dimarts, 26 d’agost del 2008
QUINA SORPRESA ENS RESERVA EL SETEMBRE?
Dos temes importantíssims: la financiació i el pas de la MAT. Quin en serà el desenllaç? L'esperem amb inquietud.
dilluns, 25 d’agost del 2008
COMENTARI DE "EL FALCÓ DEL COMTE"
PUBLICAT PEL PERIODISTA MATEU CIURANA
16/08/2008
Benvolguda Assumpció,
Ahir vespre vaig llegir l’últim capítol de la teva novel.la El falcó del comte.
He passat unes hores magnífiques.
No sóc un entès en literatura. Més aviat sóc un lector força corrent.
Amb tot, goso a dir que es tracta d’una Obra Magna.
No solament per l’original fil argumental i el treballat estudi històric que conté.
Trobo que la prosa i el vocabulari son, per se, un tresor.
L’Almodis i l’Ermessenda formen part, ara més que mai, del meu Olimp privat,
que és ple de dones poderoses i lliures.
La història del naixement de la nostra nació hauria de ser tema habitual en el
dia a dia dels catalans, però…
El teu llibre mereixeria un piló de reedicions. És ben trist que obres més vulgars (...) obtinguin tant de ressò mediàtic i notorietat internacional, fins i tot. Fa molts anys un llibre teu, Sauló, em va descobrir un lloc que forma part de la
meva mitologia privada: Argimont. Fa un parell d’anys, per sant Jordi, vaig llegir
i fer regalar a tot el personal de Progrup (te'n recordes?) el teu Corpus de Sang,
que també em va agradar molt.
No trigaré massa a llegir l’últim.
Com saps fa molts anys que visc amb una artista. Moltes vegades penso que
és molt dur per a les persones que demostreu tanta sensibilitat, circular per un
món tant ple d’ignorància i vulgaritat.
Per cert, he llegit que l’any 2015 serà el mil.lenari del Monestir de Sant Daniel. He
començat a donar voltes a la idea que la Cio faci un monument a N’Ermessenda.
Hauré de començar a buscar el finançament.
Que passis un bon estiu.
Ben cordialment,
Mateu Ciurana
16/08/2008
Benvolguda Assumpció,
Ahir vespre vaig llegir l’últim capítol de la teva novel.la El falcó del comte.
He passat unes hores magnífiques.
No sóc un entès en literatura. Més aviat sóc un lector força corrent.
Amb tot, goso a dir que es tracta d’una Obra Magna.
No solament per l’original fil argumental i el treballat estudi històric que conté.
Trobo que la prosa i el vocabulari son, per se, un tresor.
L’Almodis i l’Ermessenda formen part, ara més que mai, del meu Olimp privat,
que és ple de dones poderoses i lliures.
La història del naixement de la nostra nació hauria de ser tema habitual en el
dia a dia dels catalans, però…
El teu llibre mereixeria un piló de reedicions. És ben trist que obres més vulgars (...) obtinguin tant de ressò mediàtic i notorietat internacional, fins i tot. Fa molts anys un llibre teu, Sauló, em va descobrir un lloc que forma part de la
meva mitologia privada: Argimont. Fa un parell d’anys, per sant Jordi, vaig llegir
i fer regalar a tot el personal de Progrup (te'n recordes?) el teu Corpus de Sang,
que també em va agradar molt.
No trigaré massa a llegir l’últim.
Com saps fa molts anys que visc amb una artista. Moltes vegades penso que
és molt dur per a les persones que demostreu tanta sensibilitat, circular per un
món tant ple d’ignorància i vulgaritat.
Per cert, he llegit que l’any 2015 serà el mil.lenari del Monestir de Sant Daniel. He
començat a donar voltes a la idea que la Cio faci un monument a N’Ermessenda.
Hauré de començar a buscar el finançament.
Que passis un bon estiu.
Ben cordialment,
Mateu Ciurana
COMENTARIS A LA NOVEL.LA EL RETORN D'HUG ROGER I EL FALCÓ DEL COMTE
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres >> (49 llibres disponibles)
agora 2.0: recipes games books music movies&tv theatre materials routes forum who is who?
