PER L'AUTODETERMINACIÓ

el7 de març a Brussel.les

volem un estat propi
Gener 2009

La iniciativa “Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació” (deumil.cat) és un moviment popular de caràcter transversal, nascut de la societat civil catalana i basat en la participació activa de totes les persones, coordinades a nivell local i comarcal, per tal d’assolir l’objectiu d’aplegar 10.000 catalans el 7 de març vinent a Brussel·les. Volem reunir 10.000 persones clamant el mateix crit “volem un estat propi” i “volem exercir el dret d’autodeterminació”.
Convençuts que, a Catalunya, la democràcia passa pel dret a decidir, pretenem aplegar la força latent en la societat catalana disposada a utilitzar l’autodeterminació com a eina primera per a arribar a estructurar-nos com un estat propi dins Europa. Amb aquesta finalitat com a eix central, iniciem un primer pas que ens ha de dur a una llarga i intensa via cap a l’exercici de la nostra llibertat.
Aquest primer pas es concreta en l’anada a Brussel·les, capital de les institucions europees, per tal de proclamar davant d’Europa que volem un estat propi a través d’exercitar l’autodeterminació.
Deu mil a Brussel.les vol aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i disposats a treballar per a garantir-ne l’exercici.

Manifestar-nos al centre polític d’Europa constituirà una altra fita important: el clar compromís dels catalans i catalanes com a nació compromesa amb el projecte Europeu. Una mostra més de la inequívoca voluntat europeista, voluntat que la nostra nació té des de fa generacions.

Ara més que mai, lluitar per a ser un estat dins Europa és fa imprescindible si volem seguir existint com a poble. Desenganyem-nos. L’Europa dels pobles és, de moment, una entelèquia. Si mai Europa arriba a organitzar-se del tot políticament, ho farà passant pels estats existents. Per això Catalunya necessita les eines polítiques i jurídiques que configuren un Estat.

Convidem, per tant, a tots els demòcrates de Catalunya, dels Països Catalans, d’Europa i d’arreu a sumar-se a la nostra iniciativa de caràcter popular i no sotmesa a cap sigla política. Com més siguem, més enfortirem la plataforma.

PER LA UNITAT TRANSVERSAL

Sóc socialista, però no milito al PSC.
Acabo d'adonar-me que el comentari anterior diu dues vegades "el teu partit", tot parlant del PSC.
Amb la defenestració de Maragall, vaig estripar el carnet.
Aprofito l'ocasió per dir que vaig ser un dels membres fundadors del PSC d'en Joan Raventós, quan encara l'organització s'anomenava "Convergència Socialista". Vaig continuar després quan es passà a ser PSC-Congrés. Vaig ser contrària a la unió, per les bones, amb la federació catalana del PSOE. Opinava, com tants d'altres, que es podien fer pactes electorals i que, en tot cas, ja es veuria més endavant.
En constatar com el partit evolucionava cap a una organització "des de dalt", vaig deixar-lo(1981).
Al 2004-2006, juntament amb uns col.lectius procedents de Nacionalistes d'Esquerra, de renovadors d'Esquerra Republicana i uns quants procedents del PSC i independents, vam fer un intent de partit socialista català, anomenat "Entesa de l'Esquerra catalana". Els capitosts eren en Carod Rovira, en Josep Huguet i en Jordi Carbonell. No ens en vam sortir.

Amb el retorn de Maragall d'Itàlia, vaig tornar al PSC. El projecte federalista obert a Europa del president em semblava prou bé, donat que obtenir un estat propi es veia com un somni.

En aquests moments tinc clar que ens hem de llançar a lluitar per ser un estat dins Europa, o un país dins l'Europa dels països. Els antics macroestats, formats des de l'edat moderna cap aquí, han seguit diversos itineraris. Alguns s'han cohesionat, com França, segurament degut al projecte unitari nascut de la revolució francesa. D'altres han tirat amb penes i treballs, com és el cas del Regne Unit de la Gran Bretanya, dins el qual tant Escòcia com Irlanda han intentat --i Irlanda obtingut gairebé del tot--la independència.
Espanya ha estat des de l'inici un projecte fracassat. I, sobretot, en abolir els antics regnes a través de la guerra de successió, el fracàs estava cantat. Cap projecte més modern no ha aglutinat España. El federalisme podia ser una opció. Però per unir-te a un altre, cal que existeixi un altre. Aquí l'altre ens conté. No vol diàleg d'igual a igual. Doncs, el federalisme, avui per avui, ha deixat de tenir sentit. Les reaccions entorn d'un simple estatut d'autonomia escenifiquen prou bé com està la situació.
Només podem lluitar per enfortir el país, per fer que prenguem consciència de la nostra personalitat. Que apreciem les nostres coses, els projectes adients, tant els del món de l'empresa, com els del món de l'art, com els del món de la literatura, com els bons projectes dels nostres polítics.
I ens cal anar units. Transversalment. Per damunt de les idees polítiques diverses, ens cal unir-nos per ser respectats com a poble.

LA MAT

En primer lloc: les torres que estan estenent per sota del Ruscall, just damunt el Surós, prop del puig de Llumeneres, corresponen a la línia principal, la que va de Sentmenat a Bescanó. Aquest tram del projecte ja va ser aprovat i beneït fa anys, en època de CIU al govern de la Generalitat.
En segon lloc: l'estat actual en què es troba el tram que ha d'anar fins a Riudarenes, encara no està aprovat. És el tram que està en litigi.

INFORMACIÓ:
Resposta a les al.legacions sobre tram Riudarenes del "grup de ciutadans pel soterrament de la MAT":

1. Red Eléctrica de España : justifiquen el seu projecte i els sembla idoni.
2. Energia de la Generalitat de Catalunya: ens diuen que no se sabrà res definitiu fins d'aquí a 6 mesos. Han demanat a REE que els presenti traçats nous. Cap dels que tenen damunt la taula satisfà el govern de Catalunya. (Informació recollida pels nostres representants en una reunió amb el sots-director d'Energia, el dia 13 de desembre passat).

Per tant, no puc pas dir-te res més, perquè només disposem d'aquestes informacions.
Sàpigues que pensem fer gestions davant de la conselleria de Medi Ambient que és la primera responsable d'acceptar el projecte. Les gestions aniran encaminades al soterrament d'aquest tram cap al passadís de serveis, prop de la N-II.
És clar que la darrera paraula la té tot l'equip de govern! -en teoria, el conseller Castells, responsable d'energia.
assumpció