nació i territori

Deixem de part el concepte del romanticisme de terra / pàtria. Actualment quan parlem de territori i nació, volem dir alguna cosa molt concreta. No estem fent essencialisme ni abstracció, sinó que ens referim a la nació entesa com tot el territori on s'ha realitzat un determinat assentament humà, en aquest cas, el nostre. Aquest territori té per a la població que hi habita una importància primària. Seran les característiques ambientals, físiques, estètiques del territori les que condicionaran la vida de les persones, les faran més o menys sanes, equilibrades psíquicament. Més o menys felices, al cap i a la fi. Els ímputs que un individu rep generen una resposta. És, per tant, cert que si vius en un territori equilibrat tens més garanties de felicitat que si et trobes immers dins un desgavell de ciment, vies de tren, torres elèctriques.
Doncs, no es pot parlar de nacionalisme ni amor a un país si menystens el seu territori. El país el formen la gent i vulnerar els drets naturals i primaris de la gent és vulnerar el país.

Hem de lluirtar aferrissadament per a què ningú en nom de res ens robi aquest dret. Serem insensats si amb el pretext d'una determinada comoditat destruïm l'equilibri del nostre territori. Com ho serem si destruïm l'equilibri de la terra entesa com a planeta.

Els nostres polítics han de prendre consciència urgentment que no és cap frivolitat trinxar el territori de dalt a baix. Que cometen un error, sovint irreversible, si fan només una cultura de la ciutat, reservant molts espais verds, pulmons al mig del ciment. L'entorn urbà natural també és ciutat. Cap paradís de ciment amb una naturalesa entesa com a jardineria urbana no podrà mai escapar-se de la influència del territori, que salta fronteres de cinturons per a influir sense miraments els ciutadans.

Els nostres polítics han de ser conscients que governen un tot complex, no només uns espais convertits en disseny. Governen la gent que es dedica al camp, els ramaders, els qui viuen encastats a les variades valls de Catalunya. No poden encarregar a l'arquitecte de moda un edifici singular incontrovertible mentre deixen de banda el país de més enllà permetent que es converteixi en una xarxa de serveis abominable que va destrossant de mica en mica el territori no estrictament urbà.

La línia de molt alta tensió, la MAT, entra de ple dins aquests conceptes. No es pot vulnerar la terra encara conservada en nom de l'electricitat, menys encara quan hi ha alternatives, la més immediata de les quals consisteix en soterraments.

Que comencin a pensar en alternatives als recursos tradicionals menys agressives. Que lesprojectin ja, ara mateix. Que no es trobin que quan arriba la sequera no estem a punt per anar a trobar els camins de l'aigua.