El retorn d'Hug Roger
Autor/a del llibre: Assumpció Cantalozella
20/05/2008Autor/a de l'aportació: Joan Trabal
opinió
links
els vostres comentaris (2)- afegir un comentari
opinió
Després d’haver fet dues incursions més que reeixides en la novel•la històrica, Assumpció Cantalozella torna a penetrar en la història de Catalunya per oferir-nos una narració literàriament més ambiciosa, amb un plantejament més agosarat, més intimista i, segurament, menys comercial. En aquest llibre, el darrer de l’escriptora de Santa Coloma de Farners, Cantalozella desgrana dues històries paral•leles que es desenrotllen en dos moments històrics completament diferents, una al segle XV i l’altra al segle XXI, però que comparteixen espai, el Pallars, i tenen com a punt de contacte la vida del Comte Hug Roger III de Pallars. En una de les trames ell n’és el protagonista, mentre que en l’altre és el motor de fons d’una trama policíaca i, alhora, d’una reflexió sobre el límits de la novel•la històrica. De fet, aquesta vegada més que purament una narració històrica el que en ofereix Cantalozella son les seves reflexions (amb prou raó de ser després de dues novel•les de caire històric) sobre un gènere literari, reflexions que se’ns presenten il•lustrades amb un exemple pràctic. L’obra és, doncs, magnífica en les seves pretensions i també en la seva arquitectura literària.
Pel que fa a la seva factura, el llibre està prou ben aconseguit: sense arribar a entusiasmar en molts moments enganxa al lector i sempre en suscita l’interès, ja sigui per conèixer l’entrellat de les històries que si expliquen o per seguir el que al meu parer és el més interessant: les reflexions sobre la literatura i sobre certs aspectes del dolor, l’atzar i la fatalitat en la vida humana. No em voldria oblidar d’esmentar que Cantalozella estableix com acció menor ni més ni menys que una relectura en clau pallaresa del mite d’Electra. No està gens malament com a element complementari! De fet, el caràcter tràgic, ben bé a la manera grega, és molt present en l’estructura de la narració, de manera que les morts d’alguns dels personatges es troben ja en potència ja en la seva primera aparició, com endevina de seguida el lector només és qüestió de temps que l’acció ens n’ofereixi la materialització. Però Cantalozella retarda o precipita intencionadament aquests esdeveniments per aconseguir grans efectes literaris que demostren bon ofici, domini de la tensió narrativa i ens regalen moments de gran bellesa estètica i tràgica. El pathos és sense dubte un dels grans ingredients de la mixtura de Cantalozella, juntament amb una manera de tractar la història on prima el contingut psicològic damunt l’acció. En molts moments l’autora se centra molt més en el drama o el goig intern dels personatges més que no pas en allò que els passa. És més interessant saber com ho viuen que el que viuen. És una visió clàssica de la literatura que, ai las, avui en dia no és pas la més estesa i que Cantalozella és capaç de mestrejar fins i tot en l'àmbit de la llengua que modificarà en relació al personatge que pensi o parli. Diguem doncs, que no és pas una obra de tarannà ben comercial, tot i que estigui editat per Proa i en una edició de tapa dura i força cara. De fet, el seu ressò comercial és més aviat escadusser i en treballs se la pot trobar ja a les llibreries.
Quant a les històries a què m’he referit, una és pròpiament la que el lector espera trobar: la vida d’Hug Roger darrer comte de Pallars i un dels grans resistents a la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta trama té la virtut de transportar-nos a un dels moments més foscos de la història catalana: la guerra civil catalana dels segle XV. En concret la història té lloc quan, un cop mort el príncep de Viana i les ambicions pro mediterrànies del regne d’Aragó, acabada la guerra civil i defenestrada la Diputació del General, els Trastàmara enduriran la seva política procastellana, continuaran el procés d’absolutització i acabaran convertint el regne de Catalunya i Aragó en part d’aquesta gran quimera que és el regne únic d’Hispània o Espanya que es materialitzarà en la unió de Ferran II amb Isabel de Castella, una associació que poc més de dos segles després acabarà en la guerra de successió, digne colofó de gairebé un segle d’enfrontaments guerres i tensions entre aquests dos regnes Peninsulars. Davant d’aquesta política del Tràstamara, Hug Roger és un personatge controvertit: per un banda és defensat per la historiografia romàntica com a enaltidor i defensor de l’esperit català (tot i que es va plantejar la creació d’un comtat pallarès independent!) i, per altra banda, és estigmatitzat per ser un home dur, a voltes cruel, i defensor dels interessos (mals usos fins i tot) de la noblesa davant del pagesos de remença. Justament aquesta faceta és el que aprofita l’escriptora per plasmar les seves reflexions entorn de la novel•la històrica i per traçar una intriga policíaca al voltant del robatori d’uns documents que suposadament ofereixen la vertadera imatge d’una figura que pot ser emprada en un sentit o un altre segons interessi. El que es demana l’escriptora és quin dret té l’escriptor a presentar el personatge en un o altre sentit i en funció de quins valors ha d’escollir com el representa literàriament. Així, podem suposar que les reflexions de l’Oleguer son les reflexions de l’Assumpció quan crea les seves novel•les històriques, per bé que ella sap que si no és un assaig millor amanir el pensament amb una trama atractiva, que no són bons temps per a gaire exercicis filosòfics de gaire envolada, i per això construeix el gran cavall de Troia que és la novel•la mitjançant el qual els lectors ens trobem davant un grapat d’interessants reflexions entreteixides amb una història prou amena i una bona munió de capítols d’acció psicològica. En definitiva, una obra que no pot deixar escapar cap persona a qui li agradi aquest gènere, però que segurament pot no interessar a aquells qui no els agradin els gènere històric o els llibres on l’acció no sigui el més destacat.
