Les bruixes del Pallars

M'agradaria saber si encara hi ha algú que practiqui la bruixeria al Pallars... pel que he pogut anar investigant, aquesta comarca va ser durant molts segles un dels punts de la nostra geografia on aquesta mena d'activitats.

Els rituals que he pogut llegir que feien devíen ser espectaculars per l'època, i en ells s'hi pot percebre clarament una influència directa que prové dels rituals orgiàstics que ja els grecs feien en honor a Dionís o Orfeu, on els conceptes de classe, posició o jerarquia eren abandonats i tothom es llançava desenfrenadament a una activitat que anava més enllà de l'hedonisme amb què ens ho mirem des del segle XXI. Per a ells allò era la connexió directa amb una esfera que estava per sobre de l'ésser humà, era el camí d'accés a un món tan ocult com real. Una bona prova d'això nés que, tot just començada la novel.la, Guiula recorre al boc de Biterna com a últim recurs, quan ja fins i tot les oracions i els remeis tradicionals li fallen. Aleshores, amb tota la bona intenció de l'amor de mare, recorre al que moralment no està clar que sigui bó, però que creu que li pot funcionar i salvar-li la filla.

Les bruixes, a més, van jugar un paper en la política: no era extrany que els senyors hi recorréssin per llançar maleficis als seus contrincants. Per això, entre altres motius, van aconseguir sobreviure a les muntanyes i en llocs amagats, on el senyors sabien que hi eren, però que en una mena de pacte tàcit no hi anaven a buscar-les.

Hug Roger a Santa Coloma de Farners

Tot i que 'El retorn d'Hug Roger' transcorre en la seva part més important al Pallars, la llavor de bona part d'una de les trames narratives té el seu origen al castell de Farners, on el comte coneix l’ Estel, la recull i se l’emporta amb ell a Barcelona. Més tard, l’Estel farà de serventa del castell de València d’Àneu i acabarà essent l’amant del comte. La relació, però, no s’aturarà pas aquí. Des d’un inici, una tènue ombra fa suposar que l’Estel és una filla il.legítima del comte, cosa que la novel.la no desvetlla fins a un desenllaç, fidel a la Història..

Aquesta ubicació de l’encontre dels futurs amants al castell de Farners té una clara justificació històrica ja que en la fortalesa s’hi havien refugiat diverses vegades els pagesos (els remences) que Hug Roger perseguia en nom de la noblesa de la Generalitat. El castell de Farners havia estat un lloc clau durant tota l’ Edat mitjana. Un document del s. XI de Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, el cita com a antiga fortalesa. Per tant, cal suposar, com diu Millàs i Vallicrosa, que ja existeix durant els anys 900 o potser abans. El castell fou, alhora, un nus de vigilància entre les planes de l’actual Selva i els camins que s’enfilen cap a Vic.

L’estada de soldats i de gent diversa al castell està comprovada en escreix en dues situacions històriques: La dels remences, ben datada documentalment, i la dels soldats de Felip Vè durant la Guerra de successió, del 1.714. Aquesta darrera dada és recent i procedeix de l’excavació que, durant els anys 1990, Josep M. Llorens, del servei d’arqueologia de Girona, efectuà al castell, on hi trobà monedes borbòniques i estelles de mobles de l’època.

La novel.la històrica

Una de les preguntes que més vegades m'han fet és per què he dedicat bona part de la meva trajectòria com a escriptora a la novel.la històrica.

De fet, fa anys que duia de cap fer “El falcó del comte” i “El corpus de sang”. Quan feia filologia, vaig estudiar unes quantes assignatures d’Història. En llegir Pierre Bonnassie en l’obra “Catalunya mil anys enrere”, en què s’explica el naixement embrionari de Catalunya, vaig saber que algun dia de tot aquell material en faria una novel.la. Quant al “Corpus de sang”, la base de la novel.la és la Història de Santa Coloma de Farners escrita per l’Historiador Millàs i Vallicrosa. Tot llegint-la, es gestà un dels personatges principals, la Munda, una pagesa que s’enamora d’un soldat castellà que té refugiat.

No tenia cap intenció de seguir amb la novel.la històrica, fins que vaig ensopegar amb el tràgic personatge del Comte Hug Roger III de Pallars.

Ara, ja hi he trobat el gust. La novel.la històrica és, des del meu punt de vista d'autora, un exercici de control de les paraules i els fets. Aquest tipus de narració t'imposa uns determinats límits, com ara la necessitat de no trair una veritat històrica que és la que és, i que l'autor no pot canviar en virtut de les seves necessitats creatives. En aquest ambient, la destresa de l'autor ha de ser màxima perquè, tot i els límits, es produeixi un producte literari digne. De fet, en “El retorn d’Hug Roger” el tema del procés de creació d’una novel.la històrica forma part d’un dels aspectes importants.

El camí que he trobat passa per convertir en literari el personatge històric. És a dir, en tractar-lo com a ésser de ficció i, al mateix temps, narrar-ne la història de manera també literària.

La novel.la històrica, a més, connecta l'autor i el present amb un dels poders més rellevants de la literatura: el fet de crear o d’enderrocar mites. Les narracions històriques permeten descobrir, desenterrar, treballar i treure a la llum fets i personatges que potser han condicionat la nostra història col.lectiva i no en sabem res.