualava la nostra antiga nació amb un invent com el de Castilla-La Mancha, posem per cas. Per entendre que el genocidi iniciat fa 70 anys i consumat amb el magnicidi de l’assassinat del President de Catalunya s’allarga en el temps.
Ja és hora que la reivindicació de la figura del President no sigui prerrogativa de cap grup. Companys pertany a la nostra Història recent com a patrimoni de tot el nostre país, com hi pertanyen Macià, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. Com un dia en formarà part Montilla. És hora que l'homenatge a la figura del president assassinat no sigui fet només per uns quantes figures polítiques en una albada d'octubre i per Esquerra Republicana.
És hora que la figura de Lluís Companys i la seva mort siguin assumides com a diada de record a un home que significa un més enllà de cap disciplina política concreta. Que significa el nostre poble al peu d'un mur d'execució.

Assumpció Cantalozella

UNIM -NOS

2009-03-30T18:37:00.002+02:00

La ciutadania, en aquests moments que passem, desitgen una entesa dels polítics catalans que, de veritat, siguin catalanistes. S'entén una entesa només davant el fet "Catalunya". Uns punts clars i, tots junts! Penso en "Solidaritat catalana" a inicis del XX. I una entesa amb la societat civil, com a l'Assemblea de Catalunya els setanta, que fou capaç d'aglutinar la societat catalana i tots els partits democràtics.

Assumpció Cantalozella: 12000 a Brussel.les!

2009-03-17T01:56:00.000+01:00

Assumpció Cantalozella: 12000 a Brussel.les!

Xavi, ja us vam veure, els valencians, i va escoltar una bonica cançó, al final de la manifestació, després dels parlaments i abans que fos tocat "el cant dels ocells". És un goig caminar amb vosaltres, junts. assumpció

12000 a Brussel.les!

2009-03-10T21:58:00.003+01:00

No podeu imaginar-vos com va ser la manifestació. Érem més de 10000 i la policia ho confirmà, al final del recorregut, com ho feren les agències de premsa. Els 3000 era una estimació de l'inici.
Tot el centre de Brussel.les era ple de catalans-es. Els cambrers ja ens deien "adéu", en català. Allà saben molt bé de què va tot això, ja que Brussel.les és la capital de Flandes. La sociologia a nivell de carrer és com la de Barcelona. Sents que els particulars parlen els uns flamenc i els altres francès. Als bars i restaurants et reben en francès. Molts d'aquests establiments són duts per estrangers, turcs, italians, magrebins, etc. Per assemblar-se del tot a Barcelona només hi faltaven els "guiris". Bé, els catalans fèiem de "guiris".

A la manifestació, tots apinyats, amb una seriositat i civilitat increïbles. Hi havia nens, joves, mitjana edat, grans i vells.
Era un somni. Com si fossis dins la Catalunya imaginada.
Les consignes més corejades eren les de les pancartes:
"Volem un estat català", en català i anglès.
Obria la comitiva en Canela, en Junqueres , la Feliu i més gent de la Plataforma pel dret a decidir i associacions diverses.
Tot seguit, s'estenia una gran senyera quadrada amb l'estel.lada roja, sostinguda per unes 40 persones. Darrere hi anava un nen amb la senyera i barretina, tot seguit, i deixant un espai, veníem nosaltres, sostenint la pancarta catalana. "Nosaltres" vull dir els delegats, que hem pencat molt i molt.
Cants: l'estaca, els segadors...
Crits: We want a catalan state, Volem un estat català, Catalunya no és Espanya, Catalonia is not Spain, in-inde- independencia.
Vam ser tant i tant catalanets. Dignes, seriosos, disciplinats. Cap incident. Se'ns uniren flamencs, delegacions d'Irlanda, d'Escòcia, de Gales, etc. Alguna Ikurriña. Des dels balcons ens fotografiaven. Devia ser fantàstica, la vista des de dalt.

deumil a Brussel.les

2009-03-01T12:29:00.002+01:00

Per què hem d'anar a Brussel.les:

**Perquè som una nació, i hem d'explicitar la nostra identitat com a poble. El fet de donar la cara al món dins l'estat espanyol ens fa invisibles. El món no sap que existim -o ho saben uns certs sectors cultes i prou.

**Perquè som des de l'inici -malgrat que a molts catalans no ens ha agradat la constitució que se'ns féu votar- som profundament europeistes. I Brussel.les ha de saber-ho. Si ens dirigim a les institucions europees és que hi creiem.

**Perquè volem poder exercir el dret de l'autodeterminació, dret reconegut pels organismes internacionals, però que no consta en la constitució de l'estat espanyol ni en el nostre estatut d'autonomia.

**Perquè els camins de diàleg amb els centres de govern de l'estat -mani qui mani- són impossibles i esdevenen monòlegs per part dels catalans.

**Perquè diversos catalans havien cregut que Catalunya, i a la llarga els diferents llocs del domini lingüístic català, podrien arribar a ser un estat federal dins un estat espanyol confederat. Com que aquest camí està tancat amb pany i clau, si volem seguir existint, no ens queda cap més via que la de l'autodeterminació: volem seguir dins aquest estat o volem tenir un estat propi?

**Perquè en les enquestes realitzades des de diversos sectors, el resultat a favor de la sobirania de Catalunya és espectacular.

**Perquè ja no podem esperar més. Fa 300 anys que Espanya intenta aniquilar-nos i, ara, amb els mitjans de què es disposa, ho aconseguirà, si no ens hi afanyem.

socialistes cap a Brussel.les

2009-02-01T22:15:00.003+01:00

Cinc regidors del grup socialista de l'Ajuntament d'Olot aproven la moció de 10000 a Brussel.les per l'autodeterminació presentada al ple municipal per ERC son: Antoni Bach i Plaza, Fina Soler i Buch, Marta Fontaniol i Passolas, Joaquim Montoriol i Sanés i Anna Torrent i Rafart. Els altres regidors del mateix grup es van abstenir.
Com vaig repetint, som gent de tots els colors polítics que ens adherim a la iniciativa.

PER L'AUTODETERMINACIÓ

2009-01-23T00:03:00.004+01:00

el7 de març a Brussel.les

volem un estat propi
Gener 2009

La iniciativa “Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació” (deumil.cat) és un moviment popular de caràcter transversal, nascut de la societat civil catalana i basat en la participació activa de totes les persones, coordinades a nivell local i comarcal, per tal d’assolir l’objectiu d’aplegar 10.000 catalans el 7 de març vinent a Brussel·les. Volem reunir 10.000 persones clamant el mateix crit “volem un estat propi” i “volem exercir el dret d’autodeterminació”.
Convençuts que, a Catalunya, la democràcia passa pel dret a decidir, pretenem aplegar la força latent en la societat catalana disposada a utilitzar l’autodeterminació com a eina primera per a arribar a estructurar-nos com un estat propi dins Europa. Amb aquesta finalitat com a eix central, iniciem un primer pas que ens ha de dur a una llarga i intensa via cap a l’exercici de la nostra llibertat.
Aquest primer pas es concreta en l’anada a Brussel·les, capital de les institucions europees, per tal de proclamar davant d’Europa que volem un estat propi a través d’exercitar l’autodeterminació.
Deu mil a Brussel.les vol aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i disposats a treballar per a garantir-ne l’exercici.

Manifestar-nos al centre polític d’Europa constituirà una altra fita important: el clar compromís dels catalans i catalanes com a nació compromesa amb el projecte Europeu. Una mostra més de la inequívoca voluntat europeista, voluntat que la nostra nació té des de fa generacions.

Ara més que mai, lluitar per a ser un estat dins Europa és fa imprescindible si volem seguir existint com a poble. Desenganyem-nos. L’Europa dels pobles és, de moment, una entelèquia. Si mai Europa arriba a organitzar-se del tot políticament, ho farà passant pels estats existents. Per això Catalunya necessita les eines polítiques i jurídiques que configuren un Estat.

Convidem, per tant, a tots els demòcrates de Catalunya, dels Països Catalans, d’Europa i d’arreu a sumar-se a la nostra iniciativa de caràcter popular i no sotmesa a cap sigla política. Com més siguem, més enfortirem la plataforma.

PER LA UNITAT TRANSVERSAL

2009-01-05T12:47:00.000+01:00

Sóc socialista, però no milito al PSC.
Acabo d'adonar-me que el comentari anterior diu dues vegades "el teu partit", tot parlant del PSC.
Amb la defenestració de Maragall, vaig estripar el carnet.
Aprofito l'ocasió per dir que vaig ser un dels membres fundadors del PSC d'en Joan Raventós, quan encara l'organització s'anomenava "Convergència Socialista". Vaig continuar després quan es passà a ser PSC-Congrés. Vaig ser contrària a la unió, per les bones, amb la federació catalana del PSOE. Opinava, com tants d'altres, que es podien fer pactes electorals i que, en tot cas, ja es veuria més endavant.
En constatar com el partit evolucionava cap a una organització "des de dalt", vaig deixar-lo(1981).
Al 2004-2006, juntament amb uns col.lectius procedents de Nacionalistes d'Esquerra, de renovadors d'Esquerra Republicana i uns quants procedents del PSC i independents, vam fer un intent de partit socialista català, anomenat "Entesa de l'Esquerra catalana". Els capitosts eren en Carod Rovira, en Josep Huguet i en Jordi Carbonell. No ens en vam sortir.

Amb el retorn de Maragall d'Itàlia, vaig tornar al PSC. El projecte federalista obert a Europa del president em semblava prou bé, donat que obtenir un estat propi es veia com un somni.

En aquests moments tinc clar que ens hem de llançar a lluitar per ser un estat dins Europa, o un país dins l'Europa dels països. Els antics macroestats, formats des de l'edat moderna cap aquí, han seguit diversos itineraris. Alguns s'han cohesionat, com França, segurament degut al projecte unitari nascut de la revolució francesa. D'altres han tirat amb penes i treballs, com és el cas del Regne Unit de la Gran Bretanya, dins el qual tant Escòcia com Irlanda han intentat --i Irlanda obtingut gairebé del tot--la independència.
Espanya ha estat des de l'inici un projecte fracassat. I, sobretot, en abolir els antics regnes a través de la guerra de successió, el fracàs estava cantat. Cap projecte més modern no ha aglutinat España. El federalisme podia ser una opció. Però per unir-te a un altre, cal que existeixi un altre. Aquí l'altre ens conté. No vol diàleg d'igual a igual. Doncs, el federalisme, avui per avui, ha deixat de tenir sentit. Les reaccions entorn d'un simple estatut d'autonomia escenifiquen prou bé com està la situació.
Només podem lluitar per enfortir el país, per fer que prenguem consciència de la nostra personalitat. Que apreciem les nostres coses, els projectes adients, tant els del món de l'empresa, com els del món de l'art, com els del món de la literatura, com els bons projectes dels nostres polítics.
I ens cal anar units. Transversalment. Per damunt de les idees polítiques diverses, ens cal unir-nos per ser respectats com a poble.

LA MAT

2009-01-02T10:28:00.007+01:00

En primer lloc: les torres que estan estenent per sota del Ruscall, just damunt el Surós, prop del puig de Llumeneres, corresponen a la línia principal, la que va de Sentmenat a Bescanó. Aquest tram del projecte ja va ser aprovat i beneït fa anys, en època de CIU al govern de la Generalitat.
En segon lloc: l'estat actual en què es troba el tram que ha d'anar fins a Riudarenes, encara no està aprovat. És el tram que està en litigi.