links
No hi ha enllaços per a aquest llibre
els vostres comentaris (2) - afegir un comentari
més aviat...Autor/a del comentari: Joan - Data: 21/05/2008Home pensa que hi ha tantes lectures com lectors i que tu pots gaudir d'un aspecte del llibre i un altre d'un altre, o, senzillament, interpretar-lo de manera diferent! Hi ha una teoria de la literatura (l'estètica de la recepció) que defensa que la lectura es fa sempre i inevitablement a partir de les lectures anteriors (l'horitzó d'espectatives que es diu) i també de les vivències de cadascú. Això explica lectures diferents (fins i tot d'una mateixa persona mab moments diferents de la vida) i les vàlida totes, sempre que siguin interpretacions raonades i coherents, és clar. I, de fet, això explica la meva lectura: per deformació professional tendeixo a lectures... que no sé com definir! En tot cas, jo t'aconselleria que comencessis per "El falcó del comte" o "Corpus de sang" que són dues novel·les històriques de la Cantalozella que són extraordinàries i més centrades en la història, si tu vols, tot i que ja et dic que es poden llegir de diferents maneres. Te les puc deixar si vols. La primera és molt i molt ben feta, i més trepidant.
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres >> (49 llibres disponibles)
agora 2.0: recipes games books music movies&tv theatre materials routes forum who is who?
El retorn d'Hug Roger
Autor/a del llibre: Assumpció Cantalozella
20/05/2008Autor/a de l'aportació: Joan Trabal
opinió
links
els vostres comentaris (2)- afegir un comentari
opinió
Després d’haver fet dues incursions més que reeixides en la novel•la històrica, Assumpció Cantalozella torna a penetrar en la història de Catalunya per oferir-nos una narració literàriament més ambiciosa, amb un plantejament més agosarat, més intimista i, segurament, menys comercial. En aquest llibre, el darrer de l’escriptora de Santa Coloma de Farners, Cantalozella desgrana dues històries paral•leles que es desenrotllen en dos moments històrics completament diferents, una al segle XV i l’altra al segle XXI, però que comparteixen espai, el Pallars, i tenen com a punt de contacte la vida del Comte Hug Roger III de Pallars. En una de les trames ell n’és el protagonista, mentre que en l’altre és el motor de fons d’una trama policíaca i, alhora, d’una reflexió sobre el límits de la novel•la històrica. De fet, aquesta vegada més que purament una narració històrica el que en ofereix Cantalozella son les seves reflexions (amb prou raó de ser després de dues novel•les de caire històric) sobre un gènere literari, reflexions que se’ns presenten il•lustrades amb un exemple pràctic. L’obra és, doncs, magnífica en les seves pretensions i també en la seva arquitectura literària.
