Deixem de part el concepte del romanticisme de terra / pàtria. Actualment quan parlem de territori i nació, volem dir alguna cosa molt concreta. No estem fent essencialisme ni abstracció, sinó que ens referim a la nació entesa com tot el territori on s'ha realitzat un determinat assentament humà, en aquest cas, el nostre. Aquest territori té per a la població que hi habita una importància primària. Seran les característiques ambientals, físiques, estètiques del territori les que condicionaran la vida de les persones, les faran més o menys sanes, equilibrades psíquicament. Més o menys felices, al cap i a la fi. Els ímputs que un individu rep generen una resposta. És, per tant, cert que si vius en un territori equilibrat tens més garanties de felicitat que si et trobes immers dins un desgavell de ciment, vies de tren, torres elèctriques.
Doncs, no es pot parlar de nacionalisme ni amor a un país si menystens el seu territori. El país el formen la gent i vulnerar els drets naturals i primaris de la gent és vulnerar el país.
Hem de lluirtar aferrissadament per a què ningú en nom de res ens robi aquest dret. Serem insensats si amb el pretext d'una determinada comoditat destruïm l'equilibri del nostre territori. Com ho serem si destruïm l'equilibri de la terra entesa com a planeta.
Els nostres polítics han de prendre consciència urgentment que no és cap frivolitat trinxar el territori de dalt a baix. Que cometen un error, sovint irreversible, si fan només una cultura de la ciutat, reservant molts espais verds, pulmons al mig del ciment. L'entorn urbà natural també és ciutat. Cap paradís de ciment amb una naturalesa entesa com a jardineria urbana no podrà mai escapar-se de la influència del territori, que salta fronteres de cinturons per a influir sense miraments els ciutadans.
Els nostres polítics han de ser conscients que governen un tot complex, no només uns espais convertits en disseny. Governen la gent que es dedica al camp, els ramaders, els qui viuen encastats a les variades valls de Catalunya. No poden encarregar a l'arquitecte de moda un edifici singular incontrovertible mentre deixen de banda el país de més enllà permetent que es converteixi en una xarxa de serveis abominable que va destrossant de mica en mica el territori no estrictament urbà.
La línia de molt alta tensió, la MAT, entra de ple dins aquests conceptes. No es pot vulnerar la terra encara conservada en nom de l'electricitat, menys encara quan hi ha alternatives, la més immediata de les quals consisteix en soterraments.
Que comencin a pensar en alternatives als recursos tradicionals menys agressives. Que lesprojectin ja, ara mateix. Que no es trobin que quan arriba la sequera no estem a punt per anar a trobar els camins de l'aigua.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola a totes i tots!
estic d'acord en el fet fonamental que estem destruïnt el territori avui com si demà n'haguéssim de tenir un de nou, cosa que sabem positivament que no serà així, i que el llegat que deixarem als nostres fills serà un planeta assecat, desequilibrat, mal repartit, governat per una societat injusta que tendeix encara més a la injustícia, i que els apropa a l'extinció més del que hauria... en fi, que ens estem cobrint de glòria!
Cal que lluitem! cadascú des de la seva responsabilitat (com dèia Foucault), però no ens podem permetre ciutadans mirant-s'ho perla tele. Hem de sortir als carrers!
Endavant!
M. Surroca
Hola Assumpta,
felicitats pel discurs d'ahir a la mani contra la MAT. Realment hem de començar a pensar que el progrés no ens acompanyarà sempre... o almenys no en els termes en què el vivim avui en dia... hi hem de pensar!
Quim Rabaionet
Hem de prendre les riendes del nostre destí... la ciutadania ha de recuperar el control sobre decisions tan trascendentals com les que els polítics prenen per nosaltres. Estic fart de combregar amb rodes de molí... Què en penseu?
Miquel
Gràcies Quim. És tan important que no acabem de destruir el territori!
ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA
Jo vaig ser a l'acte contra la MAT i he de dir que una empresa no es pot saltar un poble d'aquesta manera!
La pregunta que em faig pot semblar retòrica, però m'agradaria pensar que en algun moment deixarà de ser-ho... què podem fer per salvar el territori? què podem fer per salvar-nos?
Enhorabaona!
Elisa D.
Al tram Santa Llogaia-Baixàs, és a dir, de l'Empordà a Catalunya Nord, existeix un compromís de soterrament. La causa és clara. Els polítics del "Midi" francès s'han plantat davant de París i han fet molta força. El dia de la manifestació de Girona, en el moment dels parlaments, les dues plataformes de mobilització, la de Catalunya nord i la del Principat, eren davant de tot. La pancarta de Catalunya Nord la sostenien els polítics de la zona, que es feien notar per la cinta de càrrec públic que duien. També hi havia algun polític d'aquí, sobretot algun alcalde, com per exemple en Toni Solà de Santa Coloma de Farners. Però eren casos esporàdics.
Si aconseguíssim que la Generalitat obligués REDESA a soterrar, alguna cosa en trauríem.
ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA
Publica un comentari a l'entrada