No podeu imaginar-vos com va ser la manifestació. Érem més de 10000 i la policia ho confirmà, al final del recorregut, com ho feren les agències de premsa. Els 3000 era una estimació de l'inici.
Tot el centre de Brussel.les era ple de catalans-es. Els cambrers ja ens deien "adéu", en català. Allà saben molt bé de què va tot això, ja que Brussel.les és la capital de Flandes. La sociologia a nivell de carrer és com la de Barcelona. Sents que els particulars parlen els uns flamenc i els altres francès. Als bars i restaurants et reben en francès. Molts d'aquests establiments són duts per estrangers, turcs, italians, magrebins, etc. Per assemblar-se del tot a Barcelona només hi faltaven els "guiris". Bé, els catalans fèiem de "guiris".
A la manifestació, tots apinyats, amb una seriositat i civilitat increïbles. Hi havia nens, joves, mitjana edat, grans i vells.
Era un somni. Com si fossis dins la Catalunya imaginada.
Les consignes més corejades eren les de les pancartes:
"Volem un estat català", en català i anglès.
Obria la comitiva en Canela, en Junqueres , la Feliu i més gent de la Plataforma pel dret a decidir i associacions diverses.
Tot seguit, s'estenia una gran senyera quadrada amb l'estel.lada roja, sostinguda per unes 40 persones. Darrere hi anava un nen amb la senyera i barretina, tot seguit, i deixant un espai, veníem nosaltres, sostenint la pancarta catalana. "Nosaltres" vull dir els delegats, que hem pencat molt i molt.
Cants: l'estaca, els segadors...
Crits: We want a catalan state, Volem un estat català, Catalunya no és Espanya, Catalonia is not Spain, in-inde- independencia.
Vam ser tant i tant catalanets. Dignes, seriosos, disciplinats. Cap incident. Se'ns uniren flamencs, delegacions d'Irlanda, d'Escòcia, de Gales, etc. Alguna Ikurriña. Des dels balcons ens fotografiaven. Devia ser fantàstica, la vista des de dalt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Hola, Assumpció!
En un principi jo també havia d'anar, però degut al treball i a que divendres havia de participar en una conferència sobre el Vila-real CF no vaig poder desplaçar-me. Llastima!
De totes formes estic al corrent del que comentes pels companys i companyes valencians que si van poder assistir. Havia d'anar amb la delegació d'Acció Cultural del País Valencià que, de fet, m'han corroborat que tot plegat ha sigut una gran experiència.
Ara només cal esperar que els polítics d'aquest Estat en el que ens ha tocat viure ens escolten i no ens censuren de nou, com estan fent amb el cas de TV3 al País Valencià.
En fi, almenys continuarem lluitant amb energia pel nostre país!
Publica un comentari a l'entrada