Pel que fa a la seva factura, el llibre està prou ben aconseguit: sense arribar a entusiasmar en molts moments enganxa al lector i sempre en suscita l’interès, ja sigui per conèixer l’entrellat de les històries que si expliquen o per seguir el que al meu parer és el més interessant: les reflexions sobre la literatura i sobre certs aspectes del dolor, l’atzar i la fatalitat en la vida humana. No em voldria oblidar d’esmentar que Cantalozella estableix com acció menor ni més ni menys que una relectura en clau pallaresa del mite d’Electra. No està gens malament com a element complementari! De fet, el caràcter tràgic, ben bé a la manera grega, és molt present en l’estructura de la narració, de manera que les morts d’alguns dels personatges es troben ja en potència ja en la seva primera aparició, com endevina de seguida el lector només és qüestió de temps que l’acció ens n’ofereixi la materialització. Però Cantalozella retarda o precipita intencionadament aquests esdeveniments per aconseguir grans efectes literaris que demostren bon ofici, domini de la tensió narrativa i ens regalen moments de gran bellesa estètica i tràgica. El pathos és sense dubte un dels grans ingredients de la mixtura de Cantalozella, juntament amb una manera de tractar la història on prima el contingut psicològic damunt l’acció. En molts moments l’autora se centra molt més en el drama o el goig intern dels personatges més que no pas en allò que els passa. És més interessant saber com ho viuen que el que viuen. És una visió clàssica de la literatura que, ai las, avui en dia no és pas la més estesa i que Cantalozella és capaç de mestrejar fins i tot en l'àmbit de la llengua que modificarà en relació al personatge que pensi o parli. Diguem doncs, que no és pas una obra de tarannà ben comercial, tot i que estigui editat per Proa i en una edició de tapa dura i força cara. De fet, el seu ressò comercial és més aviat escadusser i en treballs se la pot trobar ja a les llibreries.
Quant a les històries a què m’he referit, una és pròpiament la que el lector espera trobar: la vida d’Hug Roger darrer comte de Pallars i un dels grans resistents a la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquesta trama té la virtut de transportar-nos a un dels moments més foscos de la història catalana: la guerra civil catalana dels segle XV. En concret la història té lloc quan, un cop mort el príncep de Viana i les ambicions pro mediterrànies del regne d’Aragó, acabada la guerra civil i defenestrada la Diputació del General, els Trastàmara enduriran la seva política procastellana, continuaran el procés d’absolutització i acabaran convertint el regne de Catalunya i Aragó en part d’aquesta gran quimera que és el regne únic d’Hispània o Espanya que es materialitzarà en la unió de Ferran II amb Isabel de Castella, una associació que poc més de dos segles després acabarà en la guerra de successió, digne colofó de gairebé un segle d’enfrontaments guerres i tensions entre aquests dos regnes Peninsulars. Davant d’aquesta política del Tràstamara, Hug Roger és un personatge controvertit: per un banda és defensat per la historiografia romàntica com a enaltidor i defensor de l’esperit català (tot i que es va plantejar la creació d’un comtat pallarès independent!) i, per altra banda, és estigmatitzat per ser un home dur, a voltes cruel, i defensor dels interessos (mals usos fins i tot) de la noblesa davant del pagesos de remença. Justament aquesta faceta és el que aprofita l’escriptora per plasmar les seves reflexions entorn de la novel•la històrica i per traçar una intriga policíaca al voltant del robatori d’uns documents que suposadament ofereixen la vertadera imatge d’una figura que pot ser emprada en un sentit o un altre segons interessi. El que es demana l’escriptora és quin dret té l’escriptor a presentar el personatge en un o altre sentit i en funció de quins valors ha d’escollir com el representa literàriament. Així, podem suposar que les reflexions de l’Oleguer son les reflexions de l’Assumpció quan crea les seves novel•les històriques, per bé que ella sap que si no és un assaig millor amanir el pensament amb una trama atractiva, que no són bons temps per a gaire exercicis filosòfics de gaire envolada, i per això construeix el gran cavall de Troia que és la novel•la mitjançant el qual els lectors ens trobem davant un grapat d’interessants reflexions entreteixides amb una història prou amena i una bona munió de capítols d’acció psicològica. En definitiva, una obra que no pot deixar escapar cap persona a qui li agradi aquest gènere, però que segurament pot no interessar a aquells qui no els agradin els gènere històric o els llibres on l’acció no sigui el més destacat.