INFORMACIÓ:
Resposta a les al.legacions sobre tram Riudarenes del "grup de ciutadans pel soterrament de la MAT":

1. Red Eléctrica de España : justifiquen el seu projecte i els sembla idoni.
2. Energia de la Generalitat de Catalunya: ens diuen que no se sabrà res definitiu fins d'aquí a 6 mesos. Han demanat a REE que els presenti traçats nous. Cap dels que tenen damunt la taula satisfà el govern de Catalunya. (Informació recollida pels nostres representants en una reunió amb el sots-director d'Energia, el dia 13 de desembre passat).

Per tant, no puc pas dir-te res més, perquè només disposem d'aquestes informacions.
Sàpigues que pensem fer gestions davant de la conselleria de Medi Ambient que és la primera responsable d'acceptar el projecte. Les gestions aniran encaminades al soterrament d'aquest tram cap al passadís de serveis, prop de la N-II.
És clar que la darrera paraula la té tot l'equip de govern! -en teoria, el conseller Castells, responsable d'energia.
assumpció

COMENTARIS MAT ANÒNIMS, QUE OBRO

2008-12-28T14:11:00.001+01:00

diumenge, 28 / desembre / 2008

Anònim ha dit...Com regal per Reis, segons es desp`ren del comentari del sr. Nadal queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs, així et demano quin ramal estant treballant?27 / desembre / 2008

16:33Anònim ha dit...Hola Assumpció,Sembla que aquest desembre ens porta bones notícies en relació al soterrament de la Mat: informe del departament de medi ambient perquè s’aprofitin els corredors actuals i se soterri a prop de l’aeroport (Punt Diari, 10-12-08); el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines), durant la Fira ECO-Sí celebrada a Girona del 12 al 14 de desembre de 2008 informà sobre la viabilitat del soterrament de la MAT, la propostes de mesures correctores per evitar l’efecte barrera en el TGV, en l’AP7 i l’A2 i el portal de mobilitat de les comarques gironines; el departament que dirigeix Antoni Castells va dir que estudiaria la proposta del departament de Medi Ambient de soterrar la MAT, però l’inconvenient era l’endarreriment en les obres (El Periódico de Catalunya 11-12-08); L’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) ha decidit anar el 2009 al Parlament de Catalunya per reclamar que la MAT se soterri (El Punt, 12-12-08); etc.Assumpció sembla que l’aposta pel soterrament va guanyant força. Espero que el conseller Castells l’accepti, i no només sigui el tram de l’aeroport sinó que comprengui tot el traçat. Recorda’t que el tram de la MAT de l’Aragó un cop col•locades unes quantes torres es va haver de parar, així a veure si nosaltres també aconseguim el soterrament global de la MAT.Per altra banda el proper 2009 se’ns apropa un nou perill, el sr. Jordi Gironés, exbatlle de Riudarenes, relacionat amb el teu partit, que serà el nou president del Consell Comarcal de la Selva, ja coneixes la seva trajectòria de voler fer abocadors de diversos tipus (tòxics, de runes, etc.) a l’Esparra (Riudarenes), i tot apunta que va demanar la subestació elèctrica per Riudarenes, com es va intuir en un ple municipal celebrat un estiu a Riudarenes on finalment el sr. Gironès va haver d’ensenyar documentació de REE (Red Eléctrica Española) sobre l’esmentada subestació i que aquesta correspondència no passava pel registre de l’ajuntament. Aquesta subestació va crear enrenou entre els seus membres d’equip ja que creien que una subestació del TGV, i així els ciutadans de Riudarenes podrien anar directament amb tren a Atocha (Madrid). Per això et demano si el teu partit pot controlar el sr. Gironès, que no sigui cas que ara demani per la comarca de la Selva una central ...Segons es desprèn del comentari del sr. Nadal, que té algun interès a la zona de l’aeroport de Girona, queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs. Així per regal de Reis et demano quin ramal estant treballant per arribar a la subestació elèctrica de Riudarenes?Salutacions i Bones Festes,Un ciutadà català27 / desembre / 2008 16:37

2008-12-28T13:44:00.001+01:00

3 comentarisTancar aquesta finestra Anar al formulari de comentaris

Anònim ha dit...
Com regal per Reis, segons es desp`ren del comentari del sr. Nadal queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs, així et demano quin ramal estant treballant?
27 / desembre / 2008 16:33

Anònim ha dit...
Hola Assumpció,Sembla que aquest desembre ens porta bones notícies en relació al soterrament de la Mat: informe del departament de medi ambient perquè s’aprofitin els corredors actuals i se soterri a prop de l’aeroport (Punt Diari, 10-12-08); el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines), durant la Fira ECO-Sí celebrada a Girona del 12 al 14 de desembre de 2008 informà sobre la viabilitat del soterrament de la MAT, la propostes de mesures correctores per evitar l’efecte barrera en el TGV, en l’AP7 i l’A2 i el portal de mobilitat de les comarques gironines; el departament que dirigeix Antoni Castells va dir que estudiaria la proposta del departament de Medi Ambient de soterrar la MAT, però l’inconvenient era l’endarreriment en les obres (El Periódico de Catalunya 11-12-08); L’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) ha decidit anar el 2009 al Parlament de Catalunya per reclamar que la MAT se soterri (El Punt, 12-12-08); etc.Assumpció sembla que l’aposta pel soterrament va guanyant força. Espero que el conseller Castells l’accepti, i no només sigui el tram de l’aeroport sinó que comprengui tot el traçat. Recorda’t que el tram de la MAT de l’Aragó un cop col•locades unes quantes torres es va haver de parar, així a veure si nosaltres també aconseguim el soterrament global de la MAT.Per altra banda el proper 2009 se’ns apropa un nou perill, el sr. Jordi Gironés, exbatlle de Riudarenes, relacionat amb el teu partit, que serà el nou president del Consell Comarcal de la Selva, ja coneixes la seva trajectòria de voler fer abocadors de diversos tipus (tòxics, de runes, etc.) a l’Esparra (Riudarenes), i tot apunta que va demanar la subestació elèctrica per Riudarenes, com es va intuir en un ple municipal celebrat un estiu a Riudarenes on finalment el sr. Gironès va haver d’ensenyar documentació de REE (Red Eléctrica Española) sobre l’esmentada subestació i que aquesta correspondència no passava pel registre de l’ajuntament. Aquesta subestació va crear enrenou entre els seus membres d’equip ja que creien que una subestació del TGV, i així els ciutadans de Riudarenes podrien anar directament amb tren a Atocha (Madrid). Per això et demano si el teu partit pot controlar el sr. Gironès, que no sigui cas que ara demani per la comarca de la Selva una central ...Segons es desprèn del comentari del sr. Nadal, que té algun interès a la zona de l’aeroport de Girona, queda descartat el ramal de Santa Coloma a Riudarenes passant pel Vilarràs. Així per regal de Reis et demano quin ramal estant treballant per arribar a la subestació elèctrica de Riudarenes?Salutacions i Bones Festes,Un ciutadà català
27 / desembre / 2008 16:37

2008-12-28T12:43:00.004+01:00

Vull respondre uns missatges que m'han entrat sobre el tema del tram de la MAT- veure 2 missatges-Bescanó-Riudarenes, o bé ,Santa Coloma-Riudarenes:
Recordo que, perquè es puguin veure més fàcilment, els obro i els entro com si els entrés jo.

En aquests moments, segons Energia de la Generalitat, tenen damunt la taula 7 possibilitats. Diuen que descarten la de damunt de Santa Coloma. En Nadal ho va confirmar en una conferència que va fer aquí fa pocs dies.
Diries que Energia es decanten per soterrar-ne un tros pel costat dels vials de serveis. De moment, han demanat a REE que faci noves propostes.
El projecte el fa REE i la Generalitat hi dóna el vist-i-plau, després de passar per la conselleria de Medi Ambient. De moment, ningú no ha acceptat cap de les propostes de REE.
Hem aplaçat la conferència informativa per després dels dies de Nadal.
Per cert. Fins d'aquí a 6 mesos, no se sabrà res en concret. És a dir, que s'han agafat 6 mesos per a repensar el projecte, com una mena de moratòria.
Nosaltres, "ciutadans pel soterrament de la MAT", sabem el que ens expliquen. Ni més ni menys. L'actitud del sotsdirector d'Energia de la Generalitat és participativa del tot. Ara bé, ja se sap que en política...

2008-12-18T12:05:00.002+01:00

NADALA DEL SOLSTICI D’HIVERN, 2008

(...)portem, a la manera dels pastorets del pessebre, un bon regal sota el braç com a única solució per a ajudar a viure aquest nadó nu, sense res més que un estable per bressol.
Però, que estic escrivint! Ara me n’adono. Estic esbombant els vells pressupòsits del mercat.

(Fragment de la meva Tribuna que serà publicada a "El Punt", el dia de Nadal).

FINALITAT DEL BLOG

2008-12-15T01:45:00.002+01:00

Aquesta pàgina va néixer entorn de la meva darrera novel.la. Més tard, gairebé no la utilitzava. Ara, m'agradaria que es convertís en un fòrum d'opinió. Per altra banda, tothom que ho vulgui pot enviar-me escrits i informacions i els penjaré directament. Ho he fet amb el projecte Qâdar, amb permís d'en Ramon Sargatal. Si ho voleu, envieu-me presentacions dels vostres llibres, comentaris, etc. Assumpció Cantalozella

.

LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ

2008-12-15T01:40:00.001+01:00

Anònim ha dit...
Hola Assumpció,

Dels dos temes importantíssims pel futur de Catalunya: el finançament i els pas de la MAT. En aquest darrer de la MAT, segons la Vox populi colomenca, sembla que has participat en la decisió de modificar el ramal que ha d’anar de Santa Coloma a la subestació elèctrica de Riudarenes. Tothom sap que ets amiga d’un conseller de la Generalitat, i el traçat del ramal de la MAT de Santa Coloma a Riudarenes que inicialment està previst que passi pel torrent del Vilarràs, ara proposeu que passi per darrera de l’Argimon i continuï per la riera de l’Esparra fins a la subestació de Riudarenes.

Tu com a bona escriptora i coneixedora de l’Esparra, com queda demostrar en la teva novel•la Corpus de Sang, sabràs que l’opció de fer-la passar per la riera de l’Esparra, fa que es vegi molt afectat el mas Espriu de l’Esparra. Un mas molt lligat a la literatura, de la qual que ets una bona professional, així d’aquest mas descendeixen els avantpassats de l’escriptor Salvador Espriu, natural de la teva ciutat, Santa Coloma de Farners, autor d’obres com La Pell de Brau, Cementri de Sinera, etc. Per altra banda aquest mas fou propietat de Prudenci Bertrana, on des de petit estiuejava, el qual té diverses obres ambientades a l’Esparra i Riudarenes, com Proses Bàrbares, L’hereu, El fantasma de Montcorb, etc.

Així amb la teva proposta i del teu amic conseller esteu condemnant a mort un espai natural verge com és l’Esparra, molt lligat a la literatura.

Davant aquesta situació et demano que parlis amb el conseller, i proposeu un traçat de la MAT soterrat que passi per les actuals infraestructures existents, com és el cas del TGV, d’aquesta manera no es trinxarà més el territori i el poble us agrairem eternament aquest fet, evitant que es produeixi un nou Corpus de Sang a Catalunya.

