divendres, 29 de febrer de 2008

Reviu d'El Retorn d'Hug Roger' a 'Nou Cicle' (www.noucicle.org)

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA


El comte Hug Roger III té una autèntica àuria de misteri i llegenda al seu voltant. Va ser un dels principals líders en la Guerra Civil que va enfrontar la Generalitat de Catalunya i el rei Joan II a la segona meitat del segle XV i, en arribar a les Capitulacions de Pedralbes, va quedar-ne exclòs per decisió real i per tant continuava en guerra.

En aquests moments, i refugiat al seu comtat, Hug Roger va intentar recuperar les seves terres amb el somni de crear un estat pirinenc a partir del seu Comtat del Pallars Sobirà. Va continuar la lluita amb Ferran II fins que va ser desposseït dels sues dominis i enviat a l’exili, per acabar morint empresonat al Castell de Xàtiva.

Aquesta novel·la és una recreació de la seva tornada al Pallars, un cop acabada la Guerra Civil, amb la intenció de recuperar tots aquells territoris que li havien estat confiscats mentre es trobava a Barcelona, dirigint les operacions militars de la Generalitat de Catalunya. Simultàniament s’explica la història dels robatoris d’unes cartes escrites per Hug Roger el dia de la inauguració d’una exposició al Museu d’Història de Catalunya… cartes d’Hug Roger escrites des de l’exili a la seva dona.

Aquest fet portarà al narrador a traslladar-se al Pallars , d’aquesta forma, implicar-se en la reconstrucció que està realitzant de la figura del comte dins de la novel·la que està escrivint (sí, és la novel·la d’un escriptor que escriu una novel·la).

De la contraportada

Hug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l’últim comte del Pallars en un marc històric tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L’anomenat “Senyor de les muntanyes” va ser un d’aquests nobles que la història ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger de ser la causa principal que Catalunya rodolés pel desordre i la guerra; en canvi, altres el veuen com un home d’honor i un defensor de les llibertats del país. Fou l’únic noble català que Joan II no va perdonar a la Capitulació de Pedralbes, raó per la qual es va retirar al Pallars i va plantejar-se la creació d’un estat independent al cor dels Pirineus. La novel·la ens acosta als clarobscurs d’aquest personatge, barrejant amors i desamors, episodis de bruixeria i el robatori, en els nostres dies, d’uns documents relacionats amb el personatge.