Actualització: He llegit, en El Punt del 31 d'octubre, la tribuna d'Assumpció Cantalozella, titulada "El Halloween i la carabassa de fer por". No sé de quina comarca deu ser l'autora, però explica com a tradició catalana, d'origen celta, pròpia de Tots Sants el buidar una carabassa, fer-li ulls i boca, ficar-hi una espelma i lligar-la a la part superior d'un pal per passejar-la. Per tant, en adoptar un costum suposadament americà allò que estem fent és recuperar un de nostrà que ja s'havia perdut. Cantalozella proposa que "[s]iguem capaços de fer la volta a la còpia dels americans i instaurem «la festa de la gran carbassa» –que tant apassionava en Linus dels Pinuts– com una festa que ens recorda que aquí també, com a Galícia, la Bretanya francesa, Irlanda, Escòcia, una vegada van viure-hi una gent que ens deixaren alguns costums i una mica de llengua."
Enviat per Mercè Piqueras a 13:40
Etiquetes de comentaris: reflexions personals
divendres, octubre 31, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
¡Hola Assumpció!:
Sobre el teu llibre vull remarcar que el trobo molt interessants des del punt de vista Històric, polític i cultural .També des del mòdus de vida i costums, però em crida molt l’estil de descripció quasi fotogràfica que apliques als teus llibres. Sempre m’ha fascinat, a través d'ells em puc arribar sentir dins dels seus boscos, amenaçada per les seves frondositats. Felicitats. Un petó
Estic molt interessada en saber quelcom mes sobre les tradicions Nadalenques, concretament sobre el tió, tinc coneixement sobre llegendes, però no sobre la part de procedència històrica i cultural. Et fa res de dir-me’n quelcom.
Merci.... CATI
M'ha passat de vegades de trobar tradicions que semblaven pròpies i gairebé exclusives d'un lloc i que no és pas així. Potser perquè molts costums populars tenen un origen antiquíssim i molts dels que pensem que són d'origen cristià han estat adaptats de costums pagans o de religions anteriors al cristianisme.
Per exemple, jo sempre havia pensat que el costum de l'ou com balla per Corpus era català (fins i tot barceloní) i un amic italià em va explicar que hi ha una ciutat del nord d'Italia (no recordo si és Brescia o Bergamo) que també ho fan.
Publica un comentari a l'entrada