links
No hi ha enllaços per a aquest llibre
els vostres comentaris (2) - afegir un comentari
més aviat...Autor/a del comentari: Joan - Data: 21/05/2008Home pensa que hi ha tantes lectures com lectors i que tu pots gaudir d'un aspecte del llibre i un altre d'un altre, o, senzillament, interpretar-lo de manera diferent! Hi ha una teoria de la literatura (l'estètica de la recepció) que defensa que la lectura es fa sempre i inevitablement a partir de les lectures anteriors (l'horitzó d'espectatives que es diu) i també de les vivències de cadascú. Això explica lectures diferents (fins i tot d'una mateixa persona mab moments diferents de la vida) i les vàlida totes, sempre que siguin interpretacions raonades i coherents, és clar. I, de fet, això explica la meva lectura: per deformació professional tendeixo a lectures... que no sé com definir! En tot cas, jo t'aconselleria que comencessis per "El falcó del comte" o "Corpus de sang" que són dues novel·les històriques de la Cantalozella que són extraordinàries i més centrades en la història, si tu vols, tot i que ja et dic que es poden llegir de diferents maneres. Te les puc deixar si vols. La primera és molt i molt ben feta, i més trepidant.
dijous, 14 d’agost del 2008
PUBLICAT A "EL PERIÓDICO"
10/7/2008 GIRONÈSMEDI AMBIENT
Pluja d'al.legacions contra la MAT a Girona
ANNA PUNSÍGIRONA
Veïns de Santa Coloma de Farners (Selva) van presentar ahir a la seu de la Direcció General d'Energia de la Generalitat a Girona un plec amb 1.800 al.legacions per reclamar el soterrament del ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) que passa pel municipi i que arribarà fins a la futura subestació de Riudarenes (Selva). Així mateix, tres de les entitats que donen el seu suport a la plataforma No a la MAT --Anglès Verd, la CUP i l'Associació de Turisme Rural de la Selva-- van presentar 50 al.legacions a la subdelegació del Govern a Girona per impedir que la infraestructura elèctrica sigui declarada d'utilitat pública.Les tres entitats s'han desmarcat d'aquesta manera de les al.legacions d'ajuntaments afectats pel pas de la línia. El portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar, va explicar ahir que esperen que després de l'estiu els tribunals els donin la raó "i es paralitzi el projecte". Altres ajuntaments, com el de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà), s'han afegit a la presentació d'al.legacions per reclamar el soterrament total de la infraestructura. El ple municipal de Girona va aprovar dimarts al vespre una moció en aquesta línia.
10/7/2008 GIRONÈSMEDI AMBIENT
Pluja d'al.legacions contra la MAT a Girona
ANNA PUNSÍGIRONA
Veïns de Santa Coloma de Farners (Selva) van presentar ahir a la seu de la Direcció General d'Energia de la Generalitat a Girona un plec amb 1.800 al.legacions per reclamar el soterrament del ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) que passa pel municipi i que arribarà fins a la futura subestació de Riudarenes (Selva). Així mateix, tres de les entitats que donen el seu suport a la plataforma No a la MAT --Anglès Verd, la CUP i l'Associació de Turisme Rural de la Selva-- van presentar 50 al.legacions a la subdelegació del Govern a Girona per impedir que la infraestructura elèctrica sigui declarada d'utilitat pública.Les tres entitats s'han desmarcat d'aquesta manera de les al.legacions d'ajuntaments afectats pel pas de la línia. El portaveu de la plataforma No a la MAT, Pasqual Aguilar, va explicar ahir que esperen que després de l'estiu els tribunals els donin la raó "i es paralitzi el projecte". Altres ajuntaments, com el de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà), s'han afegit a la presentació d'al.legacions per reclamar el soterrament total de la infraestructura. El ple municipal de Girona va aprovar dimarts al vespre una moció en aquesta línia.
AQUESTA ÉS LA CIRCULAR DE RECOLLIDA DE SIGNATURES DELS EMPRESARIS DE LA CIUTAT, QUE OBTINGUÉ UNA IMPORTANT RESPOSTA
SANTA COLOMA DE FARNERS—RIUDARENES
Juny del 2008
Els CIUTADANS PEL SOTERRAMENT DE LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ fem pinya i ens posem a disposició de l'Ajuntament per tal d'aconseguir el soterrament del tram que "red eléctrica española" ha projectat i que passa per damunt de la nostra ciutat (muntanyes del Corb) i per la vall del Castell de Farners, Argimon i fins a Riudarenes.
M’adhereixo a la campanya per aconseguir el soterrament de la MAT, especialment en el tram que afecta Santa Coloma de Farners—Riudarenes.
