Hug Roger a Santa Coloma de Farners

Tot i que 'El retorn d'Hug Roger' transcorre en la seva part més important al Pallars, la llavor de bona part d'una de les trames narratives té el seu origen al castell de Farners, on el comte coneix l’ Estel, la recull i se l’emporta amb ell a Barcelona. Més tard, l’Estel farà de serventa del castell de València d’Àneu i acabarà essent l’amant del comte. La relació, però, no s’aturarà pas aquí. Des d’un inici, una tènue ombra fa suposar que l’Estel és una filla il.legítima del comte, cosa que la novel.la no desvetlla fins a un desenllaç, fidel a la Història..

Aquesta ubicació de l’encontre dels futurs amants al castell de Farners té una clara justificació històrica ja que en la fortalesa s’hi havien refugiat diverses vegades els pagesos (els remences) que Hug Roger perseguia en nom de la noblesa de la Generalitat. El castell de Farners havia estat un lloc clau durant tota l’ Edat mitjana. Un document del s. XI de Ramon Berenguer I i la seva muller, Almodis de la Marca, el cita com a antiga fortalesa. Per tant, cal suposar, com diu Millàs i Vallicrosa, que ja existeix durant els anys 900 o potser abans. El castell fou, alhora, un nus de vigilància entre les planes de l’actual Selva i els camins que s’enfilen cap a Vic.

L’estada de soldats i de gent diversa al castell està comprovada en escreix en dues situacions històriques: La dels remences, ben datada documentalment, i la dels soldats de Felip Vè durant la Guerra de successió, del 1.714. Aquesta darrera dada és recent i procedeix de l’excavació que, durant els anys 1990, Josep M. Llorens, del servei d’arqueologia de Girona, efectuà al castell, on hi trobà monedes borbòniques i estelles de mobles de l’època.