diumenge, 13 d’abril de 2008

Juny, de Shi Tao

Mai de la vida

aconseguiré esquivar el juny.

Juny: se mhi va morir el cor

i se mhi va morir el poema,

també lestimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador mesqueixa la pell

i revela labast veritable de la ferida.

Juny: el peix sen va del mar de sang,

neda cap a una altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

darribar a mans dels morts.


Traducció del xinès: Manel Ollé

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El que passa amb la Xina és una vergonya! com pot ser que els governs no facin res? com pot ser que el coi de COI no faci res?
Els catalans ens hauríem d'alçar! fa tres cents anys ens va tocar passar pel mateix adreçador!

M. M. (Visca la terra!)

Anònim ha dit...

Aquest poema el fa córrer la Campanya organitzada pel PEN Internacional, associació d'escriptors. Un vessant molt important del PEN Internacional i del PEN català consisteix en la lluita contra els perseguits a causa de la paraula.
És per això que aquest poema itinera pel món paral.lelament a la flama olímpica i s'edita en diversos llocs on el PEN i té representació.
Ha estat traduït a 60 llengües diferents, entre les quals hi ha la nostra.
El símbols són prou importants per a fer entendre els fets. Shi Tao està tancat a la presó en una condemna de 10 anys, per haver enviat un mail de "propaganda contra la Xina".
El poema el va fer arran dels fets de Taiamen.
Difícilment podran empresonar la paraula. S'escapa autònoma a través de reixes, murs, opressors.

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

Anònim ha dit...

No em va semblar que els mitjans de comunicació no escrits poséssin massa ènfasi en la campanya, no? crec que tenim una actitut massa tímida envers assumptes que ens toquen més del que ens pensem...
enfi, m'alegro d'haver vist el poema a la teva web, Assumpció!

Miquel

Anònim ha dit...

No és pas només als països que podem assenyalar amb el dit on hi ha sensura.
Aquí matei, nosaltres mateixos tenim un setè -o vuitè- sentit que fa que ens autosenseurem. Això sense comptar amb les trucades secretes que rep la premsa.
Serem alguna vegada lliures?
FARNERS