NOM I COGNOMS:
POBLACIÓ:
TELÈFON:
CORREU ELECTRÒNIC:
DNI:
SIGNATURA:
Envieu la vostra adhesió a soterramentmat@resso.cat
ELS EMPRESARIS
Com a pertanyents al món empresarial de la producció, manifestem que ens adherim a la campanya de recollida de signatures per tal que aquest tram de la MAT, en fase d’exposició pública, se soterri. Donats els coneixements de què disposem a través del món de l’empresa, sabem que és possible actuar amb el mètode de soterrament amb corrent contínua, a tot el tram de Sentmenat a Baixàs, tal com el mediador europeu Monti esmentà en la reunió del dia 13 de juny de 2008 a Girona. L’empresariat català, que cada dia estem al peu del canó per actualitzar i optimitzar el procés de producció a les nostres empreses, no podem acceptar que s’estengui una estructura com la MAT amb mètodes desuets, més propi dels anys cinquanta que dels nostres dies. En un moment que el disseny ha penetrat a les empreses com element urbà i les correccions medioambientals són un requisit indispensable, no acceptem que red elèctrica española ens vulneri el territori on som ubicats.
EMPRESA (raó social) :
EMPRESARI—EMPRESÀRIA:
LLOC:
PASSEU EL DOCUMENT!!!
SANTA COLOMA DE FARNERS—RIUDARENES
Juny del 2008
Els CIUTADANS PEL SOTERRAMENT DE LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ fem pinya i ens posem a disposició de l'Ajuntament per tal d'aconseguir el soterrament del tram que "red eléctrica española" ha projectat i que passa per damunt de la nostra ciutat (muntanyes del Corb) i per la vall del Castell de Farners, Argimon i fins a Riudarenes.
M’adhereixo a la campanya per aconseguir el soterrament de la MAT, especialment en el tram que afecta Santa Coloma de Farners—Riudarenes.
NOM I COGNOMS:
POBLACIÓ:
TELÈFON:
CORREU ELECTRÒNIC:
DNI:
SIGNATURA:
Envieu la vostra adhesió a soterramentmat@resso.cat
ELS EMPRESARIS
Com a pertanyents al món empresarial de la producció, manifestem que ens adherim a la campanya de recollida de signatures per tal que aquest tram de la MAT, en fase d’exposició pública, se soterri. Donats els coneixements de què disposem a través del món de l’empresa, sabem que és possible actuar amb el mètode de soterrament amb corrent contínua, a tot el tram de Sentmenat a Baixàs, tal com el mediador europeu Monti esmentà en la reunió del dia 13 de juny de 2008 a Girona. L’empresariat català, que cada dia estem al peu del canó per actualitzar i optimitzar el procés de producció a les nostres empreses, no podem acceptar que s’estengui una estructura com la MAT amb mètodes desuets, més propi dels anys cinquanta que dels nostres dies. En un moment que el disseny ha penetrat a les empreses com element urbà i les correccions medioambientals són un requisit indispensable, no acceptem que red elèctrica española ens vulneri el territori on som ubicats.
EMPRESA (raó social) :
EMPRESARI—EMPRESÀRIA:
LLOC:
PASSEU EL DOCUMENT!!!
LA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ
TEMA: LA LÍNIA DE 400 KV.
AQUEST ESCRIT ES VA LLIURAR AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, JOSÉ MONTILLA.
Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Sigueu benvingut a la nostra ciutat.
Aprofitem l’avinentesa de la vostra cordial visita per a fer-vos arribar el malestar del nostre poble pel pas aeri de la MAT damunt les muntanyes que el circumden i al bell mig de les ermites romàniques i el castell medieval, monuments tots ells recentment restaurats per la Generalitat de Catalunya. Amb l’agreujant que també travessa els conjunts granítics de primer ordre que posseeix la muntanya.
Els llocs on la planificació de REE transcorre en el projecte d’execució que acabem de rebre són:
El nostre patrimoni cultural i geològic.
El conjunt medieval és conegut per tots els sectors amants del romànic català. Els complexos granítics amb roques basculants han estat protegits en la seva major part per la universitat de Girona en un estudi realitzat el 1994 pel Dr. Pallí (i altri). Tots aquests aspectes converteixen el camí de la MAT en el més freqüentat per l’esbarjo de la nostra ciutat, la qual disposa de diversos grups d’excursionisme, ciclisme de muntanya, escalada dels turons granítics, etc. És impossible cap excursió de les habituals sense passar per sota els 400 KV., cosa que, com deveu saber, converteix en perillós cap trajecte.