Comenta-li al conseller que com a bon economista que és, sabrà que en moments de crisis econòmica, com els actuals, una de les opcions es aplicar polítiques keynesianes. Així si proposeu el soterrament total del traçat de la MAT, injectareu més recursos públics a l’economia, creant llocs de treball i augmentarà la demanda. A més a més, amb el soterrament, s’optimitzen recursos, com és el sòl que és un recurs finit, que el conseller sabrà que són els que més s’han de tenir en compte a l’hora de fer qualsevol inversió.

Amb el soterrament de la MAT, Catalunya evitarà tenir una nova cicatriu. I de tot cor us encoratjo a orientar els vostres esforços a aconseguir el soterrament total de la MAT, i que no quedi només reduït al tram fronterer. No jugueu a canviar torres elèctriques de lloc, que fa crispar a la gent i crear conflictes entre veïns i municipis; mentre que l’opció del soterrament total de la MAT conduirà a una pau social i econòmica.

Aquest soterrament suposarà un pas endavant per Catalunya i una decisió política presa amb visió amb visió de futur i a llarg termini.

Salutacions,

Un ciutadà català

6 / desembre / 2008 10:35

Assumpció Cantalozella ha dit...
Molt bona nit, a tu que signes "ciutadà català".
A l'inici de l'exposició del projecte del tram de la MAT que ha d'anar a Riudarenes, encara no s'havia parlat del soterrament del tram Santa Llogaia-Baixàs. Semblava "impossible" cap soterrament. No vam portar cap projecte a la Generalitat. Senzillament vam dir que Santa Coloma no volia aquest traçat i que n'estudiessin un altre que no passés per damunt de cap ciutat, ni de cap lloc culturalment i paisagísticament significatiu.

Ens vam organitzar des de Santa Coloma perquè estem molt afectats pel projecte -que sembla que ja es desestima, segons va dir el conseller Nadal, dimecres passat, en una conferència a la biblioteca.
La línia sortia del mig de les muntanyes que envolten la ciutat. Concretament de l'Espinau, i travessava tot el Corb. Pujava cap a les valls que es veuen des del Castell de Farners, seguia per Roca Abellera, el Rieral, Argimon, l'Esparra i Riudarenes.
Això sense comptar que l'eix central ja ens baixa per sota el Roscall i per sota Santa Bàrbara fins a Sant Martí.

Des del moment que es va preveure la possibilitat de soterrar, ni que fos un petit tros, l'agrupació "ciutadans pel SOTERRAMENT DE LA MAT", de la qual formo part, hem fet molts de passos per tal que es plantegin passar aquest tram prop del passadís dels trens i carreteres, i soterrada.

Desestimem qualsevol altre corredor.

Un d'aquests dies de Nadal, juntament amb la gent de Ressò, amb qui vam fer la campanya per mail, fem una xerrada d'informació del que sabem, del que hem fet i de les actuacions que preveiem.
Encara no sé quin dia serà, ja que ho estan planejant els de Ressò. Pots assistir-hi i et podràs informar més àmpliament.

Gràcies per la teva col.laboració. Quan vaig obrir aquest blog, vaig desitjar que fos un fòrum de discussió de tota mena de temes.
assumpció cantalozella

15 / desembre / 2008 01:34

TRADICIONS: L'OU COM BALLA

2008-12-09T12:23:00.001+01:00

Lectora corrent (M. Piqueras) ha dit...
M'ha passat de vegades de trobar tradicions que semblaven pròpies i gairebé exclusives d'un lloc i que no és pas així. Potser perquè molts costums populars tenen un origen antiquíssim i molts dels que pensem que són d'origen cristià han estat adaptats de costums pagans o de religions anteriors al cristianisme.

Per exemple, jo sempre havia pensat que el costum de l'ou com balla per Corpus era català (fins i tot barceloní) i un amic italià em va explicar que hi ha una ciutat del nord d'Italia (no recordo si és Brescia o Bergamo) que també ho fan.

6 / desembre / 2008 02:46

aquest escrit ha entrat com a comentari: el trobo prou interessant perquè aparegui obert

Sobre el teu llibre vull

2008-12-04T12:06:00.000+01:00

Anònim ha dit...
¡Hola Assumpció!:
Sobre el teu llibre vull remarcar que el trobo molt interessants des del punt de vista Històric, polític i cultural .També des del mòdus de vida i costums, però em crida molt l’estil de descripció quasi fotogràfica que apliques als teus llibres. Sempre m’ha fascinat, a través d'ells em puc arribar sentir dins dels seus boscos, amenaçada per les seves frondositats. Felicitats. Un petó
Estic molt interessada en saber quelcom mes sobre les tradicions Nadalenques, concretament sobre el tió, tinc coneixement sobre llegendes, però no sobre la part de procedència històrica i cultural. Et fa res de dir-me’n quelcom.
Merci.... CATI .obert amb permís

2 / desembre / 2008 13:26

2008-12-04T11:49:00.001+01:00

Ja saps què és la Col·lecció Qâdar?

És literatura. Traduïm al català obres d'autors francòfons magrebins i subsaharians per als adolescents catalans de pares africans.

És una eina. Intentem convertir la llengua catalana en un instrument d'enllaç amb les seves cultures d'origen, ja que la majoria no poden llegir ni en francès ni en àrab.

És prevenció. Els proposem que llegeixin en català alguns temes fonamentals per a la societat occidental (la igualtat de la dona, la tolerència religiosa, el comportament democràtic...) i explicats per autors dels seus països d'origen.

És una invitació. Desitgem que estimin dues pàtries, dues cultures i uns mateixos valors de convivència.

Si t'interessa, t'agrairé que ens facis costat assistint a la presentació del segon llibre de la Col·lecció Qâdar.Le Maghreb. Le Sahel. Milles kilomètres physiques de distance par rapport à la Catalogne. Milles autres de distance mentale (plus difficile encore à parcourir…) par rapport à la connaissance que la plupart des catalans ont de la littérature Maghrébine et africaine en géneral… ENVIAT PER RAMON SARGATAL.publicat amb permís de l'autor

comentari a l'edició electrònica que recull l' AVUI

2008-11-28T11:45:00.002+01:00

La desaparició de Pasqual Maragall de la presidència ha estat una gran pèrdua per Catalunya. Maragall tenia una teoria del país basada en coneixements històrico-culturals indiscutibles: Sempre que parlava dels seus projectes polítics com a president, dissenyava uns espais que formen part de la més antiga tradició cultural, política, econòmica i lingüística. Molts socialistes catalans vam estripar el carnet en la defenestració del nostre president. assumpció cantalozella. escriptora
a. cantalozella 28.11.2008, 11:41
En el meu cas, he seguit i segueixo en unes plataformes paral.leles del PSC, amb l'intent de reforçar les posicions més sensibles a Catalunya com a nació. La darrera vessada: no admetre en el congrés un grup parlamentari propi al parlament de l'estat. Potser encara hi podem fer alguna cosa per tal de trobar el lloc polític pels que ens confessem socialistes i sobiranistes.

Justícia pels republicans!

2008-11-25T15:36:00.001+01:00

La impossibilitat de fer taula rasa en el tema de la guerra de l'estat espanyol, que seguí l’alçament del general Francisco Franco contra la república, ens duu a un carreró sense sortida, amb la carència d'una informació històrica ponderada i objectiva, d’una part, i amb un acte de justícia pendent, per l’altra. (l'article sencer serà a El Punt un d'aquests dies a Tribuna)

2008-11-23T13:21:00.001+01:00

Assumpció Cantalozella ha dit...
Bona tarda, Anna.
Gràcies pel teu comentari.
No puc dir-te quina acollida de lectors ha tingut "El retorn d'Hug Roger" al Pallars. Ara bé, tant el Consell Cultural de les valls d'Àneu com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà l'han introduït a la seva pàgina i van fer-ne dues presentacions.

Els diaris de Lleida i del Pallars en van parlar. També els principals diaris catalans i, curiosament, un de Valladolid. Però el que més em plau és que molta gent "d'aquí baix" ha comprat el llibre, i, sobretot, he rebut molts ímputs de lectors que amb el llibre han descobert l'Hug Roger, personatge que he acabat estimant profundament.

T'he de dir que, seguint les seves passes pels senders pallaresos, he fet del Pallars la meva segona terra. assumpció cantalozella

22 / novembre / 2008 16:42

"El Halloween i la carabassa de fer por".

2008-11-23T12:42:00.002+01:00

Actualització: He llegit, en El Punt del 31 d'octubre, la tribuna d'Assumpció Cantalozella, titulada "El Halloween i la carabassa de fer por". No sé de quina comarca deu ser l'autora, però explica com a tradició catalana, d'origen celta, pròpia de Tots Sants el buidar una carabassa, fer-li ulls i boca, ficar-hi una espelma i lligar-la a la part superior d'un pal per passejar-la. Per tant, en adoptar un costum suposadament americà allò que estem fent és recuperar un de nostrà que ja s'havia perdut. Cantalozella proposa que "[s]iguem capaços de fer la volta a la còpia dels americans i instaurem «la festa de la gran carbassa» –que tant apassionava en Linus dels Pinuts– com una festa que ens recorda que aquí també, com a Galícia, la Bretanya francesa, Irlanda, Escòcia, una vegada van viure-hi una gent que ens deixaren alguns costums i una mica de llengua."
Enviat per Mercè Piqueras a 13:40
Etiquetes de comentaris: reflexions personals
divendres, octubre 31, 2008

Dones de Caldes- Contra la violència de gènere

2008-11-23T11:56:00.000+01:00

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

TAULA RODONA

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I LA SEVA PREVENCIÓ

Participaran: una psicòloga, una treballadora social i una advocada.

Posteriorment es llegirà un manifest.

I es finalitzarà amb un pica-pica.

DIA: Dimarts, 25 de novembre de 2008
HORARI: 8 del vespre
LLOC: Casino Municipal

Organitza: Associació DONES PER CALDES i XARXA DE DONES

Amb la col·laboració: l'Ajuntament de Caldes de Malavella

la memòria històrica

2008-11-22T16:02:00.006+01:00

La impossibilitat de fer taula rasa en el tema de la guerra civil de l'estat espanyol -1936-39- ens duu a un carreró sense sortida: la carència d'una informació històrica ponderada i objectiva .
Les generacions que van néixer als quaranta i cinquanta i als inicis dels seixanta del segle XX van rebre una visió esbiaxada de les causes, fets i conseqüències del que fou el conflicte contemporani més traumàtic dins la península, i que s'erigí a manera de precedent de la segona guerra mundial-1939-1945-.
La dictadura dels vencedors, personalitzada per Francisco Franco, desencadenà un gran silenci i molt rancor retingut -a part de la intensa repressió franquista que s'entén enllaçada dins el conflicte bàsic.
Les generacions nascudes a partir dels setanta del segle XX han pogut obtenir informació. Però, ha estat una informació mediatitzada pels equilibris de la transició , que tot ho distorsionà. Una transició que encara no ha dit la darrera paraula.

El darrer gest del jutge Garzón, si bé ha fet prendre una certa consciència del greuge no segellat, en trencar-se sobtadament ha acabat de desorientar la població.

Cal obrir un fòrum que dugui a terme la tasca abandonada pel jurista.

