comentari a l'edició electrònica que recull l' AVUI

La desaparició de Pasqual Maragall de la presidència ha estat una gran pèrdua per Catalunya. Maragall tenia una teoria del país basada en coneixements històrico-culturals indiscutibles: Sempre que parlava dels seus projectes polítics com a president, dissenyava uns espais que formen part de la més antiga tradició cultural, política, econòmica i lingüística. Molts socialistes catalans vam estripar el carnet en la defenestració del nostre president. assumpció cantalozella. escriptora
a. cantalozella 28.11.2008, 11:41
En el meu cas, he seguit i segueixo en unes plataformes paral.leles del PSC, amb l'intent de reforçar les posicions més sensibles a Catalunya com a nació. La darrera vessada: no admetre en el congrés un grup parlamentari propi al parlament de l'estat. Potser encara hi podem fer alguna cosa per tal de trobar el lloc polític pels que ens confessem socialistes i sobiranistes.

Justícia pels republicans!

La impossibilitat de fer taula rasa en el tema de la guerra de l'estat espanyol, que seguí l’alçament del general Francisco Franco contra la república, ens duu a un carreró sense sortida, amb la carència d'una informació històrica ponderada i objectiva, d’una part, i amb un acte de justícia pendent, per l’altra. (l'article sencer serà a El Punt un d'aquests dies a Tribuna)

Assumpció Cantalozella ha dit...
Bona tarda, Anna.
Gràcies pel teu comentari.
No puc dir-te quina acollida de lectors ha tingut "El retorn d'Hug Roger" al Pallars. Ara bé, tant el Consell Cultural de les valls d'Àneu com el Consell Comarcal del Pallars Sobirà l'han introduït a la seva pàgina i van fer-ne dues presentacions.


Els diaris de Lleida i del Pallars en van parlar. També els principals diaris catalans i, curiosament, un de Valladolid. Però el que més em plau és que molta gent "d'aquí baix" ha comprat el llibre, i, sobretot, he rebut molts ímputs de lectors que amb el llibre han descobert l'Hug Roger, personatge que he acabat estimant profundament.

T'he de dir que, seguint les seves passes pels senders pallaresos, he fet del Pallars la meva segona terra. assumpció cantalozella

22 / novembre / 2008 16:42

"El Halloween i la carabassa de fer por".

Actualització: He llegit, en El Punt del 31 d'octubre, la tribuna d'Assumpció Cantalozella, titulada "El Halloween i la carabassa de fer por". No sé de quina comarca deu ser l'autora, però explica com a tradició catalana, d'origen celta, pròpia de Tots Sants el buidar una carabassa, fer-li ulls i boca, ficar-hi una espelma i lligar-la a la part superior d'un pal per passejar-la. Per tant, en adoptar un costum suposadament americà allò que estem fent és recuperar un de nostrà que ja s'havia perdut. Cantalozella proposa que "[s]iguem capaços de fer la volta a la còpia dels americans i instaurem «la festa de la gran carbassa» –que tant apassionava en Linus dels Pinuts– com una festa que ens recorda que aquí també, com a Galícia, la Bretanya francesa, Irlanda, Escòcia, una vegada van viure-hi una gent que ens deixaren alguns costums i una mica de llengua."
Enviat per Mercè Piqueras a 13:40
Etiquetes de comentaris: reflexions personals
divendres, octubre 31, 2008

Dones de Caldes- Contra la violència de gènere

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

TAULA RODONA

LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I LA SEVA PREVENCIÓ

Participaran: una psicòloga, una treballadora social i una advocada.

Posteriorment es llegirà un manifest.

I es finalitzarà amb un pica-pica.

DIA: Dimarts, 25 de novembre de 2008
HORARI: 8 del vespre
LLOC: Casino Municipal


Organitza: Associació DONES PER CALDES i XARXA DE DONES




Amb la col·laboració: l'Ajuntament de Caldes de Malavella

la memòria històrica

La impossibilitat de fer taula rasa en el tema de la guerra civil de l'estat espanyol -1936-39- ens duu a un carreró sense sortida: la carència d'una informació històrica ponderada i objectiva .
Les generacions que van néixer als quaranta i cinquanta i als inicis dels seixanta del segle XX van rebre una visió esbiaxada de les causes, fets i conseqüències del que fou el conflicte contemporani més traumàtic dins la península, i que s'erigí a manera de precedent de la segona guerra mundial-1939-1945-.
La dictadura dels vencedors, personalitzada per Francisco Franco, desencadenà un gran silenci i molt rancor retingut -a part de la intensa repressió franquista que s'entén enllaçada dins el conflicte bàsic.
Les generacions nascudes a partir dels setanta del segle XX han pogut obtenir informació. Però, ha estat una informació mediatitzada pels equilibris de la transició , que tot ho distorsionà. Una transició que encara no ha dit la darrera paraula.

El darrer gest del jutge Garzón, si bé ha fet prendre una certa consciència del greuge no segellat, en trencar-se sobtadament ha acabat de desorientar la població.

Cal obrir un fòrum que dugui a terme la tasca abandonada pel jurista.