El nostre patrimoni paisagístic. La MAT, en el projecte, travessa tota la façana muntanyenca de nord-oest de Santa Coloma de Farners. Aquesta muntanya, juntament amb la de Farners, és una paret de les dues que formen la Vall on Santa Coloma està assentada.
Per altra banda, aquestes muntanyes, sobretot les de Roca-Guillera-Farners-Roca Abellera fins Argimon, són absolutament ignífues i han sofert diversos incendis importants, que només la riquesa bosquetana del sector ha anat recuperant. El darrer fou l’any 1995 i deixà el Rocar fins Argimon i San Pere Cercada assolats. Així mateix, el sector és molt afectat per les intenses tempestes d’estiu, que han arribat a cremar arbres. No cal dir que tots aquests aspectes converteixen el pas aeri de la línia de molt alta tensió en especialment perillós.
Considerant tots els conflictes que el pas de la molt alta tensió provoca a Santa Coloma de Farners i Riudarenes, -que avui ens preocupen especialment per la premura amb què cal fer les al·legacions del tram esmentat, i sense que per això oblidem la resta del país—, manifestem que:
*la ciutadania està en contra del pas aeri del traçat
*la ciutadania farà tot el que calgui per tal que la MAT no passi aèria vulnerant el paisatge i el medi natural i humà del nostre país.
Per tant demanem, i fins i tot exigim utilitzant els nostres drets democràtics:
EL SOTERRAMENT DE LA MAT
Sta. Coloma de Farners, sis de juny de 2008
AQUEST ESCRIT ES VA LLIURAR AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, JOSÉ MONTILLA.
Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
Sigueu benvingut a la nostra ciutat.
Aprofitem l’avinentesa de la vostra cordial visita per a fer-vos arribar el malestar del nostre poble pel pas aeri de la MAT damunt les muntanyes que el circumden i al bell mig de les ermites romàniques i el castell medieval, monuments tots ells recentment restaurats per la Generalitat de Catalunya. Amb l’agreujant que també travessa els conjunts granítics de primer ordre que posseeix la muntanya.
Els llocs on la planificació de REE transcorre en el projecte d’execució que acabem de rebre són:
El nostre patrimoni cultural i geològic.
El conjunt medieval és conegut per tots els sectors amants del romànic català. Els complexos granítics amb roques basculants han estat protegits en la seva major part per la universitat de Girona en un estudi realitzat el 1994 pel Dr. Pallí (i altri). Tots aquests aspectes converteixen el camí de la MAT en el més freqüentat per l’esbarjo de la nostra ciutat, la qual disposa de diversos grups d’excursionisme, ciclisme de muntanya, escalada dels turons granítics, etc. És impossible cap excursió de les habituals sense passar per sota els 400 KV., cosa que, com deveu saber, converteix en perillós cap trajecte.
El nostre patrimoni paisagístic. La MAT, en el projecte, travessa tota la façana muntanyenca de nord-oest de Santa Coloma de Farners. Aquesta muntanya, juntament amb la de Farners, és una paret de les dues que formen la Vall on Santa Coloma està assentada.
Per altra banda, aquestes muntanyes, sobretot les de Roca-Guillera-Farners-Roca Abellera fins Argimon, són absolutament ignífues i han sofert diversos incendis importants, que només la riquesa bosquetana del sector ha anat recuperant. El darrer fou l’any 1995 i deixà el Rocar fins Argimon i San Pere Cercada assolats. Així mateix, el sector és molt afectat per les intenses tempestes d’estiu, que han arribat a cremar arbres. No cal dir que tots aquests aspectes converteixen el pas aeri de la línia de molt alta tensió en especialment perillós.
Considerant tots els conflictes que el pas de la molt alta tensió provoca a Santa Coloma de Farners i Riudarenes, -que avui ens preocupen especialment per la premura amb què cal fer les al·legacions del tram esmentat, i sense que per això oblidem la resta del país—, manifestem que:
*la ciutadania està en contra del pas aeri del traçat
*la ciutadania farà tot el que calgui per tal que la MAT no passi aèria vulnerant el paisatge i el medi natural i humà del nostre país.
Per tant demanem, i fins i tot exigim utilitzant els nostres drets democràtics:
EL SOTERRAMENT DE LA MAT
Sta. Coloma de Farners, sis de juny de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