QUINA SORPRESA ENS RESERVA EL SETEMBRE?

2008-08-26T22:32:00.002+02:00

Dos temes importantíssims: la financiació i el pas de la MAT. Quin en serà el desenllaç? L'esperem amb inquietud.

COMENTARI DE "EL FALCÓ DEL COMTE"

2008-08-25T14:03:00.003+02:00

PUBLICAT PEL PERIODISTA MATEU CIURANA
16/08/2008
Benvolguda Assumpció,

Ahir vespre vaig llegir l’últim capítol de la teva novel.la El falcó del comte.
He passat unes hores magnífiques.
No sóc un entès en literatura. Més aviat sóc un lector força corrent.
Amb tot, goso a dir que es tracta d’una Obra Magna.
No solament per l’original fil argumental i el treballat estudi històric que conté.
Trobo que la prosa i el vocabulari son, per se, un tresor.

L’Almodis i l’Ermessenda formen part, ara més que mai, del meu Olimp privat,
que és ple de dones poderoses i lliures.

La història del naixement de la nostra nació hauria de ser tema habitual en el
dia a dia dels catalans, però…

El teu llibre mereixeria un piló de reedicions. És ben trist que obres més vulgars (...) obtinguin tant de ressò mediàtic i notorietat internacional, fins i tot. Fa molts anys un llibre teu, Sauló, em va descobrir un lloc que forma part de la
meva mitologia privada: Argimont. Fa un parell d’anys, per sant Jordi, vaig llegir
i fer regalar a tot el personal de Progrup (te'n recordes?) el teu Corpus de Sang,
que també em va agradar molt.

No trigaré massa a llegir l’últim.

Com saps fa molts anys que visc amb una artista. Moltes vegades penso que
és molt dur per a les persones que demostreu tanta sensibilitat, circular per un
món tant ple d’ignorància i vulgaritat.

Per cert, he llegit que l’any 2015 serà el mil.lenari del Monestir de Sant Daniel. He
començat a donar voltes a la idea que la Cio faci un monument a N’Ermessenda.
Hauré de començar a buscar el finançament.

Que passis un bon estiu.

Ben cordialment,

Mateu Ciurana

2008-08-25T13:53:00.001+02:00

COMENTARIS A LA NOVEL.LA EL RETORN D'HUG ROGER I EL FALCÓ DEL COMTE
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres >> (49 llibres disponibles)
agora 2.0: recipes games books music movies&tv theatre materials routes forum who is who?
El retorn d'Hug Roger
Autor/a del llibre: Assumpció Cantalozella

20/05/2008Autor/a de l'aportació: Joan Trabal
opinió
links
els vostres comentaris (2)- afegir un comentari
opinió
Després d’haver fet dues incursions més que reeixides en la novel•la històrica, Assumpció Cantalozella torna a penetrar en la història de Catalunya per oferir-nos una narració literàriament més ambiciosa, amb un plantejament més agosarat, més intimista i, segurament, menys comercial. En aquest llibre, el darrer de l’escriptora de Santa Coloma de Farners, Cantalozella desgrana dues històries paral•leles que es desenrotllen en dos moments històrics completament diferents, una al segle XV i l’altra al segle XXI, però que comparteixen espai, el Pallars, i tenen com a punt de contacte la vida del Comte Hug Roger III de Pallars. En una de les trames ell n’és el protagonista, mentre que en l’altre és el motor de fons d’una trama policíaca i, alhora, d’una reflexió sobre el límits de la novel•la històrica. De fet, aquesta vegada més que purament una narració històrica el que en ofereix Cantalozella son les seves reflexions (amb prou raó de ser després de dues novel•les de caire històric) sobre un gènere literari, reflexions que se’ns presenten il•lustrades amb un exemple pràctic. L’obra és, doncs, magnífica en les seves pretensions i també en la seva arquitectura literària.
Pel que fa a la seva factura, el llibre està prou ben aconseguit: sense arribar a entusiasmar en molts moments enganxa al lector i sempre en suscita l’interès, ja sigui per conèixer l’entrellat de les històries que si expliquen o per seguir el que al meu parer és el més interessant: les reflexions sobre la literatura i sobre certs aspectes del dolor, l’atzar i la fatalitat en la vida humana. No em voldria oblidar d’esmentar que Cantalozella estableix com acció menor ni més ni menys que una relectura en clau pallaresa del mite d’Electra. No està gens malament com a element complementari! De fet, el caràcter tràgic, ben bé a la manera grega, és molt present en l’estructura de la narració, de manera que les morts d’alguns dels personatges es troben ja en potència ja en la seva primera aparició, com endevina de seguida el lector només és qüestió de temps que l’acció ens n’ofereixi la materialització. Però Cantalozella retarda o precipita intencionadament aquests esdeveniments per aconseguir grans efectes literaris que demostren bon ofici, domini de la tensió narrativa i ens regalen moments de gran bellesa estètica i tràgica. El pathos és sense dubte un dels grans ingredients de la mixtura de Cantalozella, juntament amb una manera de tractar la història on prima el contingut psicològic damunt l’acció. En molts moments l’autora se centra molt més en el drama o el goig intern dels personatges més que no pas en allò que els passa. És més interessant saber com ho viuen que el que viuen. És una visió clàssica de la literatura que, ai las, avui en dia no és pas la més estesa i que Cantalozella és capaç de mestrejar fins i tot en l'àmbit de la llengua que modificarà en relació al personatge que pensi o parli. Diguem doncs, que no és pas una obra de tarannà ben comercial, tot i que estigui editat per Proa i en una edició de tapa dura i força cara. De fet, el seu ressò comercial és més aviat escadusser i en treballs se la pot trobar ja a les llibreries.
Quant a les històries a què m’he referit, una és pròpiament la que el lector espera trobar: la vida d’Hug Roger darrer comte de Pallars i un dels grans resistents a la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta trama té la virtut de transportar-nos a un dels moments més foscos de la història catalana: la guerra civil catalana dels segle XV. En concret la història té lloc quan, un cop mort el príncep de Viana i les ambicions pro mediterrànies del regne d’Aragó, acabada la guerra civil i defenestrada la Diputació del General, els Trastàmara enduriran la seva política procastellana, continuaran el procés d’absolutització i acabaran convertint el regne de Catalunya i Aragó en part d’aquesta gran quimera que és el regne únic d’Hispània o Espanya que es materialitzarà en la unió de Ferran II amb Isabel de Castella, una associació que poc més de dos segles després acabarà en la guerra de successió, digne colofó de gairebé un segle d’enfrontaments guerres i tensions entre aquests dos regnes Peninsulars. Davant d’aquesta política del Tràstamara, Hug Roger és un personatge controvertit: per un banda és defensat per la historiografia romàntica com a enaltidor i defensor de l’esperit català (tot i que es va plantejar la creació d’un comtat pallarès independent!) i, per altra banda, és estigmatitzat per ser un home dur, a voltes cruel, i defensor dels interessos (mals usos fins i tot) de la noblesa davant del pagesos de remença. Justament aquesta faceta és el que aprofita l’escriptora per plasmar les seves reflexions entorn de la novel•la històrica i per traçar una intriga policíaca al voltant del robatori d’uns documents que suposadament ofereixen la vertadera imatge d’una figura que pot ser emprada en un sentit o un altre segons interessi. El que es demana l’escriptora és quin dret té l’escriptor a presentar el personatge en un o altre sentit i en funció de quins valors ha d’escollir com el representa literàriament. Així, podem suposar que les reflexions de l’Oleguer son les reflexions de l’Assumpció quan crea les seves novel•les històriques, per bé que ella sap que si no és un assaig millor amanir el pensament amb una trama atractiva, que no són bons temps per a gaire exercicis filosòfics de gaire envolada, i per això construeix el gran cavall de Troia que és la novel•la mitjançant el qual els lectors ens trobem davant un grapat d’interessants reflexions entreteixides amb una història prou amena i una bona munió de capítols d’acció psicològica. En definitiva, una obra que no pot deixar escapar cap persona a qui li agradi aquest gènere, però que segurament pot no interessar a aquells qui no els agradin els gènere històric o els llibres on l’acció no sigui el més destacat.
links
No hi ha enllaços per a aquest llibre
els vostres comentaris (2) - afegir un comentari
més aviat...Autor/a del comentari: Joan - Data: 21/05/2008Home pensa que hi ha tantes lectures com lectors i que tu pots gaudir d'un aspecte del llibre i un altre d'un altre, o, senzillament, interpretar-lo de manera diferent! Hi ha una teoria de la literatura (l'estètica de la recepció) que defensa que la lectura es fa sempre i inevitablement a partir de les lectures anteriors (l'horitzó d'espectatives que es diu) i també de les vivències de cadascú. Això explica lectures diferents (fins i tot d'una mateixa persona mab moments diferents de la vida) i les vàlida totes, sempre que siguin interpretacions raonades i coherents, és clar. I, de fet, això explica la meva lectura: per deformació professional tendeixo a lectures... que no sé com definir! En tot cas, jo t'aconselleria que comencessis per "El falcó del comte" o "Corpus de sang" que són dues novel·les històriques de la Cantalozella que són extraordinàries i més centrades en la història, si tu vols, tot i que ja et dic que es poden llegir de diferents maneres. Te les puc deixar si vols. La primera és molt i molt ben feta, i més trepidant.

2008-08-14T13:48:00.000+02:00

PUBLICAT A "EL PERIÓDICO"
10/7/2008 GIRONÈSMEDI AMBIENT
Pluja d'al.legacions contra la MAT a Girona
ANNA PUNSÍGIRONA

Veïns de Santa Coloma de Farners (Selva) van presentar ahir a la seu de la Direcció General d'Energia de la Generalitat a Girona un plec amb 1.800 al.legacions per reclamar el soterrament del ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) que passa pel municipi i que arribarà fins a la futura subestació de Riudarenes (Selva). Així mateix, tres de les entitats que donen el seu suport a la plataforma No a la MAT --Anglès Verd, la CUP i l'Associació de Turisme Rural de la Selva-- van presentar 50 al.legacions a la subdelegació del Govern a Girona per impedir que la infraestructura elèctrica sigui declarada d'utilitat pública.Les tres entitats s'han desmarcat d'aquesta manera de les al.legacions d'ajuntaments afectats pel pas de la línia. El portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar, va explicar ahir que esperen que després de l'estiu els tribunals els donin la raó "i es paralitzi el projecte". Altres ajuntaments, com el de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà), s'han afegit a la presentació d'al.legacions per reclamar el soterrament total de la infraestructura. El ple municipal de Girona va aprovar dimarts al vespre una moció en aquesta línia.

2008-08-14T13:12:00.003+02:00

AQUESTA ÉS LA CIRCULAR DE RECOLLIDA DE SIGNATURES DELS EMPRESARIS DE LA CIUTAT, QUE OBTINGUÉ UNA IMPORTANT RESPOSTA

SANTA COLOMA DE FARNERS—RIUDARENES

Juny del 2008

Els CIUTADANS PEL SOTERRAMENT DE LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ fem pinya i ens posem a disposició de l'Ajuntament per tal d'aconseguir el soterrament del tram que "red eléctrica española" ha projectat i que passa per damunt de la nostra ciutat (muntanyes del Corb) i per la vall del Castell de Farners, Argimon i fins a Riudarenes.

