Reviu a Serra d'Or (a través de l'enllaç de 'El violinista celest')

Hug Roger segons Assumpció Cantalozella.

xrtrigo | enllaç permanent | dimarts, 22 de gener de 2008 | 09:58h

Les novel·les històriques, passin o no una època de gran interès mediàtic, sempre tenen lectors entusiastes que esperen amb ansietat la darrera proposta. Però sovint no arriben a tenir la qualitat i l’ambició necessàries per entrar dins del que podríem anomenar com a Literatura amb majúscules. És per això que els autors capaços d’anar més enllà dels tòpics i d’assolir un llenguatge creïble pel lector contemporani destaquen de les novel·les més comercials d’aquest gènere.

És el cas de l’escriptora gironina Assumpció Cantalozella que, amb un ritme de publicacions pausat i uns temes molt ben escollits, ocupa des de fa anys un lloc de privilegi entre els autors que conreen la novel·la històrica. Així, després de la notable El falcó del comte, va publicar Corpus de sang i ara dóna un altre pas en la seva trajectòria amb El retorn d’Hug Roger...

Si atenem el que ens diu la web del Museu d’Història de Catalunya, Hug Roger III “fou testimoni i protagonista destacadíssim d’un dels períodes més determinants de la història de Catalunya: el segle XV, una època a cavall entre el món medieval i el Renaixement, una època de canvis i transformacions vers l’establiment de l’Estat modern.“ Assumpció Cantalozella desgrana amb passió el personatge a través d’una escriptura que sap barrejar amb encert raons històriques amb humanes, a més de retratar l’època amb un llenguatge directe i efectiu no exempt per moments d’un lirisme moderat que ajuda a elevar la seva proposta per sobre d’altres menys reeixides.
Però El retorn d’Hug Roger té altres característiques que esdevenen fonamentals en la seva capacitat per atraure el lector. D’una banda, la inclusió d’una trama paral·lela que té lloc en l’actualitat i que ajuda el lector a introduir-se en una època tan llunyana. En aquest sentit, sembla que aquest tipus de novel·les adquireixen un major interès quan la trama pròpiament històrica ve acompanyada per alguna peripècia que ens ajudi a visualitzar el passat des del present. Cantalozella sap harmonitzar les dues escriptures i atorgar-les un registre diferent i atractiu. Estem doncs davant d’un llibre de doble interès per al lector, pel retrat i la investigació d’un retall de la nostra història no gaire freqüentat i per l’ambició de l’autora a l’hora de convertir el passat en una narració que es correspon amb els paràmetres moderns del llenguatge novel·lesc.
________________________________
Assumpció Cantalozella, El retorn d’Hug Roger,
Barcelona, Proa, 2007, 324 p. (Publicat a Serra d’Or)

Reviu d'El Retorn d'Hug Roger' a 'Nou Cicle' (www.noucicle.org)

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

El comte Hug Roger III té una autèntica àuria de misteri i llegenda al seu voltant. Va ser un dels principals líders en la Guerra Civil que va enfrontar la Generalitat de Catalunya i el rei Joan II a la segona meitat del segle XV i, en arribar a les Capitulacions de Pedralbes, va quedar-ne exclòs per decisió real i per tant continuava en guerra. En aquests moments, i refugiat al seu comtat, Hug Roger va intentar recuperar les seves terres amb el somni de crear un estat pirinenc a partir del seu Comtat del Pallars Sobirà. Va continuar la lluita amb Ferran II fins que va ser desposseït dels sues dominis i enviat a l’exili, per acabar morint empresonat al Castell de Xàtiva. Aquesta novel·la és una recreació de la seva tornada al Pallars, un cop acabada la Guerra Civil, amb la intenció de recuperar tots aquells territoris que li havien estat confiscats mentre es trobava a Barcelona, dirigint les operacions militars de la Generalitat de Catalunya. Simultàniament s’explica la història dels robatoris d’unes cartes escrites per Hug Roger el dia de la inauguració d’una exposició al Museu d’Història de Catalunya… cartes d’Hug Roger escrites des de l’exili a la seva dona. Aquest fet portarà al narrador a traslladar-se al Pallars , d’aquesta forma, implicar-se en la reconstrucció que està realitzant de la figura del comte dins de la novel·la que està escrivint (sí, és la novel·la d’un escriptor que escriu una novel·la). De la contraportada Hug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l’últim comte del Pallars en un marc històric tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L’anomenat “Senyor de les muntanyes” va ser un d’aquests nobles que la història ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger de ser la causa principal que Catalunya rodolés pel desordre i la guerra; en canvi, altres el veuen com un home d’honor i un defensor de les llibertats del país. Fou l’únic noble català que Joan II no va perdonar a la Capitulació de Pedralbes, raó per la qual es va retirar al Pallars i va plantejar-se la creació d’un estat independent al cor dels Pirineus. La novel·la ens acosta als clarobscurs d’aquest personatge, barrejant amors i desamors, episodis de bruixeria i el robatori, en els nostres dies, d’uns documents relacionats amb el personatge.

El Consell del Pallars

A l'edat mitjana el que ara coneixem com a Principat era un estat —salvant les distàncies amb els estats moderns— on s’hi produí el feudalisme en tota la seva extensió. Pierre Bonnassie i Jacques Debuy ens expliquen com el model del sistema de producció feudal és dóna a Normandia, Llombardia i Catalunya.

Hi havia llocs del Principat on aquest sistema era frenat per constitucions i privilegis obtinguts dels nobles. A través de la novel.la es pot constatar com el Pallars era una zona d’aquestes. Disposava de Consell de les valls, semblant al sistema de les ciutats catalanes, com és el cas de Barcelona amb el conegut Consell de Cent. Un altre organisme eren les Corts. Aquesta organització confereix una certa independència al Pallars i sotmet el comte al poder de la població.

Durant els anys 1480-1484, bona part de la tensió entre el Principat i un Pallars que desitja la independència total és deguda al mals tractes a què fou sotmès el seu comte Hug Roger III. Aquests fets violents han estat una de les històries al voltant de les quals gira la novel.la de l'Hug Roger, tot i que hi té una capdal importància la vida quotidiana de la gent que vivia dins les valls, amb els costums i supersticions.

És en aquest punt on la novel.la històrica juga també un paper diferenciat respecte els altres gèneres literaris. El seu poder de divulgació de coneixements històrics és immens si hi són tractats amb respecte. Acosta més la població no especialitzada en Història als tractats canònics.

Vestir la Història de novel.la no és necessàriament un exercici que porti a la manca de rigor i , en canvi, el llenguatge literari i tots els elements utilitzats per a una bona trama poden fer assequible d’una manera molt interessant fets cabdals per a saber qui som.