M’adhereixo a la campanya per aconseguir el soterrament de la MAT, especialment en el tram que afecta Santa Coloma de Farners—Riudarenes.

NOM I COGNOMS:

POBLACIÓ:

TELÈFON:

CORREU ELECTRÒNIC:

DNI:

SIGNATURA:

Envieu la vostra adhesió a soterramentmat@resso.cat

ELS EMPRESARIS
Com a pertanyents al món empresarial de la producció, manifestem que ens adherim a la campanya de recollida de signatures per tal que aquest tram de la MAT, en fase d’exposició pública, se soterri. Donats els coneixements de què disposem a través del món de l’empresa, sabem que és possible actuar amb el mètode de soterrament amb corrent contínua, a tot el tram de Sentmenat a Baixàs, tal com el mediador europeu Monti esmentà en la reunió del dia 13 de juny de 2008 a Girona. L’empresariat català, que cada dia estem al peu del canó per actualitzar i optimitzar el procés de producció a les nostres empreses, no podem acceptar que s’estengui una estructura com la MAT amb mètodes desuets, més propi dels anys cinquanta que dels nostres dies. En un moment que el disseny ha penetrat a les empreses com element urbà i les correccions medioambientals són un requisit indispensable, no acceptem que red elèctrica española ens vulneri el territori on som ubicats.

EMPRESA (raó social) :

EMPRESARI—EMPRESÀRIA:

LLOC:

PASSEU EL DOCUMENT!!!

LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ

2008-08-14T12:57:00.002+02:00

TEMA: LA LÍNIA DE 400 KV.

AQUEST ESCRIT ES VA LLIURAR AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, JOSÉ MONTILLA.

Honorable President de la Generalitat de Catalunya.

Sigueu benvingut a la nostra ciutat.

Aprofitem l’avinentesa de la vostra cordial visita per a fer-vos arribar el malestar del nostre poble pel pas aeri de la MAT damunt les muntanyes que el circumden i al bell mig de les ermites romàniques i el castell medieval, monuments tots ells recentment restaurats per la Generalitat de Catalunya. Amb l’agreujant que també travessa els conjunts granítics de primer ordre que posseeix la muntanya.

Els llocs on la planificació de REE transcorre en el projecte d’execució que acabem de rebre són:
El nostre patrimoni cultural i geològic.
El conjunt medieval és conegut per tots els sectors amants del romànic català. Els complexos granítics amb roques basculants han estat protegits en la seva major part per la universitat de Girona en un estudi realitzat el 1994 pel Dr. Pallí (i altri). Tots aquests aspectes converteixen el camí de la MAT en el més freqüentat per l’esbarjo de la nostra ciutat, la qual disposa de diversos grups d’excursionisme, ciclisme de muntanya, escalada dels turons granítics, etc. És impossible cap excursió de les habituals sense passar per sota els 400 KV., cosa que, com deveu saber, converteix en perillós cap trajecte.

El nostre patrimoni paisagístic. La MAT, en el projecte, travessa tota la façana muntanyenca de nord-oest de Santa Coloma de Farners. Aquesta muntanya, juntament amb la de Farners, és una paret de les dues que formen la Vall on Santa Coloma està assentada.

Per altra banda, aquestes muntanyes, sobretot les de Roca-Guillera-Farners-Roca Abellera fins Argimon, són absolutament ignífues i han sofert diversos incendis importants, que només la riquesa bosquetana del sector ha anat recuperant. El darrer fou l’any 1995 i deixà el Rocar fins Argimon i San Pere Cercada assolats. Així mateix, el sector és molt afectat per les intenses tempestes d’estiu, que han arribat a cremar arbres. No cal dir que tots aquests aspectes converteixen el pas aeri de la línia de molt alta tensió en especialment perillós.

Considerant tots els conflictes que el pas de la molt alta tensió provoca a Santa Coloma de Farners i Riudarenes, -que avui ens preocupen especialment per la premura amb què cal fer les al·legacions del tram esmentat, i sense que per això oblidem la resta del país—, manifestem que:

*la ciutadania està en contra del pas aeri del traçat
*la ciutadania farà tot el que calgui per tal que la MAT no passi aèria vulnerant el paisatge i el medi natural i humà del nostre país.

Per tant demanem, i fins i tot exigim utilitzant els nostres drets democràtics:

EL SOTERRAMENT DE LA MAT

Sta. Coloma de Farners, sis de juny de 2008

2008-05-26T22:02:00.002+02:00

FINANÇAMENT

Sembla impossible, però a hores d'ara encara estan estirant la corda per tal d'escatimar-nos els compromisos econòmics aprovats a l'Estatut i compromesos, per tant, per part de l'Estat . No hem de callar. Omplim els blogs i enviem cartes als polítics. Expressem ben clar la nostra voluntat inalterable d'exigir respecte per a Catalunya.

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

El retorn d'Hug Roger i del socialisme catalanista

2008-04-30T17:41:00.002+02:00

Fa pocs dies vaig enllestir “El retorn d’Hug Roger”, l’’última novel·la d’ Assumpció Cantalozella. És una lectura distreta que convida a aprofundir en els coneixements de la Catalunya baix medieval. Està ambientada al Pallars i tant la trama com els personatges històrics resulten molt interessants. Tot amb tot, la història del protagonista contemporani, un escriptor marcat per una ruptura sentimental, penso (opinió que també comparteix la Lourdes) que distreu innecessàriament l’atenció de la història principal d’Hug Roger (el senyor de les muntanyes). Alhora, hi ha reflexions que deixen entreveure el pensament de l’autora, sobretot quan s’exposa el dubte sobre la conveniència de recuperar un personatge sanguinari i enemic dels remences.

Em vaig enganxar a les novel·les d' Assumpció Cantalozella amb “El falcó del comte” (que em va entusiasmar), vaig seguir-li la veta amb “Corpus de sang”, que estava prou bé tot i les escenes eròtiques inversemblants del president-canonge Pau Claris.

Comptat i debatut, cal reconèixer l’aportació divulgativa que ha dut a terme aquesta autora de Santa Coloma de Farners, de la qual en segueixo el rastre en els seus escrits al diari El Punt i, ara també, al seu blog.

Mai ho hauria dit, però recentment he sabut (gràcies a la lectura del llibre de Xavier Mir) que és simpatizant o militant del PSC, amb la singularitat que es defineix com a socialista i catalanista i diu –la qual cosa em plau- que “ser socialista no exclou cap ingredient de compromís amb una terra, un país, una nació”. Si el gruix dels socialistes del PSC tinguessin el tarannà de la nostra autora, a hores d’ara podríem parlar d’una Catalunya optimista, àdhuc òptima. Però, lamentablement, ara que el PSC té més poder que mai, aquest partit es presenta com un mer apèndix regional del PSOE i contribueix a la descatalanització (lingüística i cultural), a la perpetuació de l’espoli, a la destrucció del territori i a la provincianització de les nostres institucions.

Dit això, penso que és bo que l'Assumpció Cantalozella no deixi d’escriure; és bo perquè crea adeptes (lectors i lectores) que s’enamoren del país i prenen el compromís de lluitar per la seva plenitud.

Extret del bloc de Juli Cuéllar (anar-hi)

Dinou escriptors homenatgen Mercè Rodoreda a 'Presència', el suplement de cap de setmana d'EL 9 NOU

2008-04-30T17:40:00.000+02:00

Dinou escriptors d’arreu del país homenatgen aquest cap de setmana, en un número especial de 'Presència', l’escriptora Mercè Rodoreda, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement.

Els escriptors, a petició de la revista, han escrit contes a partir de personatges o situacions de l’obra de l’autora de “La plaça del diamant”.

Els dinou escriptors que han participat en aquesta iniciativa de la revista són Antoni Dalmases, Núria Esponellà, Emili Teixidor, Melcior Comes, Maria Torres, Xavier Cortadellas, Josep Franco, Jordi Llavina, Andreu Carranza, Miquel Pairolí, Assumpció Cantalozella, Francesca Aliern, Josep Maria Fonalleras, Jordi Cabré, Vicenç Pagès, Maria Dolors Farrés, Guillem Frontera, Albert Villaró i Rafael Vallbona.

Tots aquests autors tenen un àmplia obra publicada i han rebut alguns dels premis més prestigiosos de la literatura en català, com el Sant Jordi, el Pla, el Nèstor Luján, el Sant Joan o el Mercè Rodoreda. També han rebut, en nombroses ocasions, el reconeixement de la crítica. Bona part d’ells compten amb obra publicada recent que serà d’actualitat en la diada de Sant Jordi d’aquest any.

QUADERNET DE NOVETATS
Aquest número especial de Sant Jordi de 'Presència' es completa amb un quadernet de setze pàgines amb les principals novetats editorials de la diada agrupades per gèneres i amb un comentari orientatiu escrit pels crítics que col•laboren habitualment a Presència. En total més de cent seixanta-dues novetats per triar i remenar el dia de Sant Jordi.

L’il•lustrador Josep Duixans (Barcelona, 1959), col•laborador habitual de Presència, s’ha fet càrrec de nou d’il•lustrar els diferents contes. Duixans és l’autor de la portada, amb un magnífic retrat en blau de Mercè Rodoreda.

Amb més de cent mil exemplars de difusió, Presència és la revista del cap de setmana d’EL 9 NOU, 'El Punt', 'Segre', 'Regió 7', 'Diari de Balears', 'Diari d’Andorra' i 'Diari de Sant Cugat'.

Presentació del Llibre Elogi de la Transgressió

2008-04-30T17:36:00.003+02:00

18 d'abril de 2008

Llar de Jubilats

7 del vespre

El llibre “Elogi de la Transgressió” es obra de un col•lectiu de persones preocupades per la identitat catalana i la seva evolució en el context sociopolític actual.
El psicòleg Quim Gibert, com a coautor i membre d'aquest col•lectiu ens farà una explicació del seu contingut i filosofia. L'acta sera presentat per l'Assumpció Cantalozella i comptará amb la presencia de la Regidora de Cultura.

+Info: www.cefarners.cat

10ª CAMPANYA GASTRONÒMICA DEL PEIX DE ROCA DE BEGUR 2008

2008-04-30T17:33:00.001+02:00

(extracte del programa de les jornades)

DEL 5 D’ABRIL AL 4 DE MAIG

“Només em vaig tranquil·litzar en arribar a la línia de pins de copa rodona

que separa la realitat de la fantasia i va aparèixer en un redós del camí,

aixoplugada de la mata arbòria de la costa gironina. No havia vist mai

aquella platja amagada de tots els mons, petita i corba, com una fantasia

de la ment."

Assumpció Cantalozella,, El retorn d’Hug Roger (2007

Novetats d´autors locals competeixen amb Zafón a Lloret, Blanes i Figueres

2008-04-30T17:29:00.001+02:00

(noticia extreta del Diari de Girona el 24/04/2008)

Molts enamorats a Santa Coloma de Farners

DdeG, Figueres/Blanes
Si bé Carlos Ruiz Zafón i Ken Follet van ser dos dels reis de les vendes indiscutibles del Sant Jordi a la comarca de la Selva, també és cert que alguns municipis es van bolcar en els seus autors locals. A les parades de Lloret no hi van faltar les novel·les de l'economista, escriptor i articulista de Diari de Girona Carlos Arbó, que amb Lloret de Qualitat ultima la seva trilogia la seva ciutat natal entesa en clau de novel·la negra, ni tampoc la darrera proposta del filòsof i també articulista d'aquest diari Oriol Colomer: Carpe Diem o el mirall del paganisme. Carolina Crespo, Albert Torres, Joan Sala i Lloberas, Joan Domènech, Isabel Coll, Jordi Draper i el col·lectiu que ha escrit el llibre sobre la restauració de Can Saragossa són altres propostes lloretenques que es van poder adquirir ahir a les parades del passeig de les palmeres.
Per la seva part, Blanes va presentar fa pocs dies el llibre El Mossèn de les putes i 13 contes més, recull de narracions curtes del blanenc Joan Adell que enguany s'ha endut el premi Víctor Mora de narrativa breu. El carrer Ample de Blanes va ser ahir, sobretot durant el matí i a la caiguda de la tarda, un formiguer de gent a la recerca de les novetats literàries.
Santa Coloma de Farners va posar de relleu que, si a Catalunya hi ha un dia dels enamorats, aquest no recau en el 14 de febrer sinó el 23 d'abril. L'Ajuntament i l'Escola d'Adults van convocar un concurs de floretes, amoretes, galanteries i poemes d'amor que va tenir lloc a la plaça Farners.
De Santa Coloma és, a més, una de les autores en català que va destacar ahir en la llista dels més venuts: Assumpció Cantalozella, que amb El retorn d'Hug Roger recupera una de les figures mítiques de la història de la Catalunya a l'època moderna: Hur Roger III, el darrer comte independent del Pallars.
A Figueres el més venut també va ser Carlos Ruiz Zafon i Francesc Miralles. A nivell local es va vendre, Diari d'un forense, escrit per Claudia Pujol, basat en els casos del forense Narcís Bardalet i, en menor mesura, El setè camió, d'Assumpta Montellà.

Patrice Chaplin, Josep Maria Fonalleras i Assumpció Cantalozella són alguns dels autors convidats a l'esmorzar de Girona

2008-04-30T17:26:00.002+02:00

(noticia extreta de l'Avui, 26/04/2008)

Una quarantena d'autors, editors i personalitats de la cultura s'han reunit aquest dimecres a primera hora del matí per celebrar l'esmorzar que els serveis territorials de Cultura a Girona han organitzat al Palau Solterra

Una quarantena d'autors, editors i personalitats de la cultura s'han reunit aquest dimecres a primera hora del matí per celebrar l'esmorzar que els serveis territorials de Cultura a Girona han organitzat al Palau Solterra. Entre els protagonistes de la trobada hi figuraven noms internacionals com l'anglesa Patrice Chaplin, autora de La ciutat dels secrets, una novel·la ambientada a Girona, juntament amb d'altres de gironins, com Josep Maria Fonalleras (Les galetes del Saló Continental), Assumpció Cantalozella (El retorn d'Hug Roger) i Susanna Rafart (Les tombes blanques). El gran absent ha sigut l'escriptor Tom Sharpe, que per culpa d'una indisposició no ha pogut assistir a l'acte.

Presentació d'"El retorn d'Hug Roger" al Cafè Amb Lletres

2008-04-30T17:14:00.010+02:00

El programa Cafè amb Lletres portava, el passat dimarts, a l’escriptora Assumpció Cantalozella per presentar el seu darrer llibre El retorn d’Hug Roger (Proa:2007).

L’acte va ser presentat per l’historiador local, Miquel Sánchez, que introduïa a l’escriptora repassant algunes de les novel.les que ha publicat.

Sánchez deia que l’obra de Cantalozella enganxa perquè ens manté en tensió fins al darrer full. Les seves novel.les, deia l’historiador, són historia, però també són ficció.

Del “Retorn d’Hug Roger” comenta que la formen dues histories paral·leles. Una amb el protagonista que és el comte Hug, personatge històric i l’altra amb l’historiador Oleguer Ribes, personatge de ficció que ens descobreix la vida del darrer comte del Pallars.

Assumpció Cantalozella, entre altres aspectes, explicava les diferències entre "Història" i "novel·la històrica”, així com de la dificultat de ser fidel, dins un text literari, al fons històric estudiat pels especialistes.

Comentava que amb aquesta novel.la es va barallar durant tot un any perquè, tot i que el personatge era atractiu, no volia escriure sobre un home que va protagonitzar la guerra de Remeses en la que molts dels morts eren la gent del poble.
Només quan va sorgir el personatge de ficció, Oleguer Ribes, va veure clar que la finalitzaria.

El darrer comte del Pallars

La filòloga i escriptora de Girona Assumpció Cantalozella redescobreix en aquest llibre el darrer Comte del Pallars (Lleida), personatge del segle XV que va ser uns dels darrers senyors feudals. Roger va ser un dels culpables de que Catalunya estigués en una Guerra Civil en el segle XV. Va ser l’únic noble català que Joan II no va perdonar a les Capitulacions de Pedralbes, motiu pel que es va retirar al Pallars, plantejant la creació de un estat independent en el cor dels Pirineus.
Hug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l'últim comte del Pallars en un marc històric tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L'anomenat «Senyor de les muntanyes» va ser un d'aquests nobles que la història ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger des ser la causa principal que Catalunya rodolés pel desordre i la guerra; en canvi, altres, el veuen com a un home d'honor i un defensor de les llibertats del país.

Assumpció Cantalozella ha guanyat el premi Pere Calders de Literatura Catalana, 2003 per la novel.la Corpus de sang. Ha estat membre dels col·lectius Ofèlia Dracs i Lletrasset. També ha estat finalista del premi Sant Jordi 2002 amb "El falcó del comte".

La visita d’Assumpció Cantalozella s’emmarca en el programa Cafè amb lletres, una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració dels escriptors Isidre Grau, Miquel Sánchez, la Biblioteca Ca n'Altimira i la Llibreria L'Aranya.

El programa Cafè amb lletres permet prendre un cafè mentre es comparteix una estona amb l’autor convidat. El Cafè amb lletres és una activitat gratuïta.

A la Imatge, Assumpció Cantalozella amb el presentador de la xerrada, Miquel Sánchez

Noticia extretaa de http://www.cerdanyola.info/

Punts de llibre: Cafè amb lletres

2008-04-15T07:51:00.004+02:00

Juny, de Shi Tao

2008-04-13T19:56:00.002+02:00

Mai de la vida

aconseguiré esquivar el “juny”.

Juny: se m’hi va morir el cor

i se m’hi va morir el poema,

també l’estimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell

i revela l’abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se’n va del mar de sang,

neda cap a una altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

d’arribar a mans dels morts.

Traducció del xinès: Manel Ollé

Discurs/manifest jornades contra la MAT (06/04/2008)

2008-04-07T13:38:00.002+02:00

Som aquí reunits per parlar de la línia de molt alta tensió que, sense miraments, les elèctriques pretenen fer passar per tot el nostre municipi, a través dels espais naturals més conservats, pel mig d’indrets que formen un patrimoni medieval intacte, d’ermites romàniques, camins amagats. Un d’aquests trams, l’anomenat llançadora per l’ave, s’inicia sota un castell del segle x, el castell de farners, travessa un conglomerat d’antigues masies ben vives encara, i un espectacular complex d’escultures naturals de granit, com és el cas de roca baiera, per acabar, ja a l’esparra, sota l’antic castell d’argimon esdevingut església.

Aquests espais i aquests monuments ens han costat molt de conservar i ha estat gràcies a l’esforç de molta gent dels nostres pobles i als diners de l’administració catalana que encara els podem contemplar.

Per això som aquí reunits. per fer entendre als nostres polítics que han d’intervenir urgentment per, si res més no, modificar aquest projecte de les elèctriques. per dir als nostres polítics que no volem que se’ns trinxi més el territori, se’ns destrueixi el paisatge i se’ns vulneri l’ espai natural, dins el qual transcorren les nostres vides.

Per analitzar el gran greuge a què ens volen sotmetre cal delimitar els significats de territori, paisatge i espai natural—o millor dit, natura.

De què parlem quan formulem aquests conceptes? ¿ Per què en prediquem la conservació, ara que les grans urbs, esdevingudes objectes estètics, obliden que més enllà dels cinturons que les envolten existeixen muntanyes, rius, boscos, conreus? Un breu cop d’ull al seu significat a través del temps ens situarà.

Deixant de banda què significà per les cultures clàssiques, veiem que de l’Edat Mitjana fins als nostres dies, la naturalesa, concepte essencial, ha estat contemplada de diverses maneres pels itineraris de l’evolució cultural. Pels roturadors medievals el sòl desbrossat era un bé que els permetia apaivagar la gana. Pels agricultors i ramaders de tots els temps, en general la naturalesa és el lloc on treballen i viuen i això els impedeix de contemplar—la com un element abstracte, de conceptuar—la fora de la quotidianitat.

La naturalesa, esdevinguda NATURA, és un concepte elaborat, cultural, creat, precisament, per aquells grups il.lustrats que viuen a les ciutats, lluny de la terra. És a partir d’aquest distanciament que es genera una trajectòria d’interpretació evolutiva de la NATURA que aviat originarà un nou concepte, el de PAISATGE.

Si acotem l’anàlisi des del renaixement de La Ciutat com a ens fins a l’actualitat, veiem que pels homes del XV—XVI, el món de la natura és un element per se, per ell mateix. Sobretot és el barroc que de la NATURA— PAISATGE en fa un artifici. Només cal veure els testimonis que ens han pervingut en forma de pintura, de murals, de retaules. Donzelles nobles amb cavallers s’asseuen a una roca prop d’un riu, amb vestits i ornaments poc apropiats per a remullar-se els peus a l’aigua que transcorre plàcida, mentre un ocell reposa en una branca, ben enfocat.

Pels romàntics la natura és indestriable de la pàtria. Els estats naixents es concreten en unes fronteres determinades, de manera que un vessant de muntanya podia ser la teva pàtria i l’altre vessant no. Per altra banda, el romanticisme neix al costat de les grans transformacions industrials i molta gent, traslladada a la ciutat, enyora la terra perduda. I la mitifica. I fins i tot el món camperol és mitificat. No pas a la manera dels barrocs, sinó com un retorn a la natura.

A Catalunya, els modernistes, en la natura hi volien veure les forces incontrolades i els noucentistes pregonaven que calia ser domesticada, ordenada, convertida en un element de civitat, estètic, arbritari. Els boscos i els conreus quedaven més enllà del concepte.

La decadència que, a casa nostra, produí el franquisme trencà les baules que ens podien haver unit a l’evolució conceptual. Només l’escoltisme i l’excursionisme conservaren una mitificació de la NATURA vista com un espai a atènyer, a fer-te teu. A viure’l. A part d’aquests moviments, les ciutats es van menjar cap idea de NATURA. I elles mateixes, carents fins i tot d’espais verds, encetaren una adoració al ciment que es perpetuarà fins fa poc temps i que, d’alguna manera, encara perviu.

D’un temps ençà, però, s’ha gestat un nou concepte, el de TERRITORI. El concepte fuig de connotacions bucòliques o de possibles panteïsmes. El mot és definit al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans de la següent manera: 1. “Extensió de terra que forma una circumscripció política”. 2. “Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística”. Al costat d’unes tan gèlides definicions apareix sovint el mot PAISATGE definit com “Aspecte, vista d’un paratge natural”. Quan parlem de TERRITORI, doncs, hi afegirem PAISATGE, sinó ens exposaríem a no entendre ben res del que volem dir quan rebutgem la MAT.

Afegirem que la nostra nació s’ubica en un determinat territori i té una gran varietat de paisatges. No farem ni essencialisme ni abstracció, sinó que ens referim a la nació entesa com a “aconjunt de persones amb una comunitat d’història de costums, (...), de cultura i sovint de llengua” ubicades en un territori on s'ha realitzat un determinat assentament humà, en aquest cas, el nostre. Aquest territori està format per uns espais naturals on hi ha crescut ciutats grans, mitjanes, petites. Viles, cases escampades. Les característiques naturals d’aquest territori són, per a la població que hi habita, d’ una importància primària. Seran les característiques ambientals, físiques, estètiques del territori, i les característiques urbanes, és a dir la naturalesa i el paisatge, les que condicionaran les vides de les persones, les faran més o menys sanes, equilibrades psíquicament. Més o menys felices, al cap i a la fi. Els ímputs que un individu rep generen una resposta. És, per tant, cert que si vius en un territori equilibrat tens més garanties de felicitat que si et trobes immers dins un desgavell de ciment, vies de tren, torres elèctriques.

És per tot això que diem ben alt als nostres polítics, a aquells que poden posar totes les correccions que calguin a l’extensió de la MAT, a aquests polítics que cada dia ens canten l’amor a Catalunya, defensada a través del catalanisme, el nacionalisme, l’independentisme, que no es pot tenir amor al país si es menysté territori on s’ubica la gent, envoltada de la natura, el paisatge. I vulnerar els drets naturals del poble és vulnerar el país o, si voleu, la nació.

Hem de lluitar aferrissadament per a què ningú en nom de res ens robi aquests drets. Serem insensats si amb el pretext d'una determinada comoditat destruïm l'equilibri del nostre territori. Com ho serem si destruïm l'equilibri de la terra entesa com a
planeta.

Els nostres polítics han de prendre consciència urgentment que no és cap frivolitat trinxar el territori de dalt a baix. Els nostres polítics han de ser conscients que governen un tot complex, no només uns espais convertits en disseny urbà. Governen la gent que es dedica al camp, els ramaders, els qui viuen encastats a les variades valls de Catalunya. No poden encarregar a l'arquitecte de moda un edifici singular incontrovertible mentre deixen de banda el país de més enllà permetent que es converteixi en una xarxa de serveis abominable que va destrossant de mica en mica el territori no estrictament urbà.

La línia de molt alta tensió, la MAT, amb les torres immenses que obren rases ermes al llarg del seu pas, vulneren les nostres vides. No es pot destruir el territori i el paisatge en nom de l'electricitat, menys encara quan hi ha alternatives, la més immediata de les quals consisteix en soterraments.

Que comencin a pensar en alternatives menys agressives als recursos tradicionals. Que les projectin ja, ara mateix. Que no es trobin que quan arriba la sequera no estem a punt per anar a trobar els camins de l'aigua.

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

nació i territori

2008-04-02T21:25:00.002+02:00

Deixem de part el concepte del romanticisme de terra / pàtria. Actualment quan parlem de territori i nació, volem dir alguna cosa molt concreta. No estem fent essencialisme ni abstracció, sinó que ens referim a la nació entesa com tot el territori on s'ha realitzat un determinat assentament humà, en aquest cas, el nostre. Aquest territori té per a la població que hi habita una importància primària. Seran les característiques ambientals, físiques, estètiques del territori les que condicionaran la vida de les persones, les faran més o menys sanes, equilibrades psíquicament. Més o menys felices, al cap i a la fi. Els ímputs que un individu rep generen una resposta. És, per tant, cert que si vius en un territori equilibrat tens més garanties de felicitat que si et trobes immers dins un desgavell de ciment, vies de tren, torres elèctriques.
Doncs, no es pot parlar de nacionalisme ni amor a un país si menystens el seu territori. El país el formen la gent i vulnerar els drets naturals i primaris de la gent és vulnerar el país.

Hem de lluirtar aferrissadament per a què ningú en nom de res ens robi aquest dret. Serem insensats si amb el pretext d'una determinada comoditat destruïm l'equilibri del nostre territori. Com ho serem si destruïm l'equilibri de la terra entesa com a planeta.

Els nostres polítics han de prendre consciència urgentment que no és cap frivolitat trinxar el territori de dalt a baix. Que cometen un error, sovint irreversible, si fan només una cultura de la ciutat, reservant molts espais verds, pulmons al mig del ciment. L'entorn urbà natural també és ciutat. Cap paradís de ciment amb una naturalesa entesa com a jardineria urbana no podrà mai escapar-se de la influència del territori, que salta fronteres de cinturons per a influir sense miraments els ciutadans.

Els nostres polítics han de ser conscients que governen un tot complex, no només uns espais convertits en disseny. Governen la gent que es dedica al camp, els ramaders, els qui viuen encastats a les variades valls de Catalunya. No poden encarregar a l'arquitecte de moda un edifici singular incontrovertible mentre deixen de banda el país de més enllà permetent que es converteixi en una xarxa de serveis abominable que va destrossant de mica en mica el territori no estrictament urbà.

La línia de molt alta tensió, la MAT, entra de ple dins aquests conceptes. No es pot vulnerar la terra encara conservada en nom de l'electricitat, menys encara quan hi ha alternatives, la més immediata de les quals consisteix en soterraments.

Que comencin a pensar en alternatives als recursos tradicionals menys agressives. Que lesprojectin ja, ara mateix. Que no es trobin que quan arriba la sequera no estem a punt per anar a trobar els camins de l'aigua.

LA MAT: VOLEM QUE ENS ESCOLTIN

2008-03-28T00:57:00.002+01:00

TRIBUNA, PUBLICADA A "EL PUNT" DEL DIUMENGE 30 DE MARÇ DE 2008

N’hem parlat tant! Som tants i tantes que hem manifestat la repulsa contra una línia que travessarà un dels llocs més bonics i gairebé intactes de Catalunya -la serralada prelitoral i l’Empordà- que ja no tenim paraules. Les manifestacions han abundat arreu, els manifestos també. Accions davant dels governs - els de la Generalitat i els de l’Estat-. Accions dutes a terme des d’algunes agrupacions dels partits que ostenten el poder. Com si els nostres governants no tinguessin ni oïda, ni ulls, ni boca, el silenci més pregon ha estat la resposta. Cap resposta, mentre d’amagatotis REDESA obre cates, fressa amb regues amples i profundes seccions del tram. Tala arbres.

Tant li fa que s’hagin esgrimit arguments de sobres per tal que s’abandoni el projecte de la línia o que, si res més no, es modifiqui el traçat amb soterraments, passos per llocs solcats pel TAV. Des d’ambdós costats del Pirineu, aquest Pirineu que històricament ha estat un eix de trobada i no pas una línia de frontera, com molts voldrien, des de les dues vessants de les muntanyes, s’ha demanat d’aturar la MAT. A Perpinyà la policia va reconèixer l’assistència de 13.000 persones en la manifestació de fa uns dies. A Girona, està convocada una altra manifestació, que s’endevina massiva, pel diumenge 30 de març.

La mobilització popular s’inicià fa gairebé 10 anys, quan saltà la notícia que REDESA projectava estendre una línia de 400 KV que, travessant el Pirineu, aniria cap a les terres de França, per a continuar amb un passadís elèctric europeu. Les primeres trobades, l’any 1999, que es van fer a Santa Coloma de Farners, aconseguiren un moviment intens que aglutinava gent i entitats de Sentmenat fins a Bescanó, primer tram plantejat aleshores. De sobte, un gran silenci, s’estengué damunt les accions diverses, com un vel atapeït que amagava qualsevol projecte de despatx, qualsevol notícia. Fins que el projecte ben amanit s’erigí ferm, ben acabat, inalterable. I la opinió pública reinicià les mobilitzacions.

La impotència del poble s’evidencia en les converses i les trobades. Un poble que es pregunta per què davant unes decisions imposades, unes decisions que parteixen del capital privat, d’interessos privats, que ompliran les caixes fortes dels poders fàctics, no han obtingut cap oposició dels polítics que ens representen. Especialment per què no hi ha hagut una oposició del parlament de Catalunya en pes, elegit com és pels habitants de la terra afectada en el cas que ens ocupa. Per què els diferents governs no s’han alineat amb el poble que representaven? Que, encara que alguns sectors puguin creure de veritat que cal la línia, davant un tema tant controvertit, d’un volum tan considerable, era necessària una moratòria de debat i discussió amb els agents socials, els tècnics, les associacions. Un projecte que , si res més no, ens desfà els nostres paisatges, la fesomia de la nostra terra, no pot ser aprovat com si es tractés de fer un vial més a una carretera.

Senyors, que una companyia amb tots els interessos privats del món ens destrueixi el nostre país els ha de remoure més les entranyes del seu amor a la terra, tan esbombat, que cap essencialisme patriòtic. Com es poden confessar catalanistes, nacionalistes, sobiranistes, i tot un reguitzell de -istes, si no són capaços d’oposar-se a un projecte que trinxa Catalunya pel mig d’uns dels espais que encara s’han salvat de l’especulació, de la marabunta del ciment? Com és possible que no tinguin clar que aquestes terres que van de Sentmenat a Bescanó i que, traspassant l’Empordà, duen a la Catalunya Nord, són un patrimoni de la nostra nació, de la nostra gent? Com és possible que no hagin qualificat aquestes terres com a reserva verda, amb usos propis del bosc i l’agricultura, ara que encara seríem a temps de preservar-les? La resposta potser cal buscar-la en el fet que per a tots vostès, tant els que governaven abans com els que governen ara, en realitat el país ha deixat de ser un territori? Volem veus. Volem actituds. Volem que, en cas de conflicte, ens permetin dialogar. Que contemplin les energies alternatives. Volem que, en cap dels casos, ni si realment fos necessària la línia, permetin que s’obtingui a canvi de cedir la nostra terra de veritat, el patrimoni natural, els entorns que allotgen les nostres vides humanes en pobles i ciutats, aquests entorns de boscos encara frondosos, d’esplanades sinuoses. Volem que entenguin Catalunya més enllà de Barcelona, que l’entenguin des de les urbs fins a les cales on s’aixopluguen les aigües mediterrànies, des de les planúries on creix l’oli de secà fins a les que reguen els rius del desglaç per permetre el cultiu de fruites i hortalisses. Des dels extensos polígons industrials fins als magnífics llocs que s’enfilen cap al Pirineu. Volem que escoltin la veu del poble.

Reviu a Serra d'Or (a través de l'enllaç de 'El violinista celest')

2008-02-29T16:59:00.002+01:00

Hug Roger segons Assumpció Cantalozella.

xrtrigo | enllaç permanent | dimarts, 22 de gener de 2008 | 09:58h

Les novel·les històriques, passin o no una època de gran interès mediàtic, sempre tenen lectors entusiastes que esperen amb ansietat la darrera proposta. Però sovint no arriben a tenir la qualitat i l’ambició necessàries per entrar dins del que podríem anomenar com a Literatura amb majúscules. És per això que els autors capaços d’anar més enllà dels tòpics i d’assolir un llenguatge creïble pel lector contemporani destaquen de les novel·les més comercials d’aquest gènere.

És el cas de l’escriptora gironina Assumpció Cantalozella que, amb un ritme de publicacions pausat i uns temes molt ben escollits, ocupa des de fa anys un lloc de privilegi entre els autors que conreen la novel·la històrica. Així, després de la notable El falcó del comte, va publicar Corpus de sang i ara dóna un altre pas en la seva trajectòria amb El retorn d’Hug Roger...

Si atenem el que ens diu la web del Museu d’Història de Catalunya, Hug Roger III “fou testimoni i protagonista destacadíssim d’un dels períodes més determinants de la història de Catalunya: el segle XV, una època a cavall entre el món medieval i el Renaixement, una època de canvis i transformacions vers l’establiment de l’Estat modern.“ Assumpció Cantalozella desgrana amb passió el personatge a través d’una escriptura que sap barrejar amb encert raons històriques amb humanes, a més de retratar l’època amb un llenguatge directe i efectiu no exempt per moments d’un lirisme moderat que ajuda a elevar la seva proposta per sobre d’altres menys reeixides.
Però El retorn d’Hug Roger té altres característiques que esdevenen fonamentals en la seva capacitat per atraure el lector. D’una banda, la inclusió d’una trama paral·lela que té lloc en l’actualitat i que ajuda el lector a introduir-se en una època tan llunyana. En aquest sentit, sembla que aquest tipus de novel·les adquireixen un major interès quan la trama pròpiament històrica ve acompanyada per alguna peripècia que ens ajudi a visualitzar el passat des del present. Cantalozella sap harmonitzar les dues escriptures i atorgar-les un registre diferent i atractiu. Estem doncs davant d’un llibre de doble interès per al lector, pel retrat i la investigació d’un retall de la nostra història no gaire freqüentat i per l’ambició de l’autora a l’hora de convertir el passat en una narració que es correspon amb els paràmetres moderns del llenguatge novel·lesc.
________________________________
Assumpció Cantalozella, El retorn d’Hug Roger,
Barcelona, Proa, 2007, 324 p. (Publicat a Serra d’Or)

Reviu d'El Retorn d'Hug Roger' a 'Nou Cicle' (www.noucicle.org)

2008-02-29T16:38:00.002+01:00

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

El comte Hug Roger III té una autèntica àuria de misteri i llegenda al seu voltant. Va ser un dels principals líders en la Guerra Civil que va enfrontar la Generalitat de Catalunya i el rei Joan II a la segona meitat del segle XV i, en arribar a les Capitulacions de Pedralbes, va quedar-ne exclòs per decisió real i per tant continuava en guerra.

En aquests moments, i refugiat al seu comtat, Hug Roger va intentar recuperar les seves terres amb el somni de crear un estat pirinenc a partir del seu Comtat del Pallars Sobirà. Va continuar la lluita amb Ferran II fins que va ser desposseït dels sues dominis i enviat a l’exili, per acabar morint empresonat al Castell de Xàtiva.

Aquesta novel·la és una recreació de la seva tornada al Pallars, un cop acabada la Guerra Civil, amb la intenció de recuperar tots aquells territoris que li havien estat confiscats mentre es trobava a Barcelona, dirigint les operacions militars de la Generalitat de Catalunya. Simultàniament s’explica la història dels robatoris d’unes cartes escrites per Hug Roger el dia de la inauguració d’una exposició al Museu d’Història de Catalunya… cartes d’Hug Roger escrites des de l’exili a la seva dona.

Aquest fet portarà al narrador a traslladar-se al Pallars , d’aquesta forma, implicar-se en la reconstrucció que està realitzant de la figura del comte dins de la novel·la que està escrivint (sí, és la novel·la d’un escriptor que escriu una novel·la).

De la contraportada

Hug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l’últim comte del Pallars en un marc històric tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L’anomenat “Senyor de les muntanyes” va ser un d’aquests nobles que la història ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger de ser la causa principal que Catalunya rodolés pel desordre i la guerra; en canvi, altres el veuen com un home d’honor i un defensor de les llibertats del país. Fou l’únic noble català que Joan II no va perdonar a la Capitulació de Pedralbes, raó per la qual es va retirar al Pallars i va plantejar-se la creació d’un estat independent al cor dels Pirineus. La novel·la ens acosta als clarobscurs d’aquest personatge, barrejant amors i desamors, episodis de bruixeria i el robatori, en els nostres dies, d’uns documents relacionats amb el personatge.

El Consell del Pallars

2008-02-05T10:21:00.000+01:00

A l'edat mitjana el que ara coneixem com a Principat era un estat —salvant les distàncies amb els estats moderns— on s’hi produí el feudalisme en tota la seva extensió. Pierre Bonnassie i Jacques Debuy ens expliquen com el model del sistema de producció feudal és dóna a Normandia, Llombardia i Catalunya.

Hi havia llocs del Principat on aquest sistema era frenat per constitucions i privilegis obtinguts dels nobles. A través de la novel.la es pot constatar com el Pallars era una zona d’aquestes. Disposava de Consell de les valls, semblant al sistema de les ciutats catalanes, com és el cas de Barcelona amb el conegut Consell de Cent. Un altre organisme eren les Corts. Aquesta organització confereix una certa independència al Pallars i sotmet el comte al poder de la població.

Durant els anys 1480-1484, bona part de la tensió entre el Principat i un Pallars que desitja la independència total és deguda al mals tractes a què fou sotmès el seu comte Hug Roger III. Aquests fets violents han estat una de les històries al voltant de les quals gira la novel.la de l'Hug Roger, tot i que hi té una capdal importància la vida quotidiana de la gent que vivia dins les valls, amb els costums i supersticions.

És en aquest punt on la novel.la històrica juga també un paper diferenciat respecte els altres gèneres literaris. El seu poder de divulgació de coneixements històrics és immens si hi són tractats amb respecte. Acosta més la població no especialitzada en Història als tractats canònics.

Vestir la Història de novel.la no és necessàriament un exercici que porti a la manca de rigor i , en canvi, el llenguatge literari i tots els elements utilitzats per a una bona trama poden fer assequible d’una manera molt interessant fets cabdals per a saber qui som.

Les bruixes del Pallars

2008-01-27T22:39:00.000+01:00

M'agradaria saber si encara hi ha algú que practiqui la bruixeria al Pallars... pel que he pogut anar investigant, aquesta comarca va ser durant molts segles un dels punts de la nostra geografia on aquesta mena d'activitats.

Els rituals que he pogut llegir que feien devíen ser espectaculars per l'època, i en ells s'hi pot percebre clarament una influència directa que prové dels rituals orgiàstics que ja els grecs feien en honor a Dionís o Orfeu, on els conceptes de classe, posició o jerarquia eren abandonats i tothom es llançava desenfrenadament a una activitat que anava més enllà de l'hedonisme amb què ens ho mirem des del segle XXI. Per a ells allò era la connexió directa amb una esfera que estava per sobre de l'ésser humà, era el camí d'accés a un món tan ocult com real. Una bona prova d'això nés que, tot just començada la novel.la, Guiula recorre al boc de Biterna com a últim recurs, quan ja fins i tot les oracions i els remeis tradicionals li fallen. Aleshores, amb tota la bona intenció de l'amor de mare, recorre al que moralment no està clar que sigui bó, però que creu que li pot funcionar i salvar-li la filla.

Les bruixes, a més, van jugar un paper en la política: no era extrany que els senyors hi recorréssin per llançar maleficis als seus contrincants. Per això, entre altres motius, van aconseguir sobreviure a les muntanyes i en llocs amagats, on el senyors sabien que hi eren, però que en una mena de pacte tàcit no hi anaven a buscar-les.

Hug Roger a Santa Coloma de Farners

2008-01-20T20:41:00.000+01:00

Tot i que 'El retorn d'Hug Roger' transcorre en la seva part més important al Pallars, la llavor de bona part d'una de les trames narratives té el seu origen al castell de Farners, on el comte coneix l’ Estel, la recull i se l’emporta amb ell a Barcelona. Més tard, l’Estel farà de serventa del castell de València d’Àneu i acabarà essent l’amant del comte. La relació, però, no s’aturarà pas aquí. Des d’un inici, una tènue ombra fa suposar que l’Estel és una filla il.legítima del comte, cosa que la novel.la no desvetlla fins a un desenllaç, fidel a la Història..

Aquesta ubicació de l’encontre dels futurs amants al castell de Farners té una clara justificació històrica ja que en la fortalesa s’hi havien refugiat diverses vegades els pagesos (els remences) que Hug Roger perseguia en nom de la noblesa de la Generalitat. El castell de Farners havia estat un lloc clau durant tota l’ Edat mitjana. Un document del s. XI de Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, el cita com a antiga fortalesa. Per tant, cal suposar, com diu Millàs i Vallicrosa, que ja existeix durant els anys 900 o potser abans. El castell fou, alhora, un nus de vigilància entre les planes de l’actual Selva i els camins que s’enfilen cap a Vic.

L’estada de soldats i de gent diversa al castell està comprovada en escreix en dues situacions històriques: La dels remences, ben datada documentalment, i la dels soldats de Felip Vè durant la Guerra de successió, del 1.714. Aquesta darrera dada és recent i procedeix de l’excavació que, durant els anys 1990, Josep M. Llorens, del servei d’arqueologia de Girona, efectuà al castell, on hi trobà monedes borbòniques i estelles de mobles de l’època.

La novel.la històrica

2008-01-17T22:34:00.000+01:00

Una de les preguntes que més vegades m'han fet és per què he dedicat bona part de la meva trajectòria com a escriptora a la novel.la històrica.

De fet, fa anys que duia de cap fer “El falcó del comte” i “El corpus de sang”. Quan feia filologia, vaig estudiar unes quantes assignatures d’Història. En llegir Pierre Bonnassie en l’obra “Catalunya mil anys enrere”, en què s’explica el naixement embrionari de Catalunya, vaig saber que algun dia de tot aquell material en faria una novel.la. Quant al “Corpus de sang”, la base de la novel.la és la Història de Santa Coloma de Farners escrita per l’Historiador Millàs i Vallicrosa. Tot llegint-la, es gestà un dels personatges principals, la Munda, una pagesa que s’enamora d’un soldat castellà que té refugiat.

No tenia cap intenció de seguir amb la novel.la històrica, fins que vaig ensopegar amb el tràgic personatge del Comte Hug Roger III de Pallars.

Ara, ja hi he trobat el gust. La novel.la històrica és, des del meu punt de vista d'autora, un exercici de control de les paraules i els fets. Aquest tipus de narració t'imposa uns determinats límits, com ara la necessitat de no trair una veritat històrica que és la que és, i que l'autor no pot canviar en virtut de les seves necessitats creatives. En aquest ambient, la destresa de l'autor ha de ser màxima perquè, tot i els límits, es produeixi un producte literari digne. De fet, en “El retorn d’Hug Roger” el tema del procés de creació d’una novel.la històrica forma part d’un dels aspectes importants.

El camí que he trobat passa per convertir en literari el personatge històric. És a dir, en tractar-lo com a ésser de ficció i, al mateix temps, narrar-ne la història de manera també literària.

La novel.la històrica, a més, connecta l'autor i el present amb un dels poders més rellevants de la literatura: el fet de crear o d’enderrocar mites. Les narracions històriques permeten descobrir, desenterrar, treballar i treure a la llum fets i personatges que potser han condicionat la nostra història col.lectiva i no